La llei de memòria democràtica obligarà a retirar els símbols franquistes de l’espai públic en un termini de dos anys

La consellera Ubasart ha explicat que la llei inclou per primer cop de forma explícita a Catalunya l’obligació de retirar els símbols franquistes de l’espai públic en un termini de dos anys i preveu sancions per als qui no la compleixin. La idea és actualitzar el cens de símbols franquistes per determinar quants encara s’han de retirar a Catalunya.

“És intolerable en una democràcia avançada que es mantingui a l’espai públic monuments d’una dictadura”, ha advertit Ubasart en una roda de premsa per presentar els principals continguts de l’avantprojecte de llei.

La nova norma prohibirà realitzar actes i homenatges d’enaltiment del franquisme i concedir ajudes per realitzar projectes que siguin contraris a la memòria democràtica i també preveu sancions per als qui exaltin el règim dictatorial.

“Sancionarem administrativament quan l’enaltiment de la dictadura franquista impliqui un menyspreu a les víctimes. Sempre i quan no sigui un delicte d’oci, és a dir, quan hi ha una manifestació que incita a la violència contra un determinat col·lectiu protegit, perquè aquí hi hauria d’intervenir la Fiscalia”, ha precisat el director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses.

També, el text reconeix el dret a la justícia de les víctimes, i per tant, faculta la Generalitat a exercir l’acció popular en els procediments penals per delictes de lesa humanitat, delictes contra la vida i delictes contra la integritat física o moral de fets comesos durant la Guerra Civil o la dictadura franquista.

Un altre dels principals aspectes de la llei és la incorporació de la memòria democràtica als currículums educatius des de primària. Ubasart ha remarcat que la llei ha de permetre avançar cap a un “nou paradigma” de les polítiques de memòria en un moment de “canvi generacional” i ha fet notar que moltes persones no han viscut la Guerra Civil, el franquisme ni les primeres dècades de la democràcia.

“D’aquí que donem molta importància a l’educació, a la transmissió d’experiències i el reconeixement del passat col·lectiu en el procés d’articulació d’una cultura cívica i democràtica”, ha afirmat la consellera, que ha indicat que s’oferiran eines pedagògiques i formació als docents i a altres professionals de l’administració pública.

La llei estableix una àmplia definició de víctima, coincident amb l’establerta per les Nacions Unides (ONU) per assegurar la congruència amb el dret internacional, i una nova definició de persona desapareguda per incloure supòsits exclosos actualment.

Ubasart ha assenyalat que el marc normatiu tradicional considera les víctimes com a persones objecte de repressió i d’altres violacions dels drets humans que tenen dret a ser reparades, però que ara volen anar més enllà i mirar-les també com a “herois i heroïnes” de la democràcia; “protagonistes” de la lluita pels drets i les llibertats; “resistents”, “combatents” i “supervivents”.

A més, la llei disposa que el Govern ha d’incloure la perspectiva de gènere a les polítiques de memòria. L’objectiu és reivindicar el paper de les dones com a subjectes actius de la història en clau republicana i antifranquista, més enllà de la seva condició de víctimes, també, de la repressió.

També, el text explicita el reconeixement com a víctimes de diferents col·lectius que van patir de forma específica la repressió del franquisme, com els infants separats de les famílies per motius ideològics; les persones que van patir privació de llibertat, escarni, tortura o treballs forçats per l’oposició al règim; les persones psiquiatritzades per allunyar-se del model de ‘normalitat’ imposat pel poder; el col·lectiu de lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals (LGTBI+); les minories ètniques, com el poble romaní; aquelles afectades per malalties evitables, com la polio, o per medicaments no retirats, com la talidomina.

D’altra banda, tot i que la llei habilita a fer política pública de memòria en el període 1931-1980, també possibilita la divulgació i commemoració d’experiències democratitzadores anteriors i posteriors a aquest marc. S’entén que poden allargar-se les actuacions de reconeixement a moviments i experiències republicanes, lluites obreres i moviments catalanistes, associatius i altres.

La nova llei de memòria democràtica també reforçarà el dret dels ciutadans a accedir als documents vinculats a l’estudi de la memòria democràtica. La llei es configura com un marc habilitador per facilitar les activitats memorialistes i busca facilitar l’accés a arxius i altres fonts d’informació i les tasques de recerca i divulgació.

En aquest sentit, s’estableix un règim especial d’accés a expedients de la repressió franquista i s’equipara als estàndards internacionals més exigents en l’àmbit de protecció de dades.

També regula millor el procediment per efectuar intervencions en fosses. La llei estableix que la Generalitat ha d’impulsar un protocol per dignificar les fosses comunes als cementiris municipals.

La llei obre la porta a fer política pública d’abordatge de l’esclavisme i el colonialisme pensant especialment en la memòria de les diàspores i en els catalans d’origen forà, amb la visió d’eradicar el racisme institucional i la discriminació per motius ètnics, racials o culturals.

La nova llei permet incloure dates assenyalades de reconeixement i homenatge en termes de memòria democràtica. A més de mantenir les actuals, com ara el Dia Nacional en Memòria de les Víctimes de la Guerra Civil i de la Repressió de la Dictadura Franquista (15 d’octubre) o el Dia Internacional de Commemoració de les Víctimes de l’Holocaust (27 de gener), s’afegeix la celebració del Dia de la Proclamació de la República (14 d’abril) i el dia de Constitució de l’Assemblea de Catalunya (7 de novembre). En aquestes jornades, es faran actes de memòria democràtica.

L’objectiu de la nova llei ha estat adaptar la legislació vigent al moment actual, tenint en compte els canvis generacionals, la globalització de la memòria, l’emergència de memòries decolonials i l’evolució del dret internacional i de les polítiques de memòria d’estats de l’entorn i de les institucions europees. La llei se sustenta sobre els principis de veritat, reparació, justícia i garanties de no-repetició.

Fins ara Catalunya disposava de diverses normatives en matèria de memòria democràtica, com ara la Llei del memorial democràtic (2007), la Llei de fosses (2009) i la Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme (2017). Amb la nova norma, es refondran en un únic text aquestes lleis prèvies. Els treballs de la nova llei van començar el 2018 i en la redacció de la proposta hi han participat entitats memorialistes i municipalistes.