Edició 2311

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 22 de novembre del 2024
Edició 2311

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 22 de novembre del 2024

La Fiscalia lliura del judici als guàrdies civils acusats per la mort de 14 migrants a la frontera del Tarajal

|

- Publicitat -

La titular del Jutjat d’Instrucció número 6 de Ceuta ha estimat el recurs de reforma interposat per la Fiscalia i ha acordat l’arxiu de la causa contra 16 guàrdies civils a qui, el 24 de setembre, es va decidir processar per delictes d’homicidi per imprudència greu amb resultat de mort i denegació d’auxili en la seva actuació contra 14 migrants que intentaven entrar a territori espanyol per la frontera del Tarajal el 6 de febrer de 2014. El cas no arribarà a judici, “exclusivament per aplicació de la ‘Doctrina Botín”, és a dir, perquè Fiscalia no veu delicte i no hi ha acusació particular.

Publicitat

Segons explica en la sentència, la magistrada decreta el sobreseïment provisional respecte a la totalitat dels investigats pels esmentats delictes i manté l’arxiu provisional i lliure que ja va dictar inicialment sobre els de lesions i prevaricació administrativa, dels quals també se’ls acusava. “Estem en presència d’indicis de delicte d’homicidi imprudent i d’indicis de delicte de denegació d’auxili, els quals no protegeixen béns jurídics difusos, col·lectius o meta-individuals, sense que s’hagin personat acusació particular fins a la data, per la qual cosa no és possible en aquest cas obrir judici oral “, raona.

La instructora manté que l’actuació dels guàrdies en el seu intent d’evitar que un grup d’uns 300 migrants entressin a Espanya des de Ceuta nedant “són enquadrables, indiciàriament, en els tipus d’injust recollits en l’acte de continuació pels tràmits del procediment abreujat “que va induir el processament dels agents. No obstant això, conclou que “tot i els indicis de criminalitat” procedeix atendre “en el substancial” el recurs de reforma del Ministeri Públic “per motius diferents dels esgrimits, però en tot cas d’obligat compliment ja que les restants defenses han interessat el sobreseïment de la causa i les acusacions populars han mostrat la seva voluntat de presentar acusació totes elles “.

Atès que “en aquest moment processal no hi ha acusació particular” i tot i que les famílies de diversos dels almenys catorze morts han demanat personar-se en les diligències, la jutge assumeix que “la legitimació de l’acusació popular per impetrar vàlidament la obertura de judici oral es veu restringida per l’anomenada ‘Doctrina Botín “. Conclou així que “en el procediment abreujat no és admissible l’obertura del judici oral a instàncies, en solitari, de l’acusació popular” excepte en supòsits excepcionals que no aprecia en la causa del Tarajal.

Es refereix al criteri de l’Audiència Nacional aplicat en una causa sobre el banquer Emilio Botín que va avalar el Tribunal Suprem l’any 2007, interpretant la Llei d’enjudiciament criminal en el sentit que no cal acordar l’obertura del judici oral només a instància de l’acusació popular: cal una acusació pública o una particular, és a dir, la d’un perjudicat directe.

A la llum de la jurisprudència i la legislació vigent conclou que “el jutge instructor, enfront de la pretensió de sobreseïment deduïda pel ministeri fiscal, com és el cas d’aquestes actuacions, estaria obligat a acordar el sobreseïment tot i els indicis de criminalitat que hagués pogut apreciar o tot i la sol·licitud que hagués efectuat l’acusació popular “.  Es dóna la circumstància que la mateixa jutgessa instructora ha rebutjat en dues ocasions la personació en el procediment de familiars de sis dels morts durant aquella actuació policial al febrer de 2014 en entendre que no reunien els requisits.

Tots de nacionalitat camerunesa, van formular sol·licitud per exercir l’acusació particular el 23 de febrer de 2015 i van tornar a intentar acudir al procediment a principis d’aquest mes, quan la jutge havia acordat processar els 16 agents investigats. En aquesta causa exerceixen l’acusació popular CEAR, la Coordinadora de Barris, el Comitè René Cassin, Societat Humana, Associació Pro Drets Humans i l’Observatori DESC, que poden recórrer aquesta decisió abans que esdevingui ferma.

Publicitat

Opinió

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Minut a Minut