La Fiscalia del Tribunal Suprem ha presentat davant del tribunal un escrit on s’oposa totalment a les peticions de recusació de cinc magistrats de l’alt tribunal demanades per 11 dels presos polítics i exiliats. En l’escrit, s’al·lega que els cinc magistrats afectats designats per jutjar la causa de l’1-O no estan “contaminats” perquè no han entrat mai a valorar el fons de l’assumpte, i que tampoc la seva ideologia o la seva amistat amb el magistrat instructor Pablo Llarena afecten la seva imparcialitat a l’hora de jutjar i sentenciar sobre el cas.
En un escrit de 20 pàgines, el fiscal de sala Jaime Moreno, que ha portat el cas, acusa els polítics que han presentat els incidents de recusació d'”abús de dret”, “frau processal” i “atemptat a la bona fe”, sobretot per part de Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Lluís Puig, que es troben exiliats i fora de la jurisdicció del Suprem, cosa que qualifica de “sarcasme”, “contradictori” i “absurd”. De fet, considera que les peticions de recusació només pretenen endarrerir la celebració del judici, i es basen en “impressions subjectives sense cap prova”.
Respecte el magistrat Antonio del Moral, el fiscal recorda que només va intervenir en la deliberació sobre la competència del Suprem per instruir la causa, però mai va entrar en el fons de l’assumpte, sinó que només va tractar punts tècnics. Sobre els altres magistrats, Manuel Marchena, Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramon Berdugo i Luciano Varela, les defenses al·legaven que havien participat en la decisió sobre l’admissió a tràmit o no de la querella presentada a finals d’octubre per part de la Fiscalia General de l’Estat. Però el ministeri fiscal considera que l’admissió a tràmit no forma part de la instrucció de la causa encara, sinó que és un tràmit previ on no es valoren els fets sinó simplement si hi ha els requisits formals mínims per iniciar una investigació judicial.
Les defenses també van posar en entredit la imparcialitat dels magistrats per la seva ideologia, suposadament conservadora, i per ser companys de sala de Llarena, cosa que no els allunya prou, segons els lletrats defensors, del magistrat instructor. Segons el fiscal, no hi ha cap indici que faci sospitar que els magistrats han tingut accés a la causa instruïda ni que s’hagin de veure influenciats pel fet que Llarena sigui company seu. Tampoc creu que la ideologia dels magistrats sigui una possible causa de recusació per suposada enemistat manifesta.
Contra Marchena, Martínez Arrieta i Verdugo, les defenses també al·legaven que havien jutjat l’exconseller Francesc Homs en la causa del 9-N, però el fiscal creu que tot i ser causes similars no són la mateixa, i recorda diversa jurisprudència del Tribunal Constitucional que valida aquesta tesi.
Entre altres valoracions, el fiscal Moreno Verdejo diu que el procediment judicial “no incrimina un moviment independentista, que generosament admet el sistema constitucional, sinó la insurrecció, pluriconvergent i de trobada, alçada violentament, per aconseguir la ruptura de l’ordre constitucional”.
La Sala del 61 del Suprem abordarà les peticions de recusació el proper 5 de setembre l’incident de recusació plantejat per 11 processats contra cinc magistrats que hauran de jutjar la causa del procés. L’incident de recusació l’analitzarà l’anomenada Sala del 61 del Tribunal Suprem, que es reunirà a les 9.30 hores per estudiar les al·legacions de totes les parts i haurà de decidir si aparta aquests magistrats del tribunal que haurà de jutjar els líders independentistes.
El Suprem ha rebut sis peticions de recusació. Per una banda, la presentada per la defensa de Rull, Turull i Sànchez (a la que s’ha adherit Forn), una altra de Romeva i Junqueras, una tercera de Puigdemont, Puig i Ponsatí i tres més d’individuals presentades pels lletrats de Forcadell, Borràs i Cuixart.
La Sala del 61 és l’encarregada de resoldre aquest tipus d’incidents de recusació. Està formada per 16 magistrats, inclòs el president del Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, els presidents de les cinc sales i també el magistrat més antic i el més modern de cadascuna d’elles. En aquest cas, el president de la Sala Segona, Manuel Marchena, no podrà formar-ne part ja que és un dels magistrats a qui proposen recusar.
