La discrepància sobre l’exclusió del “terrorisme” deixa la negociació per al tràmit en comissió
Malgrat que l’objectiu era registrar esmenes pactades i conjuntes, ERC i Junts han registrat finalment per separat les seves propostes de modificació parcial a la llei d’amnistia, el pas previ a la redacció final de la llei que es votarà en comissió i al ple. Paral·lelament, el PSOE ha mantingut la seva negativa a introduir a la norma un major blindatge per assegurar que les interpretacions dels jutges no n’excloguin les causes dels CDR i el Tsunami, que el jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón considera terrorisme. La discrepància entre les formacions deixa per al tràmit de la comissió -que comença aquest mateix dijous- l’acord necessari perquè prosperin les modificacions.
Finalment, ERC ha registrat dos blocs d’esmenes. El primer són vuit esmenes de caràcter tècnic acordades i signades conjuntament amb el PSOE, Sumar, Bildu i BNG. Entre altres, aquestes esmenes introdueixen els delictes de lesa humanitat i genocidi en les causes excloses de l’amnistia, i també estableixen que l’amnistia es podrà aplicar en qualsevol moment del procediment penal, també durant judicis orals.
Però en aquestes esmenes, ERC i PSOE no toquen el punt essencial que volien modificar els independentistes, el punt 2 C de la llei que va registrar el PSOE, que exclou de l’àmbit d’aplicació de l’amnistia “els actes tipificats com a delictes de terrorisme” sempre i quan “hi hagi sentència ferma i hagin consistit en la comissió d’alguna de les conductes descrites a l’article 3 de la Directiva 2017/541 del Parlament Europeu”, és a dir, quan no hi hagi morts o lesions greus.
D’una altra banda, ERC ha registrat en solitari quatre esmenes. Contràriament al que fa a les esmenes pactades amb el PSOE, en aquest bloc sí que elimina completament aquest apartat que fa referència al terrorisme, blindant així a tots aquells acusats o condemnats pel Tsunami i els CDR.
A més, ERC demana en solitari que se suprimeixi el llindar de gravetat que s’estableix per a l’exclusió de tortures i tractes degradants per no donar “un marge excessiu a la interpretació dels jutges”. També establir que la Generalitat pugui retornar les multes de la llei mordassa, i que es puguin alçar les mesures cautelars d’un procediment, com la presó preventiva o les ordres de detenció, quan hi hagi qüestions prejudicials al TJUE.
En un comunicat, els republicans expliquen que malgrat que les negociacions amb el PSOE “han donat els seus fruits” en forma d’esmenes conjuntes, ERC “constata que calen més avenços” i que “encara hi ha marge de negociació en ponència i en comissió fins a l’aprovació definitiva”. Per això ha registrat esmenes pròpies que “continuarà negociant en els pròxims dies”.
Junts, per la seva banda, ha presentat directament en solitari 12 esmenes. Entre altres, la que afecta l’article 2 C, que menciona qui hauria de quedar “exclòs” de l’amnistia. En la seva proposta, els de Míriam Nogueras, eliminen tot el redactat que apunta que els actes tipificats com a “delictes de terrorisme” segons el Codi Penal, i en el cas que hi hagi una sentència ferma, haurien de quedar fora de l’amnistia. En el seu lloc, suggereixen deixar fora de la llei de perdó “els delictes que afecten els interessos financers de la Unió Europea”.
En el següent punt, s’elimina també el redactat que diu que també queden fora de l’amnistia els delictes de “traïció i contra la pau la independència de l’Estat” que contempla el Codi Penal. En aquest cas s’indica que quedaran exclosos els delictes contra la “comunitat internacional” compresos també al Codi Penal.
Des de Junts plantegen també una modificació del marc temporal que quedaria cobert per l’amnistia. En l’apartat de l’exposició de motius de la norma es determinava que hauria d’afectar els delictes o amb responsabilitat administrativa o comptable que es van produir entre la consulta independentista del 9 de novembre de 2014 i l’1 d’octubre de 2017. Al redactat inicial de la llei s’estableix que es perdonarien els encausats per procediments des de l’1 de gener de 2012 fins al 13 de novembre de 2023. Tot i això, l’esmena de Junts amplia aquest límit i el fixa a l’1 de novembre de 2011.
Junts per Catalunya ha emès un breu comunicat on apunten que les seves esmenes busquen “blindar l’amnistia” fent que inclogui “tots els casos de persecució contra l’independentisme sense excepció” i que la llei tingui “efectes immediats en la seva aplicació”. Els de Jordi Turull insten també a la resta de forces favorables a la mesura a continuar treballant per “millorar el text” i fer-lo “garantista”.
“Tota llei sempre és millorable tècnicament i el tràmit d’esmenes és justament l’oportunitat de fer-ho abans de la seva aprovació. La voluntat de Junts és continuar treballant en la millora de la llei fins a la seva aprovació definitiva, i això es farà en l’àmbit parlamentari que s’inicia a partir de la presentació d’aquestes esmenes”, agreguen. Així, no tanquen la porta a futurs acords amb altres formacions, malgrat que ara hagin optat per plantejar les seves pròpies propostes.
Un cop presentades les esmenes, la llei es començarà a debatre en ponència aquest mateix dijous. Posteriorment, el 23 de gener se celebrarà una sessió de la Comissió de Justícia per debatre i aprovar les esmenes. El dictamen de la comissió anirà al ple la setmana del 29 de gener o del 5 de febrer, i en aquest ple l’amnistia quedarà aprovada a la cambra baixa.
Un cop superada la tramitació al Congrés, la llei passarà al Senat, on el PP (que hi té majoria absoluta) busca fórmules per endarrerir-ne l’aprovació. En tot cas el Senat té dos mesos com a màxim per resoldre la norma. Un cop el rebutgi, la llei tornarà al Congrés on quedarà definitivament aprovada amb els vots del PSOE, Sumar, ERC, Junts, PNB, Bildu i BNG, previsiblement al mes d’abril o maig.
