La fiscalia ha demanat que es rebutgin les peticions de recusació contra el president de la Sala Segona del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, que hauria de presidir el judici de l’1-O, com han sol·licitat diversos presos polítics. Així, considera que no hi ha cap raó objectiva que vinculi Marchena amb el whatsapp enviat pel senador del PP Ignacio Cosidó on deia que el partit podria controlar la sala. De fet, creu que la renúncia de Marchena a presidir el Suprem i el Consell General del Poder Judicial evidencia la seva “honestedat ètica i intel·lectual” per deixar fora de dubtes la seva independència i la del poder judicial en general.
El fiscal creu que les recusacions contra Marchena estan basades en “especulacions gratuïtes” fetes pels acusats amb un “judici d’inferència sobre l’eventual comportament” del magistrat. La petició dels presos polítics, segons la fiscalia, és inassumible perquè no es basa en cap acció, expressió o pronunciament de Marchena en l’àmbit públic de les seves funcions, ni en la seva vida privada. De fet, diu que vincular un jutge amb determinada ideologia és constitucionalment il·legítim, ja que el TC ho ha descartat com a motiu de recusació, i el que pogués dir el whatsapp de Cosidó no demostra res. “L’afinitat ideològica no equival a l’amistat íntima entre persones ni constitueix cap interès directe en els assumptes en els quals determinada formació política estigui implicada o formi part”, conclou. Fins i tot admetent que si hi hagués vinculació entre Marchena i el PP, com que el partit no forma part de la causa al Suprem contra els polítics independentistes, tampoc suposaria motiu de recusació.
Segons la fiscalia, no es poden prioritzar els “desitjos o preferències” dels acusats, ni tampoc “atendre els seus dubtes basats en meres apreciacions o impressions personals”, sinó que aquests dubtes han de ser objectivament justificats, tot i que les aparences són importants, admet. El ministeri públic recorda que les causes d’abstenció o recusació d’un jutge estan “taxativament” enumerades a la Llei Orgànica del Poder Judicial per tal d’evitar desqualificacions o “judicis de valor infundats sobre els òrgans judicials” i, sobretot, per “evitar maniobres abusives o dilatòries”. Així, basant-se en la presumpció d’imparcialitat dels magistrats, és la part recusadora la que ha de demostrar la suposada parcialitat.
