La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha presentat un nou programa de memòria democràtica dedicat a la recerca, localització i identificació dels aproximadament 2.000 brigadistes internacionals que van desaparèixer a Catalunya durant la Guerra Civil. L’objectiu del programa Alvah Bessie és “localitzar-los, identificar-los i retornar-los a les seves famílies”, ha afirmat la consellera, que ha explicat que la via per fer-ho serà, d’una banda, “tenir registres documentats que indiquin en quina de les 670 fosses localitzades a Catalunya podrien haver estat enterrats”.
Per altra banda, el programa vol “donar a conèixer als familiars d’aquests brigadistes que a Catalunya hi ha eines i instruments per identificar les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme, com el Cens de persones desaparegudes i el Programa d’identificació genètica”.
“També tenim la determinació per avançar en aquest acte de reparació històrica”, ha dit Ciuró. “Volem saber quants voluntaris antifeixistes van desaparèixer a Catalunya, on són enterrats, i com es diuen. Perquè no volem que caigui en l’oblit la memòria de tots aquells que van lluitar per la igualtat, la democràcia i la llibertat”, ha remarcat la consellera de Justícia.
Per aconseguir-ho es contactarà amb les associacions internacionals de brigadistes de França, Alemanya, Àustria, els Països Baixos i Cuba, i en paral·lel es reforçaran els contactes ja iniciats amb l’associació Abraham Lincoln Brigade Archives, dels Estats Units d’Amèrica, Canada and the Spanish Civil War, del Canadà, The International Brigade Memorial Trust, del Regne Unit, Friends of the International Brigades of Ireland, d’Irlanda, i l’Associazione Italiana Combattenti Volontari Antifascisti di Spagna – Istituto Nazionale Ferruccio Parri, d’Itàlia.
Milers de brigadistes desapareguts
Entre 35.000 i 40.000 persones de més de 50 països es van unir al bàndol republicà durant la Guerra Civil. La majoria es van integrar en les Brigades Internacionals, mentre que d’altres ho van fer en les Milícies Antifeixistes —durant els primers mesos de la guerra— en altres unitats de l’exèrcit republicà o en serveis sanitaris.
Segons els estudis històrics, aproximadament una quarta part d’aquestes persones van morir durant el conflicte. Van participar en les principals batalles de la Guerra Civil i, pel que fa a Catalunya, van intervenir en el front de l’Ebre el 1938 i alguns, també, cobrint la retirada cap a França el gener i el febrer de 1939.
En una primera hipòtesi, s’estima que com a mínim 2.000 voluntaris internacionals del bàndol republicà van desaparèixer a Catalunya, per bé que la recerca en els anys vinents pot acotar la xifra i la pot fer augmentar.
La Direcció General de Memòria Democràtica ha localitzat més de 670 fosses del període de la Guerra Civil i el franquisme a Catalunya. Al voltant de 200 són a l’àrea del front de l’Ebre, on els brigadistes van actuar, i en poblacions d’altres comarques on hi havia hospitals que rebien ferits d’aquest front. Tanmateix, molt poques de les sol·licituds de recerca de persones desaparegudes que rep la Direcció General es refereixen a voluntaris internacionals, possiblement a causa d’una manca de coneixement sobre aquesta tasca fora de Catalunya.
L’acte s’ha fet al cementiri dels Caputxins de Mataró, on hi ha inhumats diversos brigadistes que van morir a l’hospital que les Brigades Internacionals van instal·lar a la capital del Maresme el 1938.
La consellera ha estat acompanyada per Dan Bessie, fill del conegut brigadista internacional que dona nom al programa, i Sebastiaan Faber, president del consell de l’entitat Abraham Lincoln Brigade Archives, dels Estats Units. “És un honor per mi, per la meva germana i per al meu germà que hagin triat el nom del meu pare per aquest programa”, ha afirmat Bessie. Per Sebastiaan Faber, “serà un impuls per a la investigació històrica sobre els brigadistes internacionals i el seu pas per Espanya”, que van protagonitzar el que considera “un capítol bastant excepcional en la història d’Occident, que més de 35.000 voluntaris arrisquin la seva vida per un compromís polític desinteressat i exemplar”. També hi ha assistit l’alcalde de Mataró, David Bote, i el director general de Memòria Democràtica, Antoni Font.
El programa Alvah Bessie
El programa Alvah Bessie neix amb la voluntat de fer una crida internacional als familiars dels desapareguts durant el conflicte. Des de la Direcció General de Memòria Democràtica s’ha considerat necessari dur a terme un programa específic per localitzar aquests voluntaris internacionals. En primer lloc, per resoldre el buit d’informació que hi ha sobre aquest tema. Un nombre significatiu d’aquestes persones figura associat a algunes de les fosses localitzades a Catalunya, però en molts casos no hi ha cap registre documentat o la informació disponible és incompleta per poder fer recerca del lloc de desaparició. En segon lloc, perquè la majoria de les seves famílies no tenen coneixement de la recerca de persones desaparegudes que duu a terme la Generalitat de Catalunya i dels instruments disponibles per localitzar-los i identificar-ne les restes: el Cens de persones desaparegudes, el Pla de fosses i el Programa d’identificació genètica.
El programa Alvah Bessie ha de contribuir a esclarir quantes d’aquestes persones van desaparèixer a Catalunya, i ha de servir per recuperar-ne els noms i cercar els indrets on van desaparèixer, mitjançant la recerca històrica a càrrec de la Direcció General de Memòria Democràtica.
