A petició de Marchena, Melero ha concretat on havia vist que calia una “confrontació indispensable” entre els dos comandaments per acceptar fer l’acarament.
Segons Melero, quan Diego Pérez de los Cobos va declarar va negar que Ferran López comuniqués a les reunions de coordinació dels dies 29 i 30 que els Mossos enviarien un binomi a tots els punts de votació. Fins i tot, segons Melero, va titllar de “mentider” el comissari dels Mossos i va dir que el dispositiu de la policia catalana havia estat “una estafa”. En canvi, el comissari López ha afirmat que aquesta actuació va ser “consensuada i pactada” en aquestes reunions i que no va rebre retrets per part del coordinador del dispositiu.
El passat 5 de març, en la declaració del coronel de la Guàrdia Civil, va dir que l’actuació dels Mossos l’1-O estava pensada per “facilitar” el referèndum i no per “impedir-lo”. Com a exemple, va dir que no tenien coneixement que els Mossos enviarien només dos agents a cada col·legi, ja que això era el que havia explicat Trapero en una reunió el 23 de setembre a la fiscalia i que se li va dir que havia d’augmentar les dotacions. “No era un dispositiu per evitar un referèndum sinó que donava institucionalitzat a una activitat il·legal”, va criticar, a preguntes de la fiscal Consuelo Madrigal.
És per això que, en aplicació de l’apartat 3 de l’article 729 de la Lecrim, ha demanat que es faci un acarament entre els dos per aclarir aquest terme. Es dona el cas que López està investigat per un jutjat d’instrucció de Cornellà de Llobregat, mentre que Pérez de los Cobos no.
AMPLIACIÓ.- Manuel Marchena ha anunciat a l’inici de la sessió de la tarda del judici que la sala aplaçarà la decisió sobre si accepta o no el cara a cara entre Pérez de los Cobos i Ferran López.
