La Fiscalia Anticorrupció demana penes de més de 21 anys de presó per a una trentena de membres de la trama de finançament irregular de CDC coneguda com a ‘cas 3%‘. A més, reclama al PDeCat i a CDC 3 milions d’euros de multa per blanqueig de capitals. De les 30 persones investigades en la causa, una desena han aconseguit substancials reduccions de la petició de pena per la seva col·laboració en la investigació.
En total, Anticorrupció acusa 30 persones entre polítics i empresaris, així com 16 persones jurídiques, entre les quals hi ha CDC i PDeCat, dels delictes d’organització criminal, frau a les administracions públiques, corrupció entre particulars, tràfic d’influències, suborn, prevaricació i blanqueig de capitals. Així mateix, reclama als acusats que indemnitzin les administracions afectades pel suposat sobrecost de les obres i serveis contractats, a més d’uns 27.000 euros de decomís i multes que en total superen els 100 milions d’euros.
Entre les 14 empreses acusades hi ha Teyco, Urbaser, Fundación ACS, COPISA, Oproler. També demana importants penes d’inhabilitació per a càrrec públic per a la majoria d’acusats i multes per a bona part d’ells.
Estructura
El fiscal anticorrupció José Grinda situa en un esquema Germà Gordó, aleshores secretari de Govern de la Generalitat, com la persona que dirigia com entraven els diners i cap on havien d’anar dirigides les adjudicacions, a través d’un “control i seguiment” de les obres públiques. Per això reclama per a ell la pena de 18 anys i 10 mesos de presó i una multa de 4,6 milions d’euros. Segons la fiscalia, Gordó va ser durant uns quants anys el contacte dels contractistes de la Generalitat amb CDC.
El segueix Francesc Sánchez, com a secretari econòmic de CDC, qui també hauria gestionat aquestes partides des del 2011. El seu reconeixement dels fets i la seva col·laboració en la causa li ha permès que tot i que se l’acusa de cinc delictes, el fiscal només demana per a ell un any de presó i la resta substituït en treballs per a la comunitat.
Els següents a la piràmide serien els tresorers, Andreu Viloca i Daniel Osàcar, que gestionarien —segons l’escrit— com s’havien de fer les donacions. El primer s’enfrontarà a una pena de 21 anys i quatre mesos, mentre que per a Osàcar, ja condemnat pel ‘cas Palau’, es limitarà a feines en benefici de la comunitat, gràcies a la seva col·laboració en l’esclariment dels fets investigats.
Per al fiscal, Viloca s’ocupava fonamentalment de fer la “triangulació” amb autoritats i amb empresaris, i dels pagaments a les fundacions. “Sent administrador i tresorer de CDC i de la fundació CatDem, portava un control exhaustiu de totes les licitacions i adjudicacions d’obra pública i de concursos oferts per diferents administracions sota l’esfera de poder” de la formació. A més, segons l’escrit del fiscal, Viloca “controlava, en una primera instància, de forma sistemàtica els pagaments encoberts que rep finalment CDC, veritables pagaments il·lícits sota l’aparença de donacions, a través de les fundacions vinculades”.
Els extresorers haurien fixat el sistema establert, dirigit a que els diners s’ingressessin en fundacions afins al partit, com CatDem i Forum Barcelona, des d’on es recuperarien els diners. Des del 2008 fins al 2015, la fiscalia calcula que 1,8 milions d’euros que van arribar des d’adjudicataris al partit com a forma de “cànon” exigit si volien entrar a la roda dels contractes públics. L’import total de les 31 adjudicacions manipulades sumaria 168 milions d’euros.
