La Crida Nacional per la República ha celebrat aquest dissabte a Manresa la seva Convenció fundacional, on s’han presentat les ponències organitzativa i política que marquen què vol ser i com vol ser aquest moviment polític sobiranista d’ampli espectre i transversal.
La Crida Nacional neix a partir de l’excepcionalitat política del moment, sorgida després de l’1 d’octubre i de les eleccions del 21 de desembre, per tal d’aglutinar tantes sensibilitats polítiques i socials com sigui possible i canalitzar políticament les demandes ciutadanes.
Voluntat de ser efímer i transversal
La Crida neix amb la voluntat de desaparèixer el més ràpid possible perquè hi ha el compromís de dissolució un cop assolit l’objectiu d’implementar la República Catalana.
A més d’aquesta voluntat efímer, la Crida no té cap problema en aglutinar gent de partits i sensibilitats diferents. Es defineix amb una ideologia transversal per la qual cosa, garantirà a les persones associades la compatibilitat de la Crida amb altres entitats, associacions o organitzacions polítiques.
Es fomenta la unitat d’acció i la diversitat de pensament, contràriament a la tendència marcada a la política catalana de fomentar la unitat de pensament i la diversitat d’acció.
L’única exclusió seran les posicions no democràtiques.
Parlar de partits és vell
La Crida neix amb la voluntat de ser un actor polític del segle XXI, en què parlar de partits i d’ideologies clàssiques ha quedat obsolet. Calen noves eines i nous llenguatges i la Crida vol ser un moviment de trobada de la ciutadania que ve de tradicions polítiques diferents i les vol continuar defensant.
Unitat d’acció
La Crida vol superar la dinàmica de partits i promourà la unitat d’acció i estratègica en l’àmbit associatiu i polític, reconeixent al mateix temps la diversitat ideològica i organitzativa.
La Crida tindrà un funcionament eminentment digital i participatiu. El model de governança de la Crida Nacional per la República s’estructura en tres òrgans: l’Assemblea, el Consell de Representants i el Govern. Per tal de trobar la màxima simplicitat organitzativa i familiar per la ciutadania, aquests tres òrgans són respectivament assimilables a la població d’un país (assemblea), un parlament (consell de representants) i un govern (Govern).
Intervencions diverses
L’acte ha començat amb un duet inèdit entre el catedràtic d’esquerres i llibertari Ramon Cotarelo i l’economista Xavier Sala-i-Martín, a l’altra banda de l’eix ideològic. Les seves intervencions han estat aplaudides per la complicitat que han mostrat i per la forta imatge d’unitat que representen que dues persones tan distants.
Després, amb frases curtes, diferents polítics d’ERC i PDeCAT i JxCat, així com personalitats del món periodístic, civil i cultural han explicat els seus motius per fer-se de la crida. També hi havia familiars de presos i exiliats. Pep Andreu, alcalde de Montblanc per ERC, ha demanat anar a les eleccions europees junts: “crec que és necessària la unitat entre els independentistes per aconseguir els nostres objectius”.
Les ponències senceres
Qui vulgui profunditzar sobre la Crida, han penjat al seu web la ponència organitzativa i la ponència política.
