No existeix cap motiu per no atorgar el tercer grau als presos polítics
La defensa de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, exercida per l’advocat Jordi Pina, reclama que s’apliqui el tercer grau, i no el segon, als seus clients. En un comunicat, la defensa de tots tres situa en aquest dimecres el dia en què la junta de tractament de Lledoners elevi el seu informe, tot i que remarca que la “decisió final” correspon a la Secretaria de Mesures Penals del Departament de Justícia. Segons la defensa, caldria classificar-los en tercer grau ateses les seves “circumstàncies personals”, com ara que tenen “entorn social”, “possibilitat de trobar feina”, “sense risc de reincidència” i “no perillositat en la mesura que no han actuat amb violència”, tot recordant que el Suprem no els ha condemnat per rebel·lió.
A més, també remarquen que els seus clients no tenen “cap responsabilitat civil subsidiària imposada i pendent de pagament”, que consideren un “argument habitual” per denegar tercers graus.
La defensa de Sànchez, Turull i Rull han assegurat que han mantingut un “escrupolós respecte” cap als professionals que han d’emetre aquests informes, i ha lamentat “informacions” que “pretenen justificar i normalitzar” la classificació en segon grau penitenciari.
Per la seva banda, fonts jurídiques d’ERC preveuen que la secretaria acabi classificant els presos en segon grau i asseguren que ja treballen per recórrer al jutjat de vigilància penitenciària per aconseguir el tercer grau i alhora treballar directament amb les juntes de tractament de les presons per aconseguir que se’ls apliqui l’article 100.2 del reglament penitenciari dins del segon grau, que podria permetre sortides gairebé diàries del centre penitenciari.
El procediment
Des de l’ingrés a la presó de qualsevol persona condemnada amb sentència ferma, la Junta de Tractament del centre penitenciari té dos mesos com a màxim per fer una proposta de classificació inicial. Aquesta primera classificació pot ser en primer grau, que suposa règim tancat, en segon grau, que és el règim ordinari, o bé en tercer grau, que es correspon amb el règim obert.
Un equip multidisciplinari del centre entrevista l’intern i la seva família, estudia l’expedient judicial, avalua l’intern i després discuteix quin grau de classificació vol proposar. Valora informes del psicòleg, d’un jurista, d’un educador i d’un treballador social. Cadascun fa una proposta de grau.
La proposta final de la Junta de Tractament s’eleva al Servei de Classificació de la Subdirecció General de Programes de Rehabilitació i Sanitat de la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, que és qui pren la decisió definitiva, ja sigui confirmant o modificant la proposta.
Contra aquesta decisió, que signa la cap del Servei de Classificació per delegació del secretari de Mesures Penals, l’intern pot interposar recurs davant del jutge de Vigilància Penitenciària. També ho pot fer la fiscalia.
Cada sis mesos s’ha de revisar la classificació d’un intern excepte en el cas dels classificats en primer grau. Si hi ha una involució, es procedeix a una regressió immediata de grau.
