La fiscalia s’ha oposat a l’aturada cautelar de les obres dels ‘eixos verds’ de l’Eixample de Barcelona, com havien demanat els autors de la querella contra l’alcaldessa, Ada Colau, i la tinent d’alcaldia d’Urbanisme, Janet Sanz, per un suposat delicte urbanístic i malversació. Entre els que van presentar la querella destaca l’exarquitecte en cap de l’Ajuntament, Josep Antoni Acebillo.
Segons ha avançat ‘eldiario.es’ i ha confirmat l’ACN, l’escrit de la fiscalia recorda que ja va investigar la tramitació de les obres i va descartar que fos delictiva. A més, considera que les obres ja estan molt avançades. Per últim, recorda també que la paralització cautelar ja es va intentar sense èxit per la via contenciosa-administrativa.
Despeses de 100 milions d’euros, segons la querella
El jutjat va admetre a tràmit la querella contra Colau i Sanz. En l’escrit, Acebillo i dos advocats més recalquen que es tracta “d’una infracció normativa manifesta de la llei del sòl que pot tenir efectes devastadors”, tant per a particulars, com a comerços en general i, fins i tot, generar “problemes d’accessibilitat als mateixos domicilis de serveis bàsics”. A parer seu, també afecta l’erari públic, “perquè només el concepte d’arrencat de l’asfalt i la seva eventual reposició” suposaria unes despeses de 100 milions d’euros.
La querella també es dirigeix, de forma general, contra tots els membres de la comissió de govern de l’Ajuntament que van votar a favor de l’aprovació definitiva dels projectes executius de reurbanització vinculats amb els eixos verds de l’Eixample a la sessió del 26 de maig del 2022, llevat que haguessin efectuat reserva en emetre el seu vot sobre la legalitat dels acords. En aquest aspecte, s’afegeix als funcionaris que hagin informat favorablement amb informes tècnics sobre les superilles.
Un “canvi radical” tractat com una simple obra
L’escrit afegeix que s’està promovent “un canvi radical a la vialitat i al sistema de mobilitat” al centre de la capital catalana, “eliminant la circulació de vehicles als carrers afectats” i “transformant substancialment unes vies públiques essencials de la ciutat”. Tot i aquesta transcendència i “el seu evident impacte” aquest projecte s’ha tramitat com si “es tractés de simples obres ordinàries d’urbanització, ignorant les implicacions urbanístiques que aquesta decisió té” i que “obligaven a una prèvia o simultània modificació del planejament urbanístic vigent, concretament del PGM“.
Per tot plegat, els querellants critiquen la decisió de la fiscalia d’arxivar les diligències d’investigació que es van obrir arran de la seva denúncia i exposen que el ministeri públic “s’ha limitat durant 10 mesos de suposada tramitació” a “efectuar una pseudoindagació jurídica”, demanant al mateix Ajuntament de Barcelona, en concret Janer Sanz, que informés sobre les raons que motivaven la implantació de les ‘superilles’ de l’Eixample.
“És a dir, que en lloc de rebre-li declaració en condició de denunciada, el fiscal li demana que elabori un informe jurídic, que evidentment no dona cap explicació, no és altra cosa que un al·legat autoexculpatori”, lamenta. La fiscalia també va demanar un informe a la Generalitat.
