La Fiscalia de l’Audiència Nacional ha demanat aquest dimecres mantenir en presó provisional cinc membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) investigats per presumptes delictes de pertinença a grup terrorista, fabricació i tinença d’explosius i conspiració per causar estralls, segons han informat fonts jurídiques.
Així ho ha sol·licitat el fiscal Miguel Ángel Carballo en les cinc vistes que s’han celebrat a l’Audiència Nacional per estudiar els recursos d’apel·lació contra l’ordre d’empresonament provisional que han presentat les defenses d’Eduard Garzón, Xavier Buigas, Ferran Jolis, Alexis Codina i Guillem Xavier Duch. Tots cinc es troben a la presó madrilenya de Soto del Real des del passat 26 de setembre malgrat que el sumari no acredita cap de les greus acusacions.
Els advocats dels investigats, per la seva banda, han demanat al tribunal, integrat per magistrats de la Secció Segona de la Sala Penal, la posada en llibertat provisional amb mesures cautelars en al·legar el seu arrelament a Espanya per descartar el risc de fugida, segons les fonts consultades.
La Secció Segona també revisarà la situació personal d’un altre dels investigats, Jordi Ros, tot i que no s’ha celebrat cap vista, perquè la seva defensa no ho havia sol·licitat en el recurs d’apel·lació en què també sol·licitava la llibertat provisional.
El setè membre dels CDR que va ser empresonat el setembre passat, Germinal Tomás Aubeso, també ha presentat un recurs contra la mesura de presó preventiva, però la sala encara no ha fixat la vista per estudiar-lo.
Les defenses demanen l’alliberament i estudien querelles per vulneració dels Drets Humans
Els advocats de 5 dels 7 CDR acusats per terrorisme han demanat aquest dimecres a la Secció Segona de l’Audiència Nacional que revoqui l’ordre de presó provisional dictada el passat 26 de setembre pel jutge Manuel García Castellón i en permeti l’alliberament, encara que sigui amb mesures cautelars. Segons l’advocada d’Alerta Solidària, Eva Pous, les defenses també estudien presentar querelles per vulneració dels Drets Humans en aquest cas, on alguns dels detinguts no van tenir accés a un advocat fins hores després de la detenció i on –segons denuncien- s’ha negat a les defenses l’accés a aspectes indispensables del sumari per poder valorar les mesures de presó. Pous ha recordat que tots són persones amb domicili conegut i amb arrelament social que podrien ser alliberades amb mesures cautelars per assegurar la presència davant el jutge.
Les vistes d’aquest dimecres han tingut lloc davant la Sala Segona de l’Audiència Nacional –sense el jutge García Castellón- i amb la presència de les defenses d’Eduard Garzón, Xavier Buigas, Ferran Jolis, Guillem Xavier Duch i Alexis Codina. Han tingut lloc a porta tancada sense els detinguts i hi ha estat presents també representants de la Fiscalia i de l’Associació Catalana de Víctimes del Terrorisme, que exerceix d’acusació popular. L’Audiència també ha rebut un recurs de la defensa de Jordi Ros en la mateixa direcció, mentre que la defensa de Germinal Tomás ha presentat un recurs davant el mateix jutge García Castellón, que no es resoldrà aquest dimecres.
Segons Pous, més enllà de les circumstàncies de la detenció i d’aquestes possibles vulneracions dels Drets Humans, les defenses reclamen ara a la Sala Segona que revoqui l’ordre del jutge García Castellón de decretar ordres de presó “injustificables tan jurídicament com socialment”. “Quan hi ha una injustícia cal una modificació d’aquesta situació, i no sé fins a quin punt socialment ens podem permetre que hi hagin vulneracions dels Drets Humans”, ha apuntat. Segons Pous, aquestes vulneracions van “des del fet que en el moment de les detencions algunes de les persones no tenien assistència lletrada” al fet que “les defenses no hagin tingut accés als elements indispensables per valorar” el cas.
El Parlament rebutja que Torra comparegui per explicar si tenia vinculacions amb els CDR detinguts
Al seu torn, el Parlament ha rebutjat les peticions de Cs, PSC-Units, CatECP i PPC perquè el president del Govern, Quim Torra, comparegui al ple per explicar si tenia vinculacions amb els CDR detinguts. La cambra ha tombat les quatre votacions, amb els vots en contra de JxCat, ERC i la CUP. Durant el debat previ a les votacions la portaveu de Cs, Lorena Roldán, ha acusat el president de “totalitarista”. Els portaveus independentistes han defensat que el moviment sobiranista “és pacífic i no violent” i han reclamat tornar al diàleg. Els comuns han asseverat que Catalunya necessita un president “a l’alçada de la història”, i no algú que “vulgui fer història”. Torra no ha estat present a l’hemicicle durant la meitat del debat, fet que ha criticat part de l’oposició.
Durant el debat, Roldán ha preguntat a Torra -que en aquell moment no hi era- si volia atrinxerar-se al Parlament i convocar l’Assemblea de Càrrecs Electes. La portaveu de Cs també ha opinat que el president del Govern ha aplaudit persones sospitoses de terrorisme. Al seu torn, el portaveu del PPC, Santi Rodríguez, ha advertit que els CDR defensen la “barbàrie” ja que la independència “no és possible”.
Per la seva banda, el portaveu socialista, Ferran Pedret, ha criticat que Torra es “venti públicament” de ser proper als CDR, un moviment que ha organitzat protestes amb conseqüències “greus” per a la convivència. La portaveu dels comuns, Susanna Segovia, ha afegit que Torra té l’obligació de donar explicacions, sense que això trenqui la presumpció d’innocència.
Pel que fa al bloc independentista, Eduard Pujol (JxCat) ha acusat els unionistes de “confondre la divergència política amb la difamació”, i Ernest Maragall (ERC) ha reiterat que l’independentisme no és violent. Finalment, Maria Sirvent (CUP-CC) ha celebrat les mobilitzacions post-sentència i ha demanat la llibertat de totes les persones preses.
El ple ha votat les quatre peticions de la compareixença de Torra per separat. En les dues primeres (corresponents a les demandes de Cs i PPC), el bloc sobiranista (57) ha votat en contra, pels vots afirmatius de Cs, PSC-Units i PPC (73). Les votacions tercera i quarta (comuns i PSC) han rebut els vots a favor de Cs, PSC-Units, CatECP i PPC (64), insuficients davant els vots en contra de les tres formacions independentistes (66). No hi ha hagut abstencions en cap de les quatre votacions.
