L’advocada de l’Estat, Rosa María Seoane, ha defensat que les proves aportades durant el judici de l’1-O encaixen en la sedició i que a Catalunya sí es va produir “ús de la força” amb manifestacions “massives, públiques i tumultuàries l’1-O, i amb “resistència activa i passiva” als centres de votació per “impedir” l’actuació de la policia i, per tant, “l’aplicació de la llei”. Seoane també ha carregat contra Jordi Sànchez i Jordi Cuixart pel 20-S i ha remarcat la seva “capacitat de lideratge”. Els ha retret que pugessin als cotxes de la Guàrdia Civil i no creu que ho fessin perquè se’ls escoltés millor. Per a Seoane, van fer una “exhibició” per “encoratjar les masses” a anar contra l’actuació de la comitiva judicial: “El 20-S va ser una evidència no que es volgués impedir el registre sinó una manifestació on la mobilització ciutadana seguia fil per randa les instruccions que donaven Jordi Sànchez i Jordi Cuixart”, ha dit. Segons Seoane, a més, existia “concertació” entre les entitats sobiranistes i el Govern.
L’advocacia de l’Estat -que depèn directament del Ministeri de Justícia- ha dedicat bona part del seu informe final a repassar tots els fets que considera que han quedat acreditats durant el judici i que encaixen en els delictes de sedició, malversació i desobediència (aquest últim, només en el cas dels tres acusats en llibertat provisional). Rosa María Seoane ha destinat més temps a parlar de l’1-O que del 20 de setembre.
Pel que fa la sedició, creu que el dia del referèndum hi va haver un alçament “públic i tumultuari”, fora de la llei o per la força i amb la finalitat d’impedir l’aplicació de la llei, el legítim exercici de les autoritats i funcionaris o el compliment de les resolucions administratives i judicials. Amb tot, ha rebaixat les tesis de la fiscalia, que acusa per rebel·lió. “L’ús de la violència no ha estat un dels elements estructurals del pla portat a terme pels acusats per aconseguir els seus fins ni ha estat organitzada de manera proporcionada”, ha manifestat.
Malversació “continuada” i “generalitzada”
Pel que fa a la malversació, l’advocada de l’Estat creu que “els imports que s’han acreditat” durant el judici són “mínims” i corresponen a “expedients concrets”, ja que ha dit tenir “l’apreciació” que hi ha hagut una “malversació de forma continuada”. “S’ha produït una adscripció generalitzada de tots els recursos materials i humans de la Generalitat a aquest fi il·lícit”, ha sostingut.
Seoane ha descrit una “pauta comú”, que passava per “acords marc sobre els quals es fan encàrrec concrets”, un sistema que els permetia contractar “béns serveis i subministraments de forma molt més opaca que la liquidació separada”. També ha descrit un altre “modus operandi”, que passava per “l’ús de contractes menors”.
L’advocada de l’Estat ha defensat que en les anotacions a l’agenda Moleskine es veu que “l’ombra del 9-N sobrevolava els membres del Govern”, perquè tenien “preocupació per eludir la responsabilitat”. El Tribunal de Comptes ha condemnat els responsables del procés participatiu del 2014 per responsabilitat comptable.
