La CUP reclama implementar gradualment una “prova multinivell de competència lingüística” al final de l’ESO per acreditar la competència de tots els alumnes en llengua catalana. Aquesta mesura forma part d’un pla de xoc presentat aquest dilluns, que n’inclou d’altres per a impulsar l’ús del català que s’haurien de posar en marxa abans. D’altra banda, també demanen ampliar les aules d’acollida, crear una bústia de queixes confidencial per vulneracions de drets lingüístics i que la inspecció educativa pugui sancionar incompliments. La portaveu del Secretariat Nacional, Su Moreno, ha denunciat tant les “ofensives espanyolistes” com la “desídia dels governants de la Generalitat els últims 20 anys” i ha avisat que “cal prendre mesures urgents”.
En una roda de premsa específica aquest dilluns, la portaveu del Secretariat Nacional de la CUP ha defensat que es tracta d’una “proposta ambiciosa, valenta i decidida per fer que el sistema educatiu públic universalitzi de debò la llengua”, i ha avançat que “vindrà acompanyada d’una ofensiva en els pròxims mesos en tots els àmbits de la societat”. Per la seva banda, la diputada Pilar Castillejo ha dit que traslladaran aquestes mesures tant al Govern com al Parlament per “buscar el consens”.
Pel que fa a la prova a tot l’alumnat de 4t d’ESO, la CUP ha defensat que permetria “avaluar la seva competència en llengua catalana d’acord amb els criteris del Marc Comú Europeu de Referència” i “superar el sistema d’acreditació del C1 dut a terme fins ara”.
En aquest sentit, han plantejat que l’aplicació sigui gradual, en dues fases, en la primera de les quals conviurien el model actual i el proposat per assegurar que ningú en quedés exclòs en la fase transitòria. Abans, segons Pilar Castillejo, caldria adoptar altres mesures, com blindar els centres contra la sentència del 25% de castellà, retornar a les 3 hores lectives de llengua catalana a l’ESO i el Batxillerat, reduir les ràtios o ampliar les aules d’acollida i formar i capacitat els docents.
Aquesta avaluació, segons la CUP, hauria de ser “universal i inclusiva”, “gratuïta i pública” i “de gestió externa als centres”. També demanen acompanyar-la de suport previ a la realització d’aquesta.
Una bústia de queixes
Les dues dirigents de la CUP han denunciat que la immersió lingüística avui “no s’està aplicant” a tots els centres, i n’han responsabilitzat en part a la inspecció educativa, “que no ha fet el que havia de fer, que és garantir els plans lingüístics dels centres”. Per això han reclamat que hi hagi una “fiscalització efectiva” i que la inspecció educativa “pugui establir sancions en cas d’incompliments”.
D’altra banda, els anticapitalistes també han proposat l’establiment d’una bústia de queixes lingüístiques, amb caràcter confidencial, com les que ja existeixen a les universitats catalanes. L’objectiu seria evitar “penalitzar” qui denuncia l’incompliment, sigui alumne, família o professional.
“No és irreversible”
El pla de xoc presentat per la CUP inclou fins a vuit àmbits amb mesures concretes pel que fa a l’educació. També contempla un pla específic per a la formació professional; un sistema de beques davant la manca de graduats en filologia per a impartir llengua; cursos i proves de continguts i competència lingüística específics i gratuïts pels qui imparteixin llengua sense aquesta titulació, o fomentar i consolidar espais d’ús de la llengua, com ara en l’esbarjo o les activitats extraescolars.
La diputada Pilar Castillejo ha sostingut que amb el pla de xoc busquen que “l’escola en català sigui una eina de cohesió i igualtat d’oportunitats”. En aquest sentit, ha conclòs que “la situació no és irreversible”, però al mateix temps ha advertit que cal actuar “amb decisió i valenta”, amb “compromisos ferms i accions immediates”.
