El film ’20.000 especies de abejas’, primera pel·lícula de la directora Estíbaliz Urresola, arriba aquest dimecres a la Berlinale, on competeix a la secció oficial després de participar l’any passat en el Co-Production Market de l’EFM. Aquesta és la història de la Coco o l’Aitor com l’anomena la majoria. La cinta retrata la història d’una nena trans i el seu entorn familiar, en especial la seva mare.
En una entrevista amb l’ACN, Urresola explica que quan va conèixer membres de les associacions de familiars de menors trans d’Euskal Herria va aprendre que moltes vegades el trànsit més gran no era el dels nens, sinó el de les mirades dels altres vers ells.
’20.000 especies de abejas’ narra la història de la Coco, de 8 anys, una nena trans que no encaixa amb les expectatives de la resta. Tots al seu voltant insisteixen a anomenar-lo Aitor però no es reconeix en aquest nom ni en la mirada dels altres. L’Ane, la mare de la Coco, bolcada en una crisi professional i sentimental, aprofitarà les vacances per viatjar amb els seus tres fills a la casa materna, estretament arrelada al cultiu d’abelles i a la producció de mel. La Coco veurà les vacances com una oportunitat per mostrar-se com la nena que és.
Urresola explica que l’any 2018 al País Basc un nen trans, de 14 anys, es va suïcidar i va deixar una carta de comiat molt trista, però que a la vegada oferia un missatge d’esperança cap al futur perquè deia que esperava que els nens en la seva situació ho tinguessin més fàcil després d’ell. “Em semblava molt trist que vivim en una societat on no hi ha lloc per a un nen de 14 anys que se sent nen malgrat li hagin assignat un gènere diferent al néixer”.
A partir d’aquí, Urresola va començar a documentar-se i es va apropar a associacions de familiars de menors trans d’Euskal Herria per conèixer millor aquesta realitat. Apunta que amb ells va descobrir tot un món i va ser una oportunitat única d’aprenentatge i per conèixer experiències diferents. Urresola també va descobrir que per algunes famílies la confrontació amb la realitat dels seus fills havia sigut una oportunitat per créixer i cohesionar-se.
Destaca que les famílies li van explicar que “el trànsit no era el que feia el nen o la nena, sinó que el trànsit era el de les mirades dels altres vers el nen o la nena”. I aquesta és una idea que ha volgut posar en el centre de la pel·lícula. Per això, el film se centra en el viatge que fa no només la Coco, sinó també la seva mare. També hi ha una pregunta que ha perseguit a la directora quan es planteja aquesta història i és qui som genuïnament com a persones. Som la imatge que els altres es fan de nosaltres mateixos?, es pregunta.
El càsting està encapçalat per la jove Sofia Otero, Patricia López Arnaiz (guanyadora del premi Goya a Millor Interpretació Femenina per ‘Ane’), Ane Gabarain (‘Pàtria’), Itziar Lazkano (‘Estoy vivo’), Martxelo Rubio (‘Maixabel’), Sara Cózar (‘Erlauntza’), Miguel Garcés (‘Intimidad’), Unax Hayden (‘Irati’) i Andere Garabieta.
Preguntada per la protagonista, la directora explica que era interessant trobar “una criatura que fos suficientment ambigua” perquè l’espectador a l’inici de la pel·lícula es preguntés si era nen o nena. “Era un joc interessant perquè posa en evidencia los constructes que fa que llegim que és nena”, apunta. En aquest sentit, assegura que per a ella és “una nena amb penis i que com que té penis és vist com un nen constantment”. Per això, Urresola volia trobar al càsting una nena des del principi perquè “seria més fàcil treballar amb una nena que pogués comprendre que la resta del món no la veia per qui és”.
Preguntada pel títol, ‘20.000 especies de abejas’, la directora destaca que les abelles tenen una gran diversitat i volia jugar amb la idea del rusc familiar perquè en un rusc cada abella té la seva pròpia funció, però el rusc és molt més que la suma dels individus i per a la directora el mateix passa amb la família, que “és més que la suma dels individus”.
‘20.000 especies de abejas’ és l’únic film espanyol que competeix enguany a la secció oficial de la Berlinale. La directora afirma que estar al Festival de Berlin és un còctel d’emocions brutal: des de “la sorpresa descomunal” de quan van rebre la notícia fins a l’alegria i la felicitat. “Al mateix temps, és el millor escenari per la pel·lícula perquè pugui viatjar i arribar al màxim d’espectadors possible”. La directora espera que la pel·lícula agradi i ajudi a comprendre aquesta realitat d’una manera “més propera i més possible”.
Rodada durant set setmanes a l’estiu de 2022 a diferents localitzacions del País Basc, com Llodio i Hendaia, el guió de la pel·lícula té el seu origen a les Residències Artístiques ‘Una habitación propia’, organitzades per Gariza Films. Després va continuar a Noka de Zineuskadi ia The Screen – La Incubadora de l’Ecam, entre d’altres. Produïda per Gariza Films, la catalana Inicia Films i amb la producció associada de la basca, Sirimiri Films, i la participació de TV3, la pel·lícula, que mescla eusquera, castellà i francès, arribarà als cinemes el 21 de abril d’aquest any.
La directora del film és llicenciada en Comunicació Audiovisual (UPV-EHU); Edició i Teoria del Muntatge (EICTV); Màster en direcció Cinematogràfica (ESCAC) i Màster en Film Business –màrqueting, distribució i vendes internacionals– (ESCAC). Des del 2011, Urresola Solaguren ha dirigit els curtmetratges ‘Adri’ i ‘Polvo Somos’ i el llargmetratge documental ‘Voces de papel’, estrenat al Festival Internacional de Sant Sebastià. El seu últim curtmetratge ‘Cuerdas’, nominat als Premis Goya, es va estrenar a la Semaine de la Critique de Cannes i ha guanyat diversos premis estatals i internacionals, com el Premi Forqué a Millor Curtmetratge.
