“El Govern ha fet una aposta que considerem fracassada: recuperar l’autonomia, gestionar-la (intentant revertir el 155) i recobrar certa capacitat negociadora amb l’Estat. Així no avances, et quedes com estaves”. Són paraules de Carles Riera, en un acte celebrat aquesta tarda al centre cívic Pati Llimona de Barcelona -amb cares d’Òmnium, ANC, ERC i JxCat entre el públic- sota el títol “L’alternativa que ve. De la resistència a la proposta”. Una conferència política en que el dirigent de la CUP ha criticat l’escenari de “disputa” entre les formacions que representen la Generalitat “per veure qui assolirà la major quota de poder autonòmic o el lideratge en les negociacions”. I és que, segons Riera, “amb l’Estat no hi ha res a dialogar” pel que fa a l’agenda independentista i el PSOE “ho ha deixat clar”. “Estem en una situació de bloqueig, de paràlisi”, ha lamentat el cupaire, que ha insistit en el fet que quan un projecte polític “no té recorregut” neixen “les batalles internes per veure qui sobreviu millor al fracàs”. “Per totes bandes trobarem repressió, però si mantens la lluita tu tens la iniciativa”, ha etzibat, per a rebutjar una “via reformista que només pot treballar per a minimitzar els danys” i porta -a més- a una “derrota moral”.
En aquest sentit i fent un balanç dels vuit mesos de legislatura del Govern de Quim Torra, Riera ha vaticinat que “ens podríem trobar davant l’esgotament d’un cicle polític que va obrir el 15-M i va tancar 1-O”, un període que va suposar un embat important pel que fa a l’estabilitat d’un Estat espanyol que ha patit una “crisi de legitimació, territorial i econòmicosocial”. Així, Riera ha apuntat que el debat se centra ara en “si hi ha una regressió i una recentralització o si es va cap a una reforma autonòmica”, ambdós escenaris en que “el règim queda intacte” i “surt guanyant”. “Quin paper volen jugar les forces independentistes?”, s’ha preguntat l’anticapitalista, que ha posat de manifest que “podrien caure en la temptació d’agafar la via de la reforma autonòmica per aturar la regressió i deixar la reivindicació independentista per a una altra fase històrica que ni tan sols han temporalitzat”. “És el que va passar al 77-78”, ha recordat.
En els mateixos termes s’ha expressat la diputada cupaire Natàlia Sánchez, preguntada sobre el paper de l’independentisme en possibles pactes postelectorals espanyols i alertant del “risc de regenerar el pacte del 78” després de la “pulsió popular que va fer trontollar el règim l’octubre del 2017”. Ha advertit, doncs, de la possibilitat d’entrar en una “fase pactista” i ha demanat a les formacions independentistes al Congreso que pensin “en què es convertiran” els vots que han rebut. “D’una banda, hi ha una possible segona transició i, de l’altra, la capacitat de posar elements fonamentals sobre la taula; com el dret a l’autodeterminació o altres drets polítics, civils i socials indispensables als Països Catalans i a la resta de l’Estat”, ha manifestat, per a mostrar-se “preocupada” davant el fet que “les reivindicacions de màxims que havíem construït es converteixin en engrunes que generin frustració en un moviment popular que ha d’estar fort”.
“De la mateixa manera que vam apostar per la unitat independentista l’1-O , el 3-O o el 27-O assumint les contradiccions que això ens implicava, vam seguir fent-ho el 30 de gener [la investidura fallida de Carles Puigdemont] i vam mantenir-ho amb l’abstenció amb Turull i Torra”, ha afegit Carles Riera, que ha assegurat que van ser JxCat i ERC qui van “gestionar de manera diferent” els vots dels diputats presos o exiliats i no van atendre a la seva petició d’un “mínim de desobediència”. “A partir d’aquí, hi ha una situació de desgovern inefectiu”, ha afirmat, per a criticar que el Govern Torra “no ha fet cap acte de sobirania ni cap passa efectiva per a exercir el dret a l’autodeterminació” i, en canvi, “ha acatat totes les ordres dels poders de l’Estat”. “Cal crear les condicions per a exercir el dret a l’autodeterminació, disputar de forma efectiva el control de recursos que ens permetrien dur a terme polítiques per a les classes populars que sumarien suport” a la causa independentista, ha exigit el cupaire per a criticar que es facin “polítiques públiques continuistes, sense capacitat d’anar més enllà”. “Cal tornar al cicle de mobilització, de desobediència civil i institucional”, ha sentenciat.
