Avui s’ha presentat l’Informe Estat de la Cultura i les Arts 2018: Dimensió social. La presentació ha estat marcada per la voluntat de solucionar el problema de la falta de democratització cultural que s’ha detectat, ja que la pobresa cultural ha augmentat un 10% respecte a l’any passat.
L’informe, com ha destacat Carles Duarte, president del CoNCA, ha de ser una eina per tal de poder desenvolupar polítiques culturals sensates. En aquest sentit, el document d’enguany s’ha obert també al comentari de diferents experiències artístiques. Així els articles que acompanyen l’informe, porten per títol; La cultura a l’època de la seva reproductibilitat digital per Enric Puig Punyet. Aprenent a moure’ns pels estrats dels processos creatius. Apunts per a una nova mirada a la creació artística en els entorns rurals per Marta Ricart. Creació artística comunitaria. A la recerca d’una tensió ajustada Eva García. La mediació artística com a eina per a la transformació social Ascensión Moreno, Assemblearisme i art Ramon Parramon. Artista visual i investigador cultura Montserrat Moliner i Una altra economia per a la cultura Jordi Oliveras.
L’informe doncs, evidència la situació de la participació cultural a Catalunya, que no l’estat de la cultura. En aquest sentit, és molt diferent l’anàlisi de les diferents praxis que conformen el sector de la cultura, que l’estat de la relació de la societat amb el mateix. Per aquest motiu, que només el 42% dels joves entre 14 i 19 anys creguin que la cultura és important pot combinar-se amb la notícia que el Valor Afegit Brut del sector va pujar entre el 2014 i 2015 un 1.9%. Alhora que el mateix any, el sector econòmic de la cultura representava el 1.9% de l’economia i l’agricultura el 0.9%.
El mateix informe, recull una lleugera recuperació del sector des de la crisi, però un augment de les desigualtats en el si de la participació cultural. D’aquesta manera, el principal interessat en qüestions culturals és un home o dona divorciat o separat de classe alta. Segons les dades exposades es pot veure com amb la disminució de la classe i estudis d’hom, baixa la participació interès per la cultura. Alhora que mostra com el principal impediment en la participació cultural és el seu cost.
Per últim, el CONCA segueix reclamant la redistribució dels beneficis de la cultura entre els seus treballadors, el cobrament de taxes a operadores telefòniques i distribuïdores de continguts, la consecució de la llei de mecenatge i l’augment del pressupost de cultura. També un control major sobre el cobrament de drets d’autor. Per últim el consell de les arts reclama un pla que integri la cultura en el sistema educatiu per tal que espiritualment tothom pugui tenir accés a la cultura.
