El jutjat d’instrucció 2 de Girona ha començat a amnistiar els 27 policies nacionals investigats per les càrregues de l’1-O a Girona. La primera interlocutòria que aplica la mesura de gràcia, alineant-se amb les tesis de la fiscalia i l’advocat de l’Estat, fa referència a dos agents que l’1 d’octubre del 2017 van actuar al col·legi electoral situat al Servei d’Ocupació. Se’ls investigava per lesions lleus. El jutjat subratlla que l’actuació dels policies encaixa del tot dins els supòsits que recull la llei d’amnistia, que empara “les accions realitzades durant les actuacions policials dirigides a dificultar o impedir” el referèndum. A més, diu que els agents no van actuar “de manera gratuïta” i que l’ús de la força no va ser “irracional”.
La causa per les càrregues a sis col·legis electorals de la ciutat durant el referèndum la porta el jutjat d’instrucció 2. Es va obrir arran de la querella conjunta que van interposar els advocats voluntaris per les actuacions policials a Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva. En concret, per delictes de lesions, tortures i contra la integritat moral.
Però d’ençà d’aquell 2017, la instrucció es va allargar en el temps, va acabar trossejant-se en diferents peces i, fins i tot, la causa va acabar arribant a l’Audiència. El juny del 2021, el jutjat ja va deixar impunes les càrregues a Sant Julià de Ramis. I el desembre de l’any passat, també va arxivar provisionalment la causa contra els 27 policies nacionals que van actuar a Girona.
Ho va fer a petició de la fiscalia, després que l’Audiència resolgués que només se’ls podia acusar per delictes lleus de lesions i argumentant que, o bé els fets havien prescrit, o bé se’ls podia aplicar l’eximent que preveu el Codi Penal per actuar en compliment d’un deure. En aquest cas, impedir la celebració del referèndum de l’1-O.
Els advocats voluntaris van recórrer les interlocutòries d’arxiu i ara fa uns mesos l’Audiència de Girona els va donar la raó. El tribunal va tombar l’arxiu que havia dictat el jutjat i li va ordenar tirar endavant el judici contra els policies.
Enmig d’aquest anar i venir judicial, i sense que encara s’hagués fixat data per al judici, al juny va entrar en vigor la llei d’amnistia. I a finals d’aquell mes, el jutjat d’instrucció 2 va enviar diferents escrits a les parts perquè es posicionessin sobre si calia aplicar o no la mesura de gràcia als 27 policies nacionals. Els advocats voluntaris s’hi van oposar, però la fiscalia i l’advocacia de l’Estat van reclamar-ne l’aplicació.
Ara, alineant-se amb les tesis dels dos últims, el jutjat ja ha començat a amnistiar els agents que van participar a les càrregues de l’1-O. La primera interlocutòria que ha emès la magistrada fa referència a dos policies nacionals que aquell 1 d’octubre del 2017 van actuar al col·legi electoral situat al Servei Municipal d’Ocupació de Sant Narcís. Se’ls investigava per lesions lleus a quatre votants, que formaven part del grup que va defensar les urnes.
“Ni innecessari ni irracional”
La interlocutòria, que parafraseja íntegrament l’article 1 de la llei d’amnistia, i també es fa ressò d’allò que va resoldre l’Audiència (rebutjant els delictes de tortures i contra la integritat moral), recull que l’actuació dels dos policies nacionals encaixa plenament dins els supòsits que permeten aplicar la mesura de gràcia. En especial, aquell que empara “les accions realitzades durant el transcurs d’actuacions policials dirigides a dificultar o impedir” la celebració del referèndum.
El jutjat recull, a més, que la intervenció dels policies aquell 1 d’octubre del 2017 “no va ser gratuïta”, ja que obeïa a un manament judicial (el que ordenava impedir l’1-O) i subratlla que no van fer ús de la força de manera “innecessària ni irracional”. “Els investigats tenien l’obligació d’impedir que s’obrís el col·legi, o bé procedir a tancar-lo i requisar tot el material per posar fi a l’anomenat ‘referèndum'”, sosté l’escrit.
En conseqüència, el jutjat d’instrucció resol amnistiar els dos policies nacionals, declarar extingida la seva responsabilitat penal i disposa el sobreseïment lliure de la causa. La interlocutòria no és ferma i s’hi pot presentar o bé un recurs de reforma o bé un d’apel·lació.
