El govern espanyol, ERC i EH Bildu han arribat un acord sobre la llei d’habitatge que permetrà desbloquejar la norma, que fa més d’un any que s’està tramitant al Congrés. El text pactat amplia l’abast dels topalls dels contractes de lloguer en zones tensionades, limita les pujades anuals dels lloguers al 3% durant el 2024 i estableix la creació d’un índex per limitar-les a partir de 2025, que sempre serà inferior a l’IPC.
La norma acordada, a més, redueix de 10 a 5 el nombre d’immobles per ser considerat gran tenidor. Ho han explicat en roda de premsa aquest divendres la diputada d’ERC Pilar Vallugera i el de Bildu Oskar Matute, que han reivindicat que han introduït avenços malgrat que haurien volgut arribar més lluny.
Vallugera ha remarcat que la regulació s’aplica a “tots els lloguers en àrees tensionades, a tots els casos” sempre que ho demanin les comunitats autònomes. A aquestes zones hi haurà una contenció del lloguer tant per a grans tenidors com per a petits propietaris. Per als petits propietaris es farà mitjançant la indexació a la renda anterior en vigor, mentre que per als grans tenidors s’aplicarà un índex de contenció de preus. Els topalls també s’aplicaran en nous contractes de lloguer, no només en renovacions.
La declaració de zona tensionada es podrà fer quan es compleixi una de les dues condicions que estableix la llei -i no les dues alhora-. És a dir, que la càrrega mitjana del cost de la hipoteca o del lloguer més despeses superi el 30% de la renda mitjana de les llars o que el preu de compra o lloguer hagi augmentat almenys tres punts per sobre de l’IPC en els cinc anys anteriors a la declaració.
La diputada d’ERC ha subratllat que d’aquesta manera totes les àrees que es podien declarar tensionades amb la llei catalana tombada pel Tribunal Constitucional “continuaran afectades” i el Govern ho podrà aplicar “immediatament”. Vallugera ha recordat aquesta anul·lació i ha justificat la negociació d’una norma estatal per “proveir solucions”. “Ha fet que acabem pactant aquesta llei molt modificada”, ha dit.
Pel que fa al topall del 3% en les pujades interanuals s’aplicarà a tots els lloguers de tot l’Estat sense necessitat que sigui a una zona tensionada. Enguany està vigent un topall del 2% com a mesura excepcional per la crisi derivada de la guerra d’Ucraïna. Matute ha defensat que és “raonable” que a partir de 2025 s’estableixi el topall amb un índex, sense fixar una xifra perquè si bé ara l’IPC està “disparat” en altres moments ha estat per sota dels topalls fixats. Un grup de treball haurà de determinar aquest índex abans de gener de 2025 i “mai podrà superar l’IPC”.
Pel que fa als desnonaments, ERC i Bildu han acordat amb el govern espanyol que la legislació d’enjudiciament civil estableixi que es posi punt final als desnonaments sense data i hora determinada. També s’inclouen noves pròrrogues als procediments de desnonament -que els podran ajornar més de dos anys- i s’estableixen nous processos de solució extrajudicial que gestionaran les comunitats autònomes.
Segons Vallugera, la nova legislació facilitarà que hi hagi solucions habitacionals alternatives. Tanmateix, la norma no recupera la mesura impulsada a Catalunya i anul·lada pel TC que obligava els grans tenidors a oferir un lloguer social a les persones vulnerables abans de forçar un desnonament.
ERC i Bildu sostenen que amb aquesta nova redacció de la llei d’habitatge, es compleixen les competències exclusives de les comunitats autònomes sobre habitatge. Amb l’acord, ha afirmat Vallugera, “tots els articles de la llei que afecten les competències de les comunitats autònomes” tenen en compte aquestes competències exclusives.
Fruit de l’acord, la llei d’habitatge situa el llindar per a ser considerat com a gran tenidor els propietaris que tinguin 5 o més habitatges, i no 10 com al projecte de llei del govern espanyol. D’aquesta manera, els propietaris que tinguin cinc o més immobles a les àrees tensionades es consideraran grans tenidors i se’ls podrà aplicar les mesures que estableix la llei.
La nova redacció estableix que les despeses i honoraris pel lloguer de l’immoble correran sempre a càrrec del propietari. Serà ell qui hagi d’assumir les despeses de la immobiliària. A més, es prohibeix augmentar les rendes de lloguer per la via d’altres despeses com les de residus, per evitar augments del lloguer encoberts utilitzant aquestes despeses.
La previsió dels grups parlamentaris és que es pugui aprovar la llei d’habitatge al Congrés abans de les eleccions del 28-M. “Un cop més som les forces sobiranistes d’esquerres les que possibilitem i aconseguim un avenç social tan important com el que suposa aquesta llei”, ha dit Matute, que ha remarcat que “els 18 vots que sumen ERC i Bildu són els que faran possible la llei”.
Pel que fa al fet que siguin les comunitats autònomes les que hagin de promoure la declaració de zona tensionada i la possibilitat que les que estan governades pel PP es resisteixin, Matute ha afirmat que això permetrà “posar a tothom davant del mirall”. “Si fos ciutadà de Madrid o Andalusia, em plantejaria quins governants tinc”, ha remarcat.
La norma manté un element que ERC i Bildu rebutjaven, com són els incentius fiscals en l’IRPF per als petits propietaris. Pel que fa a la possibilitat d’incrementar el lloguer un 10% en cas que s’hagin fet obres, també es manté, però caldrà que les renovacions de l’habitatge impliquin almenys el 10% del valor de compravenda de l’habitatge.
✅ EH Bildu y ERC logran un acuerdo en la Ley de Vivienda para topar los alquileres, ampliar las zonas tensionadas, proteger a los inquilinos y aplicar medidas frente a los desahucios.
Sigue EN DIRECTO la comparecencia de @OskarMatute y @PilarVallugera.https://t.co/A7sIR1de4V
— EH Bildu Congreso – Senado (@EHBilduCongreso) April 14, 2023
Hoy celebramos el acuerdo del Gobierno con ERC y EH Bildu para aprobar la primera ley de vivienda de la Historia de nuestro país. Una gran noticia, tras tres años de trabajo, para empezar a garantizar el derecho a la vivienda y poner coto a los especuladores.
— Ione Belarra (@ionebelarra) April 14, 2023
