Abans de la crema de la figura de Puigdemont, els membres de l’organització de l’acte van carregar les escopetes de munició de salves en un cotxe de la policia local, i per això el Govern considera que l’ajuntament “va col·laborar activament” en un “espectacle públic, davant de menors i amb utilització d’armes de foc”. Segons el parer de la Generalitat, aquestes festes pretenen “fomentar odi i violència cap a determinats col·lectius o persones” amb el “desenvolupament d’estereotips de naturalesa racista o per raó de la ideologia”.
La Crema del Judes ja va ser objecte de polèmica el 2018 perquè el personatge triat va ser Ana Julia Quezada, l’assassina confessa del nen Gabriel, i l’associació Moviment contra la Intolerància va presentar una denúncia que finalment va ser arxivada per la Fiscalia de Sevilla. Altres anys també s’han cremat ninots d’Iñaki Urdangarin o Rodrigo Rato. Per la seva banda, l’alcalde de Coripe, Antonio Pérez, va treure importància a la polèmica perquè “és una tradició que se celebra molts anys i no és més que una sàtira d’algun personatge públic que no ha actuat bé i és negatiu per a la societat” , va explicar.
La fiscalia recorre l’arxivament de la causa per desobediència contra quatre caps dels Mossos de Lleida per l’1-O
D’altra banda, la fiscalia ha presentat un recurs d’apel·lació contra la interlocutòria del jutjat d’instrucció número 4 de Lleida que va arxivar la causa per desobediència contra quatre caps dels Mossos d’Esquadra, responsables de l’operatiu de l’1-O. Fiscalia creu que encara hi ha diligències per practicar per completar la instrucció i determinar si es van cometre els delictes no només de desobediència, sinó també de falsedat i revelació de secrets. En la seva interlocutòria, el jutge va considerar que hi va haver un comportament “no ajustat a dret” per part d’unitats de Mossos en relació al compliment de la interlocutòria del TSJC que obligava a impedir la celebració de l’1-O. Ara bé, va afegir que no hi ha “prou indicis” per continuar procedint contra els investigats.
La causa es basava en un informe de la Guàrdia Civil d’uns 500 folis (amb documentació a part) elaborat amb informació extreta dels telèfons, correus electrònics i documentació intervinguda a la comissaria dels Mossos d’Esquadra a Lleida quan la Guàrdia Civil hi va entrar el 19 d’octubre i el 2 de novembre del 2017.
