La Junta Electoral Central (JEC) no ha resolt sobre la retirada de l’escó de la presidenta suspesa del Parlament i presidenta de Junts, Laura Borràs, i ha demanat a la vicepresidenta primera de la cambra catalana, Alba Vergès, que decideixi si li manté l’acta i per què.
L’àrbitre electoral dona 10 dies hàbils a Vergès perquè li comuniqui “les decisions, resolucions o qualsevol altra mesura” que el Parlament “hagi pogut adoptar en relació amb aquest afer” així com les al·legacions que vulgui formular. Es tracta del mateix procediment que va seguir la JEC abans de retirar-li l’escó a l’exdiputat de la CUP Pau Juvillà. Finalment, l’àrbitre electoral va ordenar retirar-li tal com ja havia fet amb l’expresident de la Generalitat Quim Torra.
Els casos de Juvillà i Torra
De fet, en la resolució d’aquest dijous, la JEC recorda els precedents de retirada d’escó de Torra i Juvillà quan encara no hi havia sentència ferma. Una decisió que va ser confirmada pel Tribunal Suprem. L’àrbitre electoral apunta que el delicte pel qual ha estat condemnada Borràs entra dins dels supòsits que contempla l’article 6.2 b) de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) emprat en els casos de Juvillà i Torra.
L’article diu que “són inelegibles els condemnats per sentència, encara que no sigui ferma, per delictes de rebel·lió, de terrorisme, contra l’Administració Pública o contra les Institucions de l’Estat quan la mateixa hagi establert la pena d’inhabilitació per a l’exercici del dret de sufragi passiu o la d’inhabilitació absoluta o especial o de suspensió per a lloc de treball o càrrec públic”.
En el cas de Borràs, la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) la condemna a 13 anys d’inhabilitació per a empleada o càrrec públic electe o de funcions de govern o administració, a banda de la pena de quatre anys i mig de presó pel fraccionament de 18 contractes a favor d’un conegut seu quan presidia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) del 2013 al 2017.
