Després que el magistrat Pablo Llarena actualitzés la setmana passada el processament de l’expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí un cop es va materialitzar la desaparició del delicte de sedició, els delictes que aleshores els atribuïa eren el de desobediència i malversació. Aquest dimarts, els fiscals del Tribunal Suprem que van acusar en el judici de l’u d’octubre han recorregut la interlocutoria de Llarena i li han demanat que les ordres de detenció i ingrés a presó contra els tres polítics incloguin el delicte de desordres públics agreujats.
Malgrat que la petició de la Fiscalia pot xocar frontalment contra els plantejaments de Llarena, que va rebutjar processar els líders independentistes per desordres públics agreujats perquè el delicte no existia en el moment dels fets, el ministeri públic demana que no es restringeixi el possible futur judici contra Puigdemont, Comín i Ponsatí segons els fets recollits en la interlocutòria de processament, i per això demana afegir aquest delicte, amb pena més greu que la desobediència.
En el seu escrit de deu pàgines, els quatre fiscals de sala, Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal, Jaime Moreno i Fidel Cadena, consideren que els fets descrits en la interlocutòria de processament i en la sentència del Suprem contra els altres encausats ja jutjats no només es poden qualificar com de desobediència i malversació, sinó també de desordres públics agreujats, delicte que es va incorporar en l’última modificació del Codi Penal per substituir el de sedició.
Així, recorden que el relat de fets provats de la sentència de l’octubre del 2019 recull “fets tumultuaris amb resultat d’alteracions greus de l’ordre públic, dificultats i talls en la circulació, invasió d’instal·lacions i edificis amb greu afectació del funcionament de l’administració de justícia i dels serveis essencials de tals centres, actes d’intimidació i violència sobre persones i coses, danys que es van produir en molts moments i escenaris, i sobretot greus i, en ocasions, violents enfrontaments de milers de ciutadans mobilitzats a tals efectes amb les forces de seguretat els dies 20 de setembre i 1 d’octubre”.
Segons el fiscal, si membres del Govern de Puigdemont com Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull, l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell i els aleshores activistes Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van ser condemnats per sedició pels “comportaments tumultuaris” al carrer el 20-S i l’1-O, el president d’aquell Govern i els altres dos consellers a l’exili, a banda de Lluís Puig, també han de ser corresponsables d’aquells fets.
Els fiscals critiquen que s’hagi eliminat la sedició del Codi Penal, cosa que suposa “eliminar un dels instruments penals de resposta davant d’agressions a l’ordre constitucional, debilitant la seva adequada protecció”. “Tot i això, la desaparició dels tipus penals de sedició no equival a una despenalització de tots els fets abans subsumibles en ells, ni, en concret, comporta la despenalització dels fets que van motivar la condemna per aquest delicte”, afegeixen tot seguit. Com que la reforma penal obliga a revisar les penes, per ser més favorables als acusats, els fiscals volen examinar si els fets jutjats poden encaixar al nou delicte de desordres públics agreujats, encara que no sigui completament.
Els fiscals recorden que els dirigents independentistes van ser processats i jutjats per rebel·lió, però el Suprem ho va rebaixar a sedició. Aquest delicte complex, segons ells, inclou diversos subjectes i fets, com els aldarulls i l’incompliment de resolucions judicials. L’eliminació de la sedició comporta, segons els fiscals, tornar a analitzar els fets per ubicar-los en algun dels delictes ara vigents, sempre que les seves penes siguin més favorables als processats. Com que la rebel·lió ja va ser descartada pel Suprem, ara la fiscalia gira la vista cap als desordres públics, en concret els agreujats, que s’han incorporat recentment al Codi Penal.
Els desordres públics agreujats, tipificats als articles 557.1 i 557.2 castiguen amb penes de sis mesos a tres anys de presó els qui “actuant en grup i amb la finalitat d’atemptar contra la pau pública executin actes de violència o intimidació sobre les persones o coses, o obstaculitzin les vies públiques ocasionant un perill per la vida o salut de les persones, o envaint instal·lacions o edificis alterant greument el funcionament efectiu de serveis essencials”. Quan els mateixos fets siguin comesos per “una multitud, el número, organització i propòsit de la qual siguin idonis per afectar greument l’ordre públic”, la pena pot arribar als cinc anys. Si els autors són autoritat, se’ls pot inhabilitar durant vuit anys.
Pels fiscals, els fets de setembre i octubre del 2017 van ser els que van constituir el delicte de sedició i ara constitueixen el de desordres. “Si no s’aplica el delicte de desordres públics significa que no va existir sedició, ja que aquests aldarulls contra l’ordre públic van ser el trajecte seguit per aconseguir la desobediència, la realització del referèndum il·legal i la proclamació de la independència”, afegeix l’escrit. Els processats, segons els fiscals, van ser promotors, inductors i autors mediats d’aquests fets, des d’una “organització de poder, utilitzant com a instruments els ciutadans convocats”, i per això se’ls va considerar promotors o inductors de la sedició.
“No seria comprensible que la multitud d’episodis violents, organitzats amb la finalitat d’alterar l’ordre constitucional, planificats, ideats, dirigits, impulsats i realitzats intel·lectualment i materialment pels acusats, acabessin convertits en atípics des del prisma de l’ordre públic”, afirmen. “Va ser necessari l’enviament de milers d’efectius de les forces de seguretat de l’Estat per fer front a les mobilitzacions tumultuàries i violentes convocades, que els processats van animar i promoure per fer visible la pèrdua de poder dels òrgans judicials a Catalunya”, relaten.
Els fiscals admeten que el nou delicte de desordres agreujats no contempla la finalitat d’atemptar contra l’ordre constitucional, però això no impedeix que els mateixos fets siguin castigats per un delicte menys greu que el de sedició. Pel que fa als altres dos processats a l’exili, l’exconseller de Cultura Lluís Puig i la secretària general d’ERC Marta Rovira, els fiscals diuen que a Puig només se l’ha de processar per desobediència i malversació i a Rovira per desobediència.