La CUP, amb tot, ha decidit també fer “autocrítica” i apostar per seguir ampliant el debat amb els actors socials i polítics arreu del país. Ha admès que encara no hi ha una resposta consensuada a les sentències del judici al procés que s’està celebrant al Tribunal Suprem, tot i que sí que ha apuntat a una sèrie de “contactes previs” per tal que aquesta sigui possible. En aquest sentit, Riera ha titllat la resposta popular al judici d'”impecable com sempre”: “És lloable que després de tantes frustracions i decepcions de la direcció política independentista, de tanta repressió i criminalització, la gent estigui disposada a continuar. No hem perdut massa crítica ni capacitat de mobilització. És el nostre principal actiu”, ha dit per posar la CUP “al servei d’una agenda unitària de mobilització antirepressiva” en la qual han vist -en alguna ocasió- també la participació dels comuns i que “no ha anat més enllà per la direcció política”.
Al seu torn, Natàlia Sánchez ha insistit que els drets “no es juguen només a les institucions” i, en relació a les lògiques aritmètiques que podrien conformar el següent Gobierno, ha reivindicat el 80% dels catalans que estan a favor del dret a l’autodeterminació o les majories socials “amb condicions de vida greus”. “No deixarem que hi hagi renuncies per la por a allò que vindrà”, ha apuntat per a recordar que els pactes al Congreso poden “condicionar” els acords a la resta d’institucions en un període electoral llarg. En aquest sentit, els cupaires han explicat que decidiran al juliol si presentar-se a unes eleccions al Parlament de Catalunya que s’esperen per a aquest setembre. Pel que fa a la necessitat d’enfrontar un auge de l’extrema dreta a l’Estat, Sánchez ha lamentat que -durant la campanya del 28-A- no ha existit un “projecte polític d’esquerres en contraposició a la lògica de la por que planteja vox”. “Ens vam treure un pes de sobre, però aquesta tranquil·litat no ens ha de cegar i cal confrontar-los en col·laboració amb col·lectius antifeixistes perquè no incideixin en la vida quotidiana de les classes populars”, ha demanat, tot i assegurar que “les propostes de Vox no són tan diferents del que es fa avui al Congreso o a Europa”. Per acabar, ha remarcat la necessitat d’un “independentisme de ruptura” de cara a les eleccions municipals del 26-M i ha tornat a alertar que la “fase pactista pot generar greus conseqüències i una possible desarticulació del moviment popular”.
“Entenem la campanya del 26-M des d’una perspectiva nacional”
Sobre la propera cita electoral, que la CUP afronta amb 208 candidatures, ha parlat també Mireia Vehí, que ha insistit en practicar el “municipalisme de ruptura”. “Les classes populars perden a les institucions però hi hem de ser perquè és on es gestionen els recursos”, ha defensat per a recordar que els consistoris cupaires representen “contrapoder, mobilització i desobediència civil”. Segons Vehí, la formació anticapitalista vol construir una “institucionalitat alternativa” amb “un peu a les institucions i un al carrer”. “Entenem aquesta campanya des d’una perspectiva nacional”, ha sentenciat per a afirmar que el 26-M és “clau en la construcció d’uns Països Catalans republicans i combatius”.
