Enguany se celebren els 40 anys de Constitució espanyola. Una fita que el Senat i el Congreso celebren amb exposicions i esdeveniments culturals, entre ells un concert de Ràdio 3 a l’escalinata del Congreso. En aquest sentit també s’ha obert una web, que celebra 40 anys de música espanyola. La sorpresa, tal com recullen diferents mitjans, és la tria feta.
La tria de cantants i grups per passar revista als últims 40 anys de democràcia, sembla pensada per evitar tot conflicte i només mostrar la cultura “oficial”. El text repassa les diferents dècades de democràcia amb les seves músiques més insígnies. D’aquesta manera en són evitats tots els cantants que podrien suposar l’explicació d’un relat alternatiu al fet per l’oficialitat de l’Estat dels últims 40 anys. Ni Ovidi Montllor, Maria del Mar Bonet o Lluís Llach hi són presents. L’únic moment del text on és parla de música rebel és en descriure els anys noranta. I es fa d’aquesta manera: “El rock duro y alternativo (Extremoduro, Platero y Tú, Boikot, Siniestro Total, Los Porretas, Fito&Fitipaldis, Mägo de Oz…)”. Sense parlar al mateix moment de grups com Kortatu.
En parlar de la música actual, el text descarta tot grup nascut a la perifèria amb llengua que no sigui el castellà. Així grups catalans o bascos actuals de gran èxit com Berri Txarrak o catalans com Antònia Font o Mishima, passant per Manel o Albert Pla, no són nomenats. La tria del constitucionalment correcte també afecta grups castellans com Manu Chao o Nacho Vegas.
La tria doncs, opera més com a propaganda d’allò que hom pot considerar com a constitucional, sense donar veu a les crítiques, que com a resum de la música espanyola de l’última meitat de segle.
