La diada de Sant Jordi tornarà a tenyir Catalunya de vermell, del roig intens dels set milions de roses que es vendran a floristeries, parades, escoles o centres de treball. La majoria provenen de Colòmbia i Equador, principals productors mundials de rosa. Que es facin a Catalunya cada vegada n’hi ha menys, i actualment només queda un productor a Santa Susanna (Maresme), que en preveu comercialitzar unes 50.000 unitats, un 15% menys que l’any passat. Joan Pons explica que el canvi climàtic i les altes temperatures de l’hivern no afavoreixen el cultiu, ja que sense les glaçades que eren habituals els mesos de gener i febrer la rosa veu alterat el seu creixement. Enguany la rosa autòctona serà de tiges més curtes i de copes més petites.
“L’hivern calorós fa que la rosa avanci el seu creixement i la tija quedi més curta del que és habitual”, detalla Pons. El floricultor de Santa Susanna explica que degut a les altes temperatures i la llum del sol la planta treu més aviat el capoll i atura el creixement de la tija, quedant roses menys ‘esveltes’ del que seria desitjable.
Fa només dues dècades, detalla, hi havia “una vintena de gelades” entre els mesos de gener i febrer, que afavorien el bon desenvolupament de la planta, que acabava “explotant” a la primavera de forma ràpida i fent una flor de major bellesa. “Aquest any hi ha hagut una gelada i només una estoneta. És molt poc”, es lamenta.
Així, si fa uns anys el gruix de les roses que sortien dels hivernacles tenien unes tiges de fins a 80 centímetres, enguany n’hi haurà com a molt de 70 cm i en seran ben poques, prop d’un 5%. El gruix de les roses autòctones seran d’entre 40 i 50 cm i hi haurà part de la producció que no podrà sortir a la venda perquè amb prou feines les tiges arriben als 20 cm.
Amb tot, el gruix de les roses que es comercialitzaran per Sant Jordi acabaran sent d’importació i amb formats molt més estandarditzats. Un cop embossades, explica Pons, és “difícil” que el consumidor final pugui apreciar les diferències respecte la rosa autòctona. La d’aquí, diu, té la fulla més bona, però a nivell de poncella no hi ha massa canvis.
La majoria provenen de Colòmbia i Equador, d’on arriba la varietat ‘freedom’. El mercat holandes, d’altra banda, ha anat a la baixa per l’encariment dels preus i guanya força un mercat més exòtic, com l’Africà. Comencen ha arribar, tot i que de manera molt residual, roses d’Etiòpia.
Vinguin d’on vinguin, el sector afronta la diada amb optimisme després d’anys de dificultats. La pandèmia o el Sant Jordi en cap de setmana dels darrers anys havien fet caure les vendes, especialment a les grans ciutats. Enguany, en canvi, les previsions del Mercat de Flor i Planta Ornamental és que es torni a assolir la xifra “màgica” dels set milions de roses.
