La Fiscalia del Tribunal Suprem s’oposa a deixar en llibertat Oriol Junqueras, Oriol Romeva, Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull, tal com havien sol·licitat els seus advocats per garantir el dret a defensa i poder fer campanya el 28-A. El ministeri fiscal considera que la seva situació de presó s’ha examinat “de manera reiterada” durant la instrucció i, a més, creu que en les vuit setmanes de judici s’estan “consolidant les proves de participació” dels processats en els delictes que són objecte de l’acusació de la fiscalia (rebel·lió i malversació).
L’informe, signat pel fiscal Fidel Cadena, apunta a la “gravetat” dels delictes i la importància de les penes sol·licitades –fins a 25 anys per a Junqueras- i creu que es manté el risc de fugida i de reiteració delictiva. Per tant, qualifica de “raonable i proporcionat” mantenir-los entre reixes i considera que no hi ha cap vulneració al dret de tenir un judici just. Amb aquest informe, el tribunal haurà de decidir si els manté empresonats o decreta llibertat provisional.
La setmana passada, les defenses de tots els candidats a les eleccions del 28 d’abril van remetre escrits al tribunal per demanar l’alliberament dels seus clients per garantir el dret a la defensa -poder preparar les sessions del judici en llibertat- i per garantir els seus drets polítics i poder participar en la campanya del 28-A. Una petició que fan un cop el judici ja ha superat les vuit setmanes i que no van fer en la fase de qüestions prèvies, a l’inici de les sessions.
Els dos advocats, Jordi Pina i Andreu van den Eynde, van argumentar que el fet de concórrer a unes eleccions generals demostra “arrelament” i també assenyalaven que estaven participant “activament” de totes les sessions del judici i que, per tant, això feia que no hi hagués risc de fugida. En el cas de Pina, per garantir que els seus clients no fugirien (Sànchez, Rull i Turull) oferien tot el seu patrimoni com a garantia per a una possible fiança i també proposaven arrestos domiciliaris dins de la ciutat de Madrid.
Els arguments de les defenses, però, no quallen en la fiscalia que continua amb el criteri de mantenir-los empresonats. Així ho fa constar a l’informe que ha remès al tribunal que jutja l’1-O, presidit per Manuel Marchena.
Risc de fugida i suport a l’estranger
En l’escrit, Cadena manté doncs que existeix risc de fugida i matisa les afirmacions de les defenses. Considera que tots tenen “vincles personals, patrimonials i polítics que farien que la seva fugida fos penosa” però torna a esmentar que podrien comptar amb el suport “d’una estructura organitzada i grups afins” que els podrien ajudar a marxar de l’Estat i “sostraure’s de l’actuació de la justícia” i recursos econòmics per mantenir-se un cop a l’estranger. A més, esmenta que Puigdemont i la resta de polítics a l’estranger gaudeixen “de publicitat avantatjosa” i “assessorament legal especialitzat”.
El judici “consolida” la rebel·lió
El fiscal desaconsella la posada en llibertat, precisament, perquè el judici oral està en curs i ha de servir per consolidar el fonaments de l’acusació. Argumenta que, amb el judici en marxa, el risc de fugida “augmenta”. I que si marxen no es podria completar el judici i això generaria un “perjudici irreparables a l’administració de justícia i el desenvolupament conjunt del judici oral”.
La fiscalia torna a esgrimir l’argument de la reiteració delictiva i diu que documents com ‘Enfocats’ o ‘El llibre blanc’ determinen que els acusats tenen la “voluntat de persistir tan ràpid com sigui possible” ja que tenen un “projecte concertat” i que el seu objectiu va ser “provisionalment aconseguit”. Per tant, considera que els acusats que volen sortir en llibertat no van protagonitzar “actes aïllats” sinó “conjunts i coordinats”. “El judici oral està acreditant aquest lideratge i aquesta implicació”, sosté el fiscal.
Sobre la vulneració del dret a la defensa, considera que no està vulnerat i apunta que els acusats ja han declarat i que tenen “comunicació permanent” amb els acusats. A l’escrit, aprofita per reiterar que considera que els Mossos es van posar al servei dels fins independentistes. I també diu que els acusats van “sostraure” el cos del compliment de la llei situant-los com a “braç armat al servei dels seus designis”.
AMPLIACIÓ.- El TC avala per unanimitat la presó provisional de Dolors Bassa
D’altra banda, el ple del Tribunal Constitucional (TC) ha desestimat per unanimitat la demanda de Dolors Bassa contra l’ordre del Tribunal Suprem (TS) de decretar-li presó provisional pels presumptes delictes de rebel·lió i malversació de cabals públics pels quals ara se la jutja. El magistrat Antonio Narváez, autor de la sentència del TC, considera que la decisió del TS ha tingut un “pressupòsit adequat” i ha respost a una “finalitat constitucionalment legítima”. Nega, doncs, la tesi de Bassa, que al·legava que se li havien vulnerat els drets a la llibertat i a la tutela judicial efectiva, i dona suport als postulats tant de l’instructor de la causa al TS com de la Sala Penal del mateix tribunal, que apreciaven que hi podia haver risc de fuga un cop es passava de la fase d’instrucció a la de processament.
Bassa també al·legava que se li pressuposava risc de fuga per la conducta de tercers, concretament de Carles Puigdemont i dels exconsellers que van marxar a l’exili. El TC opina que l’argumentació de l’instructor, és a dir, del magistrat Pablo Llarena, “compleix amb l’escrutini constitucional”, perquè ha previst com a factor transcendent en la seva decisió un element de judici “raonable” com és la “fuga” d’aquestes persones “al llarg del procediment” i “amb el suport d’una estructura organitzativa permanent”. La sentència del TC també posa de manifest, en aquest sentit, les “dificultats” que aquestes persones siguin posades a disposició de la justícia espanyola “a través de mecanismes ordinaris de cooperació judicial internacional”.
Finalment, el TC també desestima la queixa sobre la falta de valoració de les circumstàncies personals de Bassa. Afirma que l’existència de relacions familiars i recursos econòmics “no té rellevància suficient com per enervar el risc de fuga, atesa l’acreditada facilitat amb què es pot canviar de domicili familiar en l’àmbit de la Unió Europea gràcies a l’auxili de l’estructura internacional de suport amb la que comptes, segons raonen les resolucions impugnades”.
