Polèmica al Parlament de Catalunya després que el diari ‘Ara‘ hagi avançat la milionària quantitat que la cambra catalana ha gastat en els anomenats “premis de jubilació”, els quals els alts funcionaris perceben en el moment de la jubilació. Aquests premis, combinats amb les llicències per edat, fa que els funcionaris puguin cobrar durant 5 anys sense treballar i, quan es retiren, cobrin a més a més un any extra de sou. Aquest 2023, el Parlament ha gastat 3,9 milions d’euros en atorgar aquests privilegis (una xifra que ascendeix fins als 14,3 milions d’euros si es compta des de l’any 2008).
Aquest any, un total de 81 persones s’han jubilat al Parlament, de les quals 71 han cobrat aquesta famosa prima. Segons revela el diari, hi ha 34 funcionaris que han cobrat cinc anys sense treballar i que, en jubilar-se, han percebut un any extra de sou. El mitjà també revela que el Parlament ha pagat 528.425 euros en concepte de subsidi de jubilació a cinc alts funcionaris que feia anys que estaven de llicència per edat, i que cinc alts càrrecs més van percebre una quantitat similar, malgrat que aquests sí que treballaven (no s’havien acollit a les llicències). En total, gairebé 1 milió d’euros s’ha destinat a les jubilacions només de 10 alts funcionaris. La realitat és que s’han gastat més diners premiant els funcionaris que estaven de llicència per edat, que no pas als que s’han jubilat mentre encara treballaven a la cambra.
L’article sobre el subsidi va introduir-se per primera vegada el 1997, sota la presidència de Joan Raventós i Carner (PSC), però no va ser fins al 2008, amb Ernest Benach (ERC) de president, que van aprovar-se les clàusules més inèdites, com les llicències per edat i la prima de jubilació. Tot i que, mandat rere mandat, la majoria de la mesa del Parlament ha avalat el premi de jubilació, el 21 de desembre de 2021, sota la presidència de Laura Borràs, es va actualitzar l’acord sobre les condicions de treball dels funcionaris, regulant la prima de jubilació i endurint les condicions per accedir-hi.