I és que, per a la cupaire, hi ha dues coses imprescindibles: instaurar una “agenda potent de mobilització popular i desobediència comú per a seguir el fil de les mobilitzacions independentistes i per l’autodeterminació que generi una altra per a l’exercici de tots els drets” i inaugurar un debat amb la militància per a plantejar una “proposta política de país generosa, realista, que miri més enllà de l’independentisme màgic assumint que la repressió ens condiciona i plantejant una perspectiva internacional per a democratitzar Europa”. “Serem capaços de teixir una alternativa democràtica més enllà de les capelles particulars? Quan la CUP està forta hi ha canvi i s’avança”, ha reivindicat per a insistir que “la situació política és greu i la solució ha de venir de la suma generosa de la voluntat de canvi” perquè “els drets es conquereixen col·lectivament”. “L’estratègia de futur passa per ser realistes, per plantejar un full de ruta de desobediència civil organitzada perquè res vindrà de pactes amb l’Estat o la Unió Europea. S’ha acabat votar cada quatre anys perquè les coses passin o dir que la independència vindrà en 18 mesos… El moment és complex i la solució ho serà”, ha sentenciat Vehí, que ha defensat que cal esperar a les urnes del 26-M per veure quina és la capacitat actual del moviment per a -per exemple- “generar nous lideratges o horitzontalitzar-se”.
Al seu torn, Albert Botran ha ressaltat que cal “prioritzar la idea que l’independentisme no s’enfronta a partits polítics, sinó a un règim” i per això és necessari “desplegar una estratègia que vagi més enllà”. “Cal pensar en els punts febles de l’Estat, en com tornar al que vam viure el 2017, quan l’autodeterminació va ser possible perquè l’Estat no va tenir prou força per imposar la seva voluntat”, ha dit per a tornar a remarcar la desobediència o una estratègia de boicot a l’oligarquia econòmica que “aguanta” el règim com les eines per anar més enllà del que es pot fer a les urnes. “Lligant l’independentisme amb les forces socials hem incorporat més sensibilitats, però sabem que soles no ho farem”, ha conclòs per a demanar a ERC i JxCat que “actuïn com van fer-ho amb l’1-O, determinats i ferms davant els compromisos contrets i la consegüent repressió i aparcant el partidisme”. En aquest sentit, ha reclamat que no s’aparti del debat allò que va “fallar” l’octubre del 2017: el risc d’una fractura social, el boicot de l’IBEX35, l’amenaça de violència per part de l’Estat i la manca de reconeixement internacional.
Toc d’atenció al Govern per la “repressió” dels Mossos d’Esquadra
Per acabar, i contestant a una pregunta del públic, Carles Riera ha assegurat que a la repressió de l’Estat ara s’ha afegit la dels Mossos d’Esquadra en una aplicació constant de la llei mordassa. “Del 7 de gener al 8 de març, han estat identificades 600 persones amb l’objectiu de desactivar-les com militants”, ha denunciat el dirigent cupaire al Parlament, que ha lamentat que “aquest factor no ajuda a la unitat independentista”. “És un problema greu quan el president crida a la mobilització i els mossos la reprimeixen. Pot provocar un defalliment en el moviment, malgrat que tot el moviment hi és”, ha dit per a tornar a reclamar un “procés d’insurgència democràtica” davant la impossibilitat d’un pacte. “Com no estem en una fase resolutiva del conflicte, sinó d’agudització, haurem d’assumir una desobediència civil molt ben organitzada, planificada i orquestrada”, ha sentenciat.
En resposta a una altra interpel·lació dels assistents a l’acte, Riera ha reivindicat que “per on pot créixer l’independentisme i assolir majories que no només permetin un embat a l’Estat sinó entrar en una fase resolutiva del conflicte també internacionalment és per l’esquerra”. Per últim, Natàlia Sánchez ha assenyalat la capacitat de la CUP “d’impregnar de formes de lluita el moviment independentista” i ha reclamat continuar en aquesta línia contra unes “polítiques públiques impulsades pel govern continuistes i autonomistes”, marcades “per la UE i en contra de les necessitats de la gent”. “No és que ho faci l’herència de Convergència, ERC també ho fa”, ha lamentat per a afirmar que els republicans i JxCat “van ser els millors representants del règim del 78 al país” i això “encara cueja” pels seus vincles amb les elits “que en cap cas participaran d’un procés de ruptura democràtica com el que plantegem”.
