La Fiscalia Superior de Catalunya no veu de moment indicis suficients d’un possible delicte de desobediència contra el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, i per això insta el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a no investigar-lo encara. En canvi, sí que veu prou indicis contra el diputat d’ERC al Parlament Josep Maria Jové, investigat fins ara al Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona per organitzar el referèndum de l’1-O, però és aforat i per tant el seu cas hauria de recaure al TSJC. Ara el TSJC haurà de decidir si investiga igualment Aragonès i Jové, només Jové o cap dels dos.
En un escrit d’onze pàgines, el tinent fiscal de la Fiscalia Superior, Pedro Ariche, fa servir poc més d’una pàgina per rebutjar que s’investigui, de moment, a Pere Aragonès. Segons ell, el Jutjat d’Instrucció 13 no ha aportat prou indicis per considerar que el vicepresident, quan era secretari d’Economia va cometre un delicte de desobediència. Segons la fiscalia, no és el mateix perseguir qui “des de la seva posició rellevant a l’administració desplega tota la seva influència per propiciar la celebració de l’acte prohibit” que qui “des d’una posició de subordinació a l’anterior i amb funcions totalment diferenciades es limita a ‘no impedir’ l’actuació d’altres departaments sobre els que, almenys formalment, no té cap capacitat d’influència ni direcció”. De fet, considera l’exposició raonada del jutge instructor “excessivament parca” en els suposats indicis concrets contra Aragonès, “més enllà de la seva mera passivitat” a l’hora de complir les resolucions del Tribunal Constitucional que havien prohibit el referèndum de l’1-O.
Gairebé tot l’escrit del fiscal es dedica a argumentar els motius pels quals Jové sí que ha de seguir investigat, en aquest cas pel TSJC ja que des del 21 de desembre de l’any passat és diputat al Parlament per ERC. En resum, el fiscal basa la seva argumentació en l’exposició raonada que el magistrat d’Instrucció 13 va enviar fa setmanes al TSJC. En concret, recorda que l’agenda de Jové i el document ‘EnfoCATs’, trobats tots dos a casa seva el 20 de setembre del 2017, i les converses telefòniques intervingudes evidenciarien el rellevant paper que Jové tenia en l’organització del referèndum. Com a secretari general de Vicepresidència, Economia i Hisenda tenia encomanat el control de les consultes populars i de les partides pressupostàries corresponents. També hauria intervingut en els suposats òrgans que lideraven el ‘procés’ i en la “ideació, desenvolupament i execució del full de ruta”, amb les lleis de ‘desconnexió’ i les estructures d’estat.
Tot això, segons el fiscal, són indicis suficients de “l’absoluta inobservància” de Jové dels mandats del TC, i, a més a més, el responsabilitza del fet de dedicar diners públics a l’organització del referèndum, que el jutge xifra en 2,23 milions d’euros entre el registre de catalans a l’estranger, el voluntariat, el Diplocat i la distribució de material electoral. El ministeri públic recorda que amb els últims canvis legals, no cal acreditar la xifra exacta de pèrdua patrimonial per a l’administració, si no que amb la simple ordre de reserva de fons o el fet de dedicar hores del personal públic i la cessió gratuïta de locals per a les votacions ja es pot cometre un delicte de malversació de fons públics.
D’altra banda, el fiscal també apunta Jové per haver suposadament ordenat crear un cens de votants mitjançant dades del Registre de Població de l’Idescat. Així, mitjançant un conveni entre Vicepresidència i l’Idescat, aquest últim organisme es comprometia a passar trimestralment al Govern les dades actualitzades del Registre de Població. Aquest “tràfic irregular de dades reservades”, a més, va permetre, segons el fiscal, crear el cens universal que va permetre l’1-O que qualsevol ciutadà votés al punt que desitgés. Per això, el fiscal apunta que Jové hauria de ser investigat per malversació de fons públics, desobediència, descobriment i revelació de secrets, i possiblement també per prevaricació administrativa.
