L’advocat de Laura Borràs, Gonzalo Boye, ha al·legat aquest dimecres que la investigació per les suposades irregularitats a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) ha vulnerat diversos drets fonamentals de la presidenta del Parlament suspesa. “Hem passat del ‘a por ellos’ a ‘a por ella'”, ha assegurat, remarcant que la investigació ha estat dirigida contra ella per la seva condició política. “Primer s’ha d’investigar el què i després el qui; però aquí s’ha fet al revés, primer el qui i després el què”, ha remarcat. A més, ha volgut desvirtuar els testimonis dels responsables administratius de la ILC, que van inculpar Borràs, assegurant que ho van fer per exculpar-se ells mateixos.
En un discurs de més d’hora i mitja, Boye ha volgut reiterar les suposades vulneracions de drets que ha patit la seva clienta abans i durant el judici, com ha al·legat anteriorment. Ha començat dient que el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, no és un jutge imparcial i s’ha demostrat, segons ell, abans i durant la vista oral.
Així, ha posat com a exemple d’això el fet que Barrientos instés la defensa de Borràs a al·legar les vulneracions en “fases posteriors” del procés, deixant entreveure que la sentència seria condemnatòria i podria recórrer en instàncies superiors. “Ens pertorba que ho digui”, ha afegit. “No qüestionem la seva professionalitat, estem parlant de l’aparença d’imparcialitat”, ha dit, tot recordant jurisprudència europea.
També considera que s’ha vulnerat el dret a la presumpció d’innocència per les filtracions a la premsa del procediment judicial i algunes declaracions públiques de responsables polítics. “Se l’ha privat d’un judici just ja abans de començar”, ha dit. Igualment ha criticat el pacte de les altres dues defenses amb la fiscalia, en assegurar que el dret de defensa és individual fins que es “col·lectivitza i es comparteixen documents”.
Responent a la fiscalia, ha dit que en les causes judicials s’ha d’investigar primer el què i després el qui, i en aquest cas s’ha fet al revés. “Si s’investiguen fets i no persones, Borràs és un fet, l’han deshumanitzat”, ha reblat. També ha dit que els fets investigats no són delictius i, si ho són, “falta gent al banc dels acusats”, com els dos responsables administratius que la van incriminar. “La por és lliure”, ha dit en referència a Assumpta Pagespetit, que “va canviar la versió en veure què li passava a Borràs”. “Deia que no li agradava el que feia Borràs a la ILC, però alhora l’aplaudia a les xarxes socials”, ha ironitzat. A més, ha recordat que el codi deontològic dels funcionaris de la Generalitat els obliga a denunciar suposades irregularitats. “Des de Nuremberg no hi havia tanta gent que digués que complia ordres”, ha arribat a dir. Per això, considera que aquesta testimoni “s’ha d’agafar amb pinces”.
De fet, ha admès que els dos pressupostos que acompanyaven sempre el d’Isaías Hererero que acabava guanyant eren “fal·laços, però no pas falsos”. Segons ell, els tres pressupostos es feien perquè Pagespetit es negava a adjudicar directament la feina a Isaías si no es feia un contracte menor amb competència. “Pagespetit no estava enganyada, la falsedat era innòcua, tots sabien que els pressupostos eren fal·laços, no falsos”, ha argumentat.
D’altra banda, ha respost a la fiscalia que ningú es pot creure que el portal web de les lletres catalanes desaparegués perquè els servidors particulars on s’allotjava estiguessin a nom d’Isaías Herrero i aquest deixés de pagar. Segons ell, això s’hauria descobert durant la instrucció de la causa.
També ha reiterat que les proves informàtiques recopilades no són concloents, perquè es van decomissar sense l’autorització adequada i es va fer de manera poc delicada tecnològicament, cosa que posa en dubte la seva veracitat, segons Boye. També ha recordat que la jurisprudència europea veta l’accés massiu als correus electrònics d’un investigat sense una autorització judicial específica.
Per últim, ha demanat al tribunal que no sentenciï Borràs per la seva simpatia o antipatia cap a ella, sinó amb base a la legalitat i les proves. De fet, ha dit que ell no defensava només a Borràs, sinó “l’estat de dret des d’una perspectiva democràtica; no hauria d’haver passat en una democràcia”. Les defenses dels altres dos acusats no han fet informe final en conformar-se amb la versió i la reducció de pena de la fiscalia.
