Després de diverses setmanes convulses arran de l’anunci de la derogació del delicte de sedició, finalment es fa realitat. No ha estat fàcil: els diputats del Congrés, a Madrid, no han aconseguit aprovar la presa en consideració de la reforma fins passada la mitjanit, i després d’un ple que ha durat prop de 16 hores. Entre crits, indignació i males cares, finalment, ERC, PDeCat, EH Bildu i el PNB han votat a favor de la proposició de llei del PSOE i Podem.
Un dels motius pels quals s’ha allargat tant el ple ha estat, de fet, que la votació s’ha fet de forma nominal, és a dir, en veu alta i d’un en un, a petició del PP. Amb aquesta jugada bruta, els populars pretenien “retratar” els diputats del PSOE que votaven a favor de la reforma tot i estar-hi en contra. Tanmateix, el PSOE ha volgut fer gala de la seva unitat interna, i en cridar el nom de la primera diputada que havia de votar, tota la bancada socialista s’ha aixecat i ha cridat que votaven “junts i sense fissures”.
Per altra banda, la qüestió ha estat debatent-se durant més de tres hores, començant a quarts de deu de la nit i allargant-se fins passada la mitjanit, amb intervencions de tots els grups polítics.
Així, el portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, ha negat que la reforma sigui una “concessió” al seu partit i ha afirmat que és “una concessió a la democràcia” perquè Espanya “deixi de fer el ridícul a Europa”. Dirigint-se al sector independentista més crític amb la reforma, Rufián els ha dit que no tenen “dret a estar enfadats” sinó que haurien de tractar de “formar part de la solució”. “Gràcies a la negociació i al vot d’ERC a Madrid hem tret la joguina a jutges feixistes. A qui no li agradi, que ajudi. No som responsables de les decisions del PSOE, ho som de les seves rectificacions”, ha afirmat, segons recull l’ACN.
El president d’Unides Podem al Congrés, Jaume Asens, ha admès que la reforma “no va tan lluny com voldria” ni com l’hauria fet arribar la seva formació en cas de tenir majoria absoluta, però ha negat que sigui un “acte de renúncia“. “No és cert el que s’ha dit des de Junts i l’ANC”, ha afirmat. Asens s’ha compromès a “intentar millorar el text en la fase d’esmenes”.
Per la seva banda, el diputat del PDeCAT Genís Boadella ha afirmat que és una “proposta vàlida” a la qual es poden fer esmenes “per garantir millor l’exercici de drets fonamentals”. “El nostre deure serà fer política” per canviar el Codi Penal propi d’una societat “més democràtica i lliure”, ha defensat.
Part de l’independentisme rebutja la reforma
El diputat de Junts Josep Pagès ha argumentat que la solució és “amnistia i l’autodeterminació” i no una reforma que “salva a uns pocs i condemna a milers”. Pagès ha opinat que és un “frau” que pretén “resoldre el ridícul de Llarena amb les euroordres” i “criminalitza la protesta”. “No serem els beneits útils” que facilitin la seva aprovació, ha dit. El passat dijous, 24 de novembre, Junts va anunciar una esmena a la proposició de llei, limitant el text a la derogació i eliminant l’ampliació del de desordres públics agreujats.
Al seu torn, la portaveu de la CUP, Mireia Vehí, ha avisat que amb la reforma “el PSOE guanya més control de la protesta en plena crisi” i que el que està fent és “traslladar l’esperit de la sedició a l’ordre públic”. Vehí ha criticat la inclusió del concepte d’intimidació. “A què li tem el PSOE?”, s’ha preguntat.
Amb tot, però, la reforma finalment ha sumat un total de 187 vots a favor i 6 abstencions. Els vots en contra, paradoxalment, han estat 155. Superat aquest tràmit, la derogació de la sedició continuarà amb la tramitació parlamentària amb “caràcter urgent”.
