La família de l’arquitecte Josep Coderch assegura que va oferir l’arxiu a la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona en exclusiva entre el 2010 i el 2014. En aquell moment van valorar la venda de l’arxiu, ja que hi havia diverses entitats interessades en el mateix. Segons la Generalitat, la família va demanar un milió d’euros, que l’administració no va poder correspondre.
A partir de 2014 els descendents de Coderch van aixecar l’exclusivitat. Va ser llavors quan van posar l’arxiu a disposició de l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i el Museu Reina Sofía, qui finalment l’ha adquirit. La família posava com a condició que la institució que se’n fes càrrec costeges la neteja de fongs que necessiten els documents. En aquest punt, la Generalitat va respondre, al cap de mesos dient que només s’ocuparia de la neteja durant tres anys. Per contra, el Reina Sofía va respondre ràpidament a la família i va mostrar l’interès que les administracions catalanes no havien demostrat.
La Generalitat té un problema amb els arxius
L’estiu del 2015, un passavolant va descobrir que l’arxiu dels pintors Ràfols-Casamada i Maria Girona, s’estava venent per parts al mercat dels Encants. Un arxiu que segons un projecte aturat el 1999, havia de ser custodiat a Capellades amb una fundació creada ex porfesso. El fet va generar una forta polèmica. Cal recordar també el cas dels hereus del fotògraf Agustí Centelles, que van decidir vendre l’arxiu a l’administració estatal.
