El Tribunal General de la Unió Europea es pronunciarà el 9 de juny sobre el rebuig de Brussel·les a la Iniciativa Ciutadana Europea (ICE) de l’ANC i el Consell per la República que pretenia sancionar Espanya. Les dues entitats van registrar el maig del 2019 una ICE que demanava a la Comissió Europea aplicar l’article 7 del Tractat de la UE i sancionar l’estat espanyol “per la vulneració dels drets polítics i civils” del poble català i “per extensió de les minories nacionals i els seus representants”. Brussel·les va declarar inadmissible la petició al·legant un defecte de forma. L’ANC i el CpR van impugnar la desestimació davant del TGUE acusant l’executiu europeu de rebutjar-la en realitat “pel fons de la qüestió”.
“El que molesta en realitat és el fons de la qüestió”, es va queixar l’advocat de les entitats, Gonzalo Boye, durant la vista judicial a principis de desembre. “La justificació és breu, però suficient”, va rebatre llavors l’advocada de la CE, Maria-Isabel Martinez del Peral, que no veu necessari aportar una “gran explicació” sobre la denegació. “No és tant dramàtic que es denegui la petició perquè es pot reformular”, va dir Martinez del Peral. Segons Boye, si Brussel·les hagués “fonamentat” bé la denegació l’ANC i el CpR haurien fet “quatre canvis” al text i l’haurien tornat a presentar. “El que realment els hi preocupa és el procediment públic que suposa la ICE”, alertava Boye.
El TGUE anunciarà la seva decisió el pròxim 9 de juny, però, sigui quin sigui el resultat, les dues parts poden recórrer en última instància al Tribunal de Justícia de la UE. Si la CE perd el cas en última instància, es veuria obligada a permetre una campanya de suport a la ICE catalana arreu d’Europa. Les dues entitats van registrar el maig del 2019 una Iniciativa Ciutadana Europea (ICE) que pretén instar a la Comissió Europea iniciar el procediment previst a l’article 7 del Tractat de la UE per sancionar l’estat espanyol “per la vulneració dels drets polítics i civils” del poble català i “per extensió de les minories nacionals i els seus representants”.
Brussel·les va declarar inadmissible la petició al·legant un defecte de forma. En concret, la va rebutjar perquè aquesta no “convidava” explícitament a la Comissió a “presentar una proposta d’acte jurídic”. “Aquest és l’únic objectiu que pot tenir una ICE”, va recordar l’executiu europeu.
La ICE de les entitats pretenia que “tant la Comissió com el Parlament” tinguessin “coneixement de la situació” a Espanya respecte “els seus riscos sistèmics i la falta de compliment de normes” europees. També que fossin conscients de “la necessitat d’activar mecanismes que permetin ajudar a la millora de la qualitat democràtica a Espanya” i del seu “tracte a les minories” en el marc de l’article 7 dels tractats, entre d’altres. L’ANC i el CpR van impugnar la desestimació de l’executiu europeu davant del TGUE al·legant que van respectar tots els requisits per presentar la ICE i que la Comissió Europea l’hauria d’haver registrat.
