El jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona haurà de tornar a citar a declarar els 29 processats en la causa de l’1-O per nous fets, després que ho hagi ordenat l’Audiència de Barcelona. En concret serà en relació a resolucions del Tribunal Constitucional que van incloure’s al procediment en resoldre’s recursos de reforma i apel·lació després de la interlocutòria de processament i per fets pels quals no havien estat interrogats. La sala, però, manté intacta la interlocutòria de conclusió de sumari dictat el 8 de setembre de 2020 per la magistrada titular del jutjat. A més, el tribunal ordena transcriure les declaracions d’investigats i testimonis a instrucció i confirma l’arxivament de la causa contra 19 persones inicialment investigades.
Actualment hi ha 29 persones, entre alts càrrecs de la Generalitat, empresaris, informàtics i altres, pels delictes de desobediència, prevaricació, malversació de fons públics i falsedat documental. Entre els càrrecs coneguts hi ha els directors de TV3 i Catalunya Ràdio, Vicent Sanchis i Saül Gordillo, i altres com Albert Royo, Antoni Molons, Joaquim Nin, Jaume Clotet, Josep Ginesta, Francesc Sutrias, Aleix Villatoro, Amadeu Altafaj, Natalia Garriga, Pablo Raventós, Núria Llorach o Ignasi Genovès.
El tribunal admet la petició presentada per l’Advocacia de l’Estat, que considerava necessària la pràctica d’indagatòria dels investigats processats atès que l’estimació per part de l’Audiència de Barcelona de recursos de les acusacions publiques, va implicar la incorporació de fets relacionats amb tres resolucions del Tribunal Constitucional que no estaven incloses quan se’ls van comunicar els delictes pels quals se’ls processava i van tenir oportunitat de declarar.
Segons consta en la resolució, l’oportunitat de declaració procedeix “si amb posterioritat a la integració d’aquesta resolució amb fets nous (per estimació de recursos d’apel·lació esmentats) procedeix la pràctica d’una nova indagatòria a fi, d’una banda, que els processats exercitin de nou el seu dret a la defensa en la manera que estimin més convenient i, per una altra, donant també a les acusacions l’oportunitat de preguntar sobre els mateixos, si així ho estimen oportú”.
En aquesta fase l’Audiència només pot examinar l’adequació dels fets i els tipus penals tal i com estan en les ordres de processament d’instrucció i les resolucions que ho integren, és a dir, de les interlocutòries de 4 d’abril de 2019, 6 juny de 2019, 25 de novembre de 2019 i 8 de setembre de 2020. En aquesta fase processal, immediatament anterior a la celebració de judici, el tribunal no pot conèixer sobre el fons de l’assumpte, la seva anàlisi és d’adequació formal i jurídica del que contenen resolucions ja dictades.
A més de les peticions realitzades per l’Advocacia de l’Estat, i estimades pel tribunal, també la resta de parts van traslladar a la sala la seva posició respecte a l’escrit de conclusió de sumari. En essència, la fiscalia va interessar la seva revocació per tal d’ampliar els processaments; transcriure les declaracions prestades en seu judicial per investigats, processats o no, i per testimonis; transcripció literal de converses telefòniques incorporades a la causa; incorporar documentació de la causa pel 1-O d’un processat que inicialment ho va estar a Instrucció 13 i posteriorment a la sala civil i
penal del TSJC en obtenir l’aforament que obligava al canvi d’òrgan competent; i documentació de Mossos d’Esquadra. L’acusació popular de Vox, per la seva part, va mostrar la seva conformitat amb la interlocutòria de conclusió de sumari. I les defenses dels processats van interessar el sobreseïment de la causa “per considerar bé que els fets no són constitutius de delicte, bé que no concorren indicis de la participació dels processats”.
Respecte de les peticions de fiscalia, la sala estima que tres processats siguin preguntats per un aspecte concret no inclòs en la interlocutòria de processament; la transcripció de declaracions d’investigats processats i testimonis per tal d’afavorir la gestió de la causa, no així de les converses telefòniques, que podran ser proposades com a prova i serà aleshores quan s’admetin o no i siguin utilitzades en vista pública degudament referenciades encara que no transcrites. El tribunal desestima la petició d’informació procedent de la causa al TSJC i sí que considera oportuna la petició d’una concreta referència documental als Mossos d’Esquadra.
La secció 21 ha desestimat les peticions de sobreseïment realitzades per les defenses d’investigats processats perquè, en directa referència a les exigències que recull la LeCrim, “en aquest moment, no és competència del tribunal procedir novament a la revisió de les resolucions dictades en fase d’instrucció”. No obstant això, en relació als investigats no processats, sí ha considerat la sala que procedeix el seu sobreseïment provisional. “No té cap sentit esperar que es retorni novament la causa per part d’Instrucció 13 per a acordar i diferir en el temps una situació processal que procedirà en qualsevol cas i amb independència de la puntual revocació per quan ja s’ha
constatat durant la recerca dels fets pels quals han estat investigats, l’absència d’indicis de criminalitat en relació”.
Per tant, la secció 21 retorna la causa a Instrucció 13 de Barcelona exclusivament perquè puguin declarar els 29 processats sobre tres resolucions concretes del Tribunal Constitucional a propòsit de les que no havien pogut ser preguntats, i més enllà que la majoria d’ells s’hagi acollit al seu dret a no declarar quan ha comparegut, manté intacte el sentit de la interlocutòria de conclusió; materialitza el sobreseïment respecte dels investigats no processats; i acorda les transcripcions de les declaracions d’investigats, processats i testimonis per a facilitar a les parts la gestió d’aquestes.
