Edició 2315

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 26 de novembre del 2024
Edició 2315

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 26 de novembre del 2024

La llei d’amnistia es debatrà al ple del Congrés el 30 de gener, amb les esmenes d’ERC i Junts pendents

Les esmenes de Junts i ERC per a protegir els CDR i els acusats pel Tsunami queden pendents de debat

|

- Publicitat -

La llei d’amnistia es debatrà i votarà al ple del Congrés dels Diputats el pròxim 30 de gener, segons fonts parlamentàries. La norma ha superat aquest dijous el tràmit de ponència, que ha incorporat al text les vuit esmenes pactades entre el PSOE, Sumar, ERC, Bildu i BNG. Hi han votat a favor tots aquests grups i també Junts, que se n’havia despenjat dimarts passat. El PSOE ha tancat la porta a la resta d’esmenes proposades pels grups, entre les quals hi ha les que van presentar ERC i Junts per separat per blindar l’amnistia per als investigats del Tsunami Democràtic i els CDR. Aquestes esmenes queden vives i es debatran en comissió de dimarts de la setmana que ve. Si tampoc hi ha acord en comissió, arribaran vives al debat del ple.

Publicitat

Durant la reunió de la ponència d’aquest dijous, Junts i ERC han mostrat certa sintonia votant a favor de la majoria de les modificacions que havien presentat uns i altres en solitari i per separat. Les dues formacions defensaran ara les seves propostes de modificació durant el tràmit en comissió, on es poden introduir transaccionals.

El debat d’aquest dijous en ponència ha tingut lloc després de la presentació de l’informe dels lletrats de la comissió de Justícia, que expressa dubtes de la constitucionalitat de la norma.

En la seva intervenció, el PP ha demanat de nou als socialistes que retirin el projecte de llei i ha reclamat que no s’acceptés cap de les esmenes presentades per les formacions que impulsen la llei. El portaveu dels populars, Miguel Tellado, va afirmar aquest dimecres que és un informe “demolidor” que demostra que la llei és “un míssil a la línia de flotació de l’Estat”.

Per contra, la vicepresidenta primera del govern espanyol, María Jesús Montero, ha recordat aquest dijous en declaracions a Antena 3 que qui ha de determinar si la llei és o no constitucional “és el Tribunal Constitucional” un cop sigui aprovada.

“Tots els informes són importants”, ha dit Montero, que ha recordat que els serveis jurídics del Congrés van emetre un altre informe en sentit contrari fa poques setmanes i que el seu govern considera, com en aquell document, que aquesta és una llei “constitucional”.

Et pot interessar  El frau de l'amnistia continua: la fiscalia rebutja amnistiar l'activista informàtic Joel Muñoz

Un cop elaborat l’informe de la ponència, l’amnistia segueix tramitant-se per la via d’urgència al Congrés. La llei arribarà a la comissió de Justícia el pròxim 23 de gener. Els grups hauran de debatre i votar les esmenes que no han quedat incorporades fins ara el text i deixaran el dictamen de la comissió llest per al debat al ple del Congrés dels Diputats.

El ple del Congrés debatrà i aprovarà definitivament la llei el 30 de gener. Si no hi ha cap gir de guió fruit dels desacords que mantenen els grups que impulsen la norma, la llei quedarà aprovada amb 178 vots del PSOE, Sumar, ERC, Junts, PNB, Bildu i BNG. El ‘no’ compta ara amb 172 vots del PP, Vox, UPN i CC.

Un cop superada la tramitació al Congrés, la llei passarà al Senat, on el PP (que hi té majoria absoluta) busca fórmules per endarrerir-ne l’aprovació. En tot cas el Senat té dos mesos com a màxim per resoldre la norma. Un cop el rebutgi, la llei tornarà al Congrés on quedarà definitivament aprovada amb els vots del PSOE, Sumar, ERC, Junts, PNB, Bildu i BNG, previsiblement al mes d’abril o maig.

Informe dels lletrats

Aquest dimecres es va donar a conèixer un nou informe dels lletrats del Congrés sobre la llei que posa en dubte la seva constitucionalitat i avisa que la mesura s’hauria de tramitar com una reforma de la Carta Magna. “La iniciativa continguda en la present proposició planteja dubtes que pugui tenir cabuda a la Constitució, de manera que hauria de ser articulada a través del procediment de reforma constitucional”, apunten.

D’altra banda, els serveis jurídics de la Cambra Baixa recorden que la Constitució rebutja “expressament” els “indults generals”. El passat mes de novembre, en un altre informe, els lletrats van emetre un informe favorable on defensaven la tramitació de la llei en considerar que no contenia cap xoc directe amb la Constitució.

Publicitat

Opinió

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Minut a Minut