Línies de treball del programa
El programa Alvah Bessie s’articula en dos grans eixos. El primer eix se centra en la recerca històrica sobre les persones desaparegudes. El programa ha de contribuir a esclarir quants brigadistes internacionals van morir o desaparèixer a Catalunya i ha de servir per recuperar-ne els noms i cercar els indrets on van desaparèixer o on van ser inhumats. No pretén censar els brigadistes internacionals que van actuar a Catalunya, sinó determinar quins hi van morir o hi van desaparèixer, amb l’objectiu de localitzar els indrets on van desaparèixer o on van ser inhumats i, si és possible, identificar-los i retornar-los a les famílies que els reclamin.
El segon eix se centra en la cerca de familiars de brigadistes desapareguts. El programa ha de donar a conèixer fora de Catalunya i de l’Estat espanyol la tasca de recerca de persones desaparegudes que duu a terme la Direcció General de Memòria Democràtica, per tal que les famílies que ho desitgin puguin accedir al Cens de persones desaparegudes i al Programa d’identificació genètica. En aquest eix esdevé d’un interès especial la comunicació i l’assistència que poden oferir historiadors, organismes i entitats de memòria dels països d’origen d’aquestes persones.
La figura d’Alvah Bessie
El programa pren el nom d’Alvah Bessie, un brigadista nord-americà que va combatre al front de l’Ebre. Era escriptor i periodista, i després de la Guerra Civil, de tornada als Estats Units, va ser guionista cinematogràfic, entre altres professions. S’ha triat el seu nom per designar el programa, perquè el treball comunicatiu i de recerca que va dur a terme connecta amb la tasca del programa i la il·lustra plenament. Alvah Bessie, potser abans que ningú altre, va fer, a títol individual, allò que ara es fa nivell institucional: explicar a la societat què va succeir i cercar les persones desaparegudes.
Poc després de tornar als Estats Units, Alvah Bessie va escriure ‘Men in battle’, una de les obres testimonials més eloqüents i ben escrites de la Guerra Civil, i que mostren el conflicte des d’un vessant humà que s’allunya del mite. Més tard, als anys 60, durant una visita a Catalunya per participar en el rodatge d’un film, va cercar el lloc on havia estat inhumat un company i amic del temps de la Guerra Civil, del qual se sabia que havia estat ferit a la batalla de l’Ebre, però no se sabia on havia mort ni on havia estat inhumat.
L’ús del seu nom compta amb el vistiplau dels fills d’Alvah Bessie: Dan Bessie, David Bessie i Eva Wilson. El seu fill gran, Dan Bessie, ha assistit a la presentació del programa, junt amb Sebastiaan Faber, president del consell de l’entitat Abraham Lincoln Brigade Archives, dels Estats Units.
Alvah Bessie (Nova York, 1904 – Califòrnia, 1985) es va allistar a les Brigades Internacionals a finals de 1937. Va arribar a Catalunya el febrer de 1938. Un cop aquí, va ser adscrit al batalló Lincoln-Washington de la XV Brigada Internacional, amb el qual va lluitar al front de l’Ebre.
Va traçar una amistat estreta amb el capità de la seva companyia, el també novaiorquès Aaron Lopoff, el qual va ser ferit de gravetat l’agost de 1938 a la serra de Pàndols i va morir en un hospital de la rereguarda. Alvah Bessie va ser l’encarregat d’escriure una carta a la parella sentimental de Lopoff, per informar-la de la defunció, i poc després li va dedicar un article a la revista del batalló.
El 1939, de nou als Estats Units, va publicar el llibre ‘Men in battle’, un testimoni del seu pas per la guerra. Posteriorment, va ser guionista a Hollywood, i el 1945 va ser nominat a l’Oscar al millor guió original pel film ‘Objective, Burma!’ (Objectiu Birmània).
El 1947 va formar part de ‘Els Deu de Hollywood’, nom amb què es van designar els primers professionals de la indústria cinematogràfica dels Estats Units que van ser jutjats pel Comitè d’Activitats Antiamericanes, abans fins i tot del període de MacCarthy. Durant el judici, Alvah Bessie es va negar a respondre a la pregunta de si era o havia estat membre del Partit Comunista, emparant-se en la Primera Esmena de la Constitució dels Estats Units, que garantia el dret de pensament i d’associació dels ciutadans dels Estats Units, i en la Cinquena Esmena, que garantia el dret dels ciutadans a no declarar en contra seu. La sentència va arribar al cap de tres anys, i Alvah Bessie va complir un any de presó a Texarkana, a Texas.
El 1967 va tornar a Catalunya per participar en el film ‘España otra vez’, de Jaime Camino. Durant l’estada va aprofitar per buscar l’indret on hauria estat inhumat Aaron Lopoff, el seu amic durant la batalla de l’Ebre, però no el va trobar. Durant la seva estada a la presó li havia dedicat un poema, titulat ‘To my dead brother’.
Entre les seves obres escrites destaquen l’esmentada ‘Men in battle’, ‘Inquisition in Eden’ (sobre la persecució judicial de què van ser objecte els Deu de Hollywood) i el diari personal que va escriure durant la Guerra Civil, ‘Alvah Bessie’s Spanish Civil War Notebooks’, que va ser editat pel seu fill Dan Bessie. La seva figura és també el fil conductor del documental ‘Hollywood contra Franco’ (Oriol Porta, 2009).
