La CUP debatrà com s’ha d’organitzar, quin ha de ser el seu rol a les institucions i quina ha de ser la seva política d’aliances. Així queda reflectit en el document de treball que serà debatut en el Congrés Nacional Obert que tindrà lloc el 16 de desembre al Palau de Fires de Girona. Entre les qüestions que es planteja l’esquerra independentista, també hi ha el de la necessitat d'”iniciar un nou cicle polític” a partir de les “coordenades” l’espai del 3 d’octubre, “un bloc social que, si bé no era estrictament independentista, s’enquadra en l’autodeterminació i l’avenç de la classe treballadora. Els anticapitalistes van posar en marxa el Procés de Garbí -de refundació- després de perdre la representació al Congrés a les eleccions del 23-J.
El document de treball ha estat elaborat pel grup motor del Grup Garbí, planteja diverses reflexions sobre el context polític global, estatal i català, però també de l’evolució de la CUP. I a partir d’aquí, es plantegen algunes preguntes per “orientar” i “facilitar” el debat intern.
En el bloc d’anàlisi interna i retrospectiva, el grup motor plantejar el debat sobre la política d’aliances. “Les contradiccions que impliquen arribar a pactes amb forces polítiques no revolucionàries o el risc d’assimilació a la resta de forces és quelcom que impacta en aquest procés”, sosté l’anàlisi que en fan. En aquest sentit, pregunten als inscrits si “cal aprofundir en la política d’aliances, nacionals i internacionals, que es poden travar des dels grups parlamentaris”.
Si bé el document assenyala que l’avenç cap a la independència “no implica negar les aliances tàctiques” que siguin necessàries amb “forces burgeses”, també demana “analitzar curosament a quins interessos” contribueixen en cada moment.
Un altre dels elements centrals en aquest bloc és el paper “desigual” de la CUP en les institucions. És per això que plantegen debatre sobre els “límits” amb què s’han trobat per desplegar les seves polítiques, “quins d’aquests límits són externs i quins altres són interns” o com han de ser escollits els seus càrrecs electes i “què n’hem d’esperar d’ells”.
“Quins són i quin paper juguen les institucions en una estratègia de ruptura? I, per tant, què anem a fer les institucions”, pregunta el grup motor als inscrits. I continua: “Quin artefacte necessitem per a això? Què ha de ser la CUP?”.
“Lectura conjunta de l’1-O”
En l’apartat on s’analitza el cicle de l’1-O, entre el 2011 i el 2019, el grup motor constata alguns punts febles, com “l’existència d’una lectura dispar respecte el procés” o la “necessitat d’una anàlisi profunda del poder”, tant de l’Estat com de la Unió Europea.
Tot seguit, el document de treball fixa la mirada en l’espai del 3 d’octubre, “un bloc social que, si bé no era estrictament independentista, s’enquadra en l’autodeterminació i l’avenç de la classe treballadora. I en defensa la reedició: “Les coordenades d’aquest bloc social, pràcticament desarticular en l’actualitat, podrien ser elements aglutinadors al voltant dels quals iniciar un nou cicle polític”.
Els anticapitalistes asseguren que l’independentisme va ser un “moviment massiu” en aquest cicle polític, però alhora constaten com “va haver-hi sectors de les classes populars que no es van sentir interpel·lats”. Per aquest motiu, es pregunten “com hi poden arribar”.
Debat organitzatiu
Més enllà del context polític, el document que debatrà el congrés de la CUP també qüestiona com ha de ser l’organització interna. En aquest sentit, el grup motor identifica com a punts febles “la poca connexió entre la militància local i l’estructura nacional”, així com “la inexistència d’una preparació i formació planificada de quadres militants”.
Entre els interrogants que plantegen hi ha el de “quin ha de ser el model de direcció política” del partit i “quins mecanismes són necessaris per integrar el funcionament assembleari amb la necessitat d’una presa de decisions ràpida i democràtica”.
