La inhabilitació d’Artur Mas pel 9-N acaba aquest diumenge, 23 de febrer. El TSJC va condemnar l’expresident el 13 de març de 2017 a dos anys sense ocupar càrrecs públics. Una inhabilitació que s’ha allargat gairebé tres anys. Fonts properes a Mas consultades per l’ACN apunten que l’habilitació serà efectiva els propers dies, quan el TSJC notifiqui la resolució a l’exlíder de CiU i PDeCAT. Mas reapareix a l’esfera mediàtica aquesta mateixa setmana, amb la publicació dimarts del seu nou llibre, ‘Cap fred, cor calent’ (Columna, 2020), i una conferència dimecres al Fòrum Europa. El paper de Mas continua sent rellevant, i més ara que l’endreça de l’espai de JxCat, PDeCAT i la Crida encara uns mesos decisius, a les portes d’unes noves eleccions.
El TSJC va inhabilitar Mas el 13 de març de 2017 a dos anys i una multa de 36.500 euros, pel delicte de desobediència -un cop absolt de prevaricació. El febrer del 2019 el Suprem va rebaixar-ne la pena a un any i un mes. Tot i això, la inhabilitació venç aquest diumenge: 2 anys, 11 mesos i 10 dies després. És per això que l’entorn de l’expresident constata que la inhabilitació s’ha allargat en excés, tot i la decisió del Suprem de retallar-la.
I com ha viscut Mas aquests tres anys? El seu entorn destaca, d’una banda, que l’exlíder de CiU i PDeCAT va continuar “molt implicat” després del seu ‘pas al costat’ el gener de 2016. Mas va continuar involucrat amb el Govern de Carles Puigdemont i les entitats sobiranistes fins que se celebra l’1-O i, dos mesos després, es forma JxCat -ell mateix participa de l’elaboració de la llista electoral. A partir del 2018, Mas no ha deixat de donar suport “quan ha calgut” a l’executiu de Quim Torra, però ja amb menor incidència: “Ja no hi ha estat tan implicat”, constaten fonts properes a l’expresident.
Mas ha dedicat l’últim any a preparar el seu nou llibre -que presentarà dijous que ve a la tarda a l’Auditori de la Pedrera. L’expresident vol deixar un “testimoni personal, directe i històric” del que va significar “l’inici del procés sobiranista” i els “primers passos” del que “es va culminar” amb el 9-N, tal com defensa el seu entorn. Mas també hi reivindica la creació de JxSí com a “gran operació d’unitat del sobiranisme”, així com el seu ‘pas al costat’ per donar “l’oportunitat” que el procés continués endavant, amb l’aposta per Puigdemont.
“Un actiu útil”
La fi de la inhabilitació permet que Mas torni a la política institucional. Però ell mateix s’ha autodescartat com a candidat de l’espai de JxCat a les properes eleccions. L’expresident, de fet, rebutja tornar a la primera línia política i a ser-ne protagonista. Tot i això, sempre ha apuntat que aquesta porta no es pot tancar mai del tot, però no per afany personal sinó per servei al país, segons ha argumentat ell mateix en reiterades ocasions.
Sigui com sigui, Mas és un “actiu útil” que l’entorn de JxCat, PDeCAT -sobretot- i la Crida no passen per alt, segons fonts consultades per l’ACN. L’espai postconvergent encara s’ha d’endreçar, a banda de buscar i consolidar nous lideratges. Començant per qui encapçali la propera llista electoral -o qui en sigui el candidat efectiu, si Puigdemont decideix tornar-se a presentar com a cap de llista-, i ningú amaga que la figura de Mas “es té en compte”. El 129è president de la Generalitat, de fet, pensa en el conseller de Territori, Damià Calvet.
Els tres últims presidents de la Generalitat podrien tenir un paper destacat en la campanya de les properes eleccions catalanes -llistes a banda-, tal com ja l’han anat tenint en les diverses eleccions del 2019. Puigdemont és el “líder indiscutible” de JxCat; Mas participa de les converses per reordenar l’espai -amb el propi Puigdemont, però també amb David Bonvehí (PDeCAT) i Antoni Garrell (grup de Poblet)-; i s’espera que la figura de Quim Torra -inhabilitat pel Suprem- també prengui rellevància.
Quatre anys després del ‘pas al costat’, i tres anys després de la seva inhabilitació pel 9-N, el nom de Mas reapareix a primera línia mediàtica. L’endreça de l’espai postconvergent, la proximitat de les properes eleccions, i la recerca d’un candidat que s’enfronti a Pere Aragonès (ERC) fan que l’expresident torni al focus públic, i que ningú en negui el pes a l’hora de desencallar i aclarir el futur de l’herència de la seva Convergència.
