Plataforma per la Llengua va recollir el 2023 113 casos en què les administracions públiques van discriminar usuaris per expressar-se o voler expressar-se en català en algun dels territoris catalanoparlants de l’Estat. Ho recull l’informe de discriminacions lingüístiques del 2023, que l’entitat ha donat a conèixer aquest dimarts. La majoria de casos coneguts per Plataforma per la Llengua es van produir a Catalunya, 90 dels 113 (80%), i l’entitat atribueix les discriminacions a una “ideologia supremacista de caràcter excloent”. L’informe mostra el pes de les administracions autonòmiques en la generació de discriminacions, sobretot a serveis sanitaris. Dels 113, 59 casos (52%) van produir-se en l’àmbit sanitari; d’aquests, 44 a Catalunya.
Les 113 situacions de discriminació lingüística del 2023 és una xifra similar a la del 2022, quan els casos van ser 118, però molt superior a la dels anteriors. El 2021 se’n van registrar 99; el 2020, 52; el 2019, 32, i el 2018, 25. Aquestes discriminacions es concreten “en exigències i pressions de parlar en castellà, en dilacions i obstacles pel fet de parlar en català i en l’impediment d’accedir al servei o a l’atenció per aquest mateix motiu”, exposen.
Plataforma per la Llengua relaciona la tendència a l’alça dels casos coneguts a l’augment de l’activitat del servei d’atenció de queixes i consultes de l’entitat, més que no pas a un empitjorament general de les situacions de discriminació, que mostren, això sí, que “el problema estructural de desigualtat lingüística que hi ha darrere dels casos individuals no ha desaparegut”. L’entitat sosté que aquesta quantitat de casos “no és esperable” en una democràcia lingüística ni en administracions com les de Suïssa, Bèlgica o Canadà.
L’informe mostra un augment dels casos de discriminació per part de les administracions autonòmiques. Si el 2019 van representar el 28% del total, el 2023 van augmentar fins al 54% dels casos, amb un total de 61; la resta són estatals (43) i locals (9). L’increment gradual s’ha produït sobretot en el si de les administracions sanitàries. El 2023, 56 dels casos de discriminació a les administracions autonòmiques es van produir en els serveis sanitaris (92%).
Al País Valencià i a les Illes Balears no existeix un requisit general per als treballadors autonòmics i locals de conèixer el català, però la gran majoria de casos que arriben a Plataforma per la Llengua es produeixen a Catalunya, on la llei de política lingüística de 1998 preveu aquest requisit. En qualsevol cas, l’entitat considera que Catalunya hi està “sobrepresentada”, sigui per “una resistència més forta a canviar de llengua o bé per una propensió més elevada a denunciar les discriminacions”, sospesa.
Plataforma per la Llengua destaca que, així doncs, la majoria de discriminacions lingüístiques en l’àmbit sanitari les cometen treballadors que tenen l’obligació de saber català i apunta que “la necessitat creixent de professionals sanitaris ha dut les autoritats a abusar dels processos de contractació d’urgència que prescindeixen dels processos selectius, que són el context en el qual es comprova si els treballadors compleixen el requisit lingüístic”.
L’organització puntualitza que el fet que un treballador públic no tingui un requisit individual de conèixer el català “no l’habilita en cap cas per discriminar lingüísticament els catalanoparlants”, sinó que “tenen l’obligació de garantir que, en els territoris en què el català és oficial, els usuaris que s’expressen en aquesta llengua hi rebin l’atenció”.
L’entitat considera que “no existeixen mecanismes efectius per castigar els abusos lingüístics” i que “l’administració incompleix el deure d’organitzar-se adequadament per garantir els drets lingüístics”. Plataforma per la Llengua conclou en l’informe que la discriminació lingüística als catalanoparlants és “una pràctica comuna a l’estat espanyol i, concretament, entre els seus treballadors públics”.
L’organització afirma que el nacionalisme espanyol dominant és una “ideologia supremacista” perquè, argumenta, “considera que el castellà té unes característiques innates o adquirides que el fan eminentment diferent o superior als altres idiomes de l’Estat” i afegeix que la Constitució espanyola “reprodueix els esquemes” d’aquest nacionalisme espanyol.
