Defensors i detractors d’Innovamat han mantingut un debat intens arran de la publicació a les xarxes socials d’un fragment d’una sessió dirigida a pares. Entre els comentaris, crítiques que dubten que aquest sigui el millor mètode i que reclamen allunyar-s’hi perquè els seus fills “mai aprendran”. Però, de quina manera s’han d’ensenyar les matemàtiques? El responsable didàctic d’Innovamat, Jordi Delcor, explica que amb el seu plantejament volen “que els nens comprenguin allò que estan fent, a diferència de mecanitzar i memoritzar procediments”. La professora de la Universitat de Barcelona (UB) Marianna Bosch Casabò creu que fa falta un “canvi de paradigma” progressiu, mentre que USTEC critica que l’empresa privada entri a les aules.
Dimarts a les 9.30 hores els alumnes de sisè de l’escola pública Els Vinyals tenen classe de matemàtiques. La mestra planteja els temes del dia, la potència i la regla del zero, i ho fa amb Innovamat, a través de preguntes i plantejant situacions de la vida quotidiana als alumnes. Aquests van responent les preguntes i explicant els seus raonaments per finalment passar a resoldre les qüestions plantejades en un quadern.
En declaracions a l’ACN, Llovet relata que treballen amb Innovamant perquè els planteja una manera d’ensenyar les matemàtiques més “manipulativa” que era el que estaven buscant. Ja fa set anys que ho fan i defensa que han experimentat un “canvi en la seva motivació i predisposició a aprendre matemàtiques”. A més, assegura que ara els resultats de matemàtiques d’aquests alumnes “són altíssims” i afegeix que estan per sobre de la mitjana de Catalunya en els proves de competències bàsiques.
Per a la tutora de sisè, la principal diferència és la gestió i dinamització de l’aula, ja que defensa que té els alumnes “constantment connectats” i amb una actitud “molt activa”. “Si a l’aula estem actius és més fàcil que hi hagi aprenentatge”, sosté.
A Els Vinyals no només presenten les matemàtiques d’aquesta manera sinó que fan el mateix amb altres matèries, que es plantegen de manera globalitzada i a partir de situacions d’aprenentatge que sorgeixen del dia a dia dels infants. “Tot el que no sigui vivencial i manipulatiu costa molt d’entrar”, insisteix. Tot i això, afirma que els aprenentatges memorístics “són necessaris” però no la base que dona l’aprenentatge global.
Des del centre s’organitzen sessions amb les famílies per tal que entenguin aquesta manera d’ensenyar les matemàtiques perquè en un inici va generar “molta curiositat”. En aquest sentit, diu que “pot costar entendre una manera diferent d’aprendre” a com s’havia fet tradicionalment i considera que ella, quan realment ha après matemàtiques, és ara preparant les classes.
Veus crítiques
EEn canvi, hi ha veus que són crítiques amb aquesta manera de fer i que es van fer visibles amb els múltiples comentaris crítics al vídeo d’Innovamat penjat a les xarxes. A Barcelona per exemple un grup de pares han format la Plataforma per l’Educació de Qualitat, que volen que l’educació “torni a ser de qualitat” i que són crítiques amb el model educatiu actual i l’ús d’eines com Innovamat. Al manifest penjat al seu web, critiquen la “carta blanca” a les empreses privades per introduir productes propis en l’ensenyament de les matemàtiques “tot i la manca d’evidència científica que avali el producte” i mencionen concretament Innovamat. Considera que el que proposa aquesta organització deriva en un ensenyament “lent i confús, també incomprensible per a les famílies i que condueix a un baix rendiment que limita l’aprenentatge en les etapes més avançades”. La Plataforma demana “reduir les innovacions metodològiques a aquelles que tinguin una utilitat contrastada” i la retirada de productes d’empreses i entitats privades que comporten la “comercialització de l’educació i la influència d’interessos externs en l’ensenyament”.
Un altre perfil actiu a les xarxes socials és el d”Anem pel pedregar!’, que explica que ha estat profesor de matemàtiques a l’ESO i que té una filla que cursa primer de primària i fa ús d’Innovamat. Aquest usuari assegura que ha vist el “desastre” a l’ESO amb aquest mètode, critica l’ús de pantalles i resumeix que el que es proposa és un “videojoc de mates”.
Entendre el perquè de les coses
Des d’Innovamat, Delcor assegura que darrera del seu mètode hi ha recerca i experiència a l’aula. Segons ell, és necessari fer coses “de manera diferent” a com s’havien fet fins ara i això és el que pretenen aconseguir, de la mà dels docents.
Entre el material que tenen els centres que treballen amb Innovamat hi ha material manipulatiu. Aquest pot ser divers, comenta Laura Morera, doctora en pedagogia de les matemàtiques i també responsable a Innovamat; qui afegeix que està present en totes les etapes educatives. El material serveix per poder plantejar una pràctica concreta i a partir d’aquí presentar el concepte matemàtic que sigui necessari fins que els alumnes l’incorporen i deixen de fer servir el material perquè ja l’han entès i poden passar a l’abstracció.
Delcor i Morera defensen que aquesta manera de plantejar les matemàtiques permet que els alumnes estiguin més engrescats a l’hora d’aprendre perquè entenen el perquè i no es limiten a aplicar passos memoritzats i mecanitzats.
Joc i aprenentatge són compatibles?
El mètode d’Innovamat incorpora també una aplicació, a través de la qual els alumnes “digitalitzen la pràctica” que han treballat a l’aula, segons Delcor. El responsable didàctic defensa que d’aquesta manera es pot personalitzar el treball de l’alumne segons el ritme de cadascú i permet interaccionar amb els resultats.
L’ús d’aquesta aplicació ha rebut crítiques, que s’oposen a la ‘gamificació’ de l’aprenentage. Delcor respon que la ‘gamificació’ “no és bona ni dolenta per se” i afegeix que a Innovamat utilitzen l’aplicació “per generar aprenentatges”.
Un nou paradigma de l’ensenyament
Són diverses les veus que aposten per noves maneres d’ensenyar, adaptant-se a la societat i a les necessitats actuals. La professora agregada del Departament d’Educació Lingüística, Científica i Matemàtica de la Universitat de Barcelona (UB), Marianna Bosch Casabò, creu que fa falta un “canvi de paradigma” de manera progressiva que permeti passar d’estudiar continguts estàtics a estudiar continguts “per qüestionar la societat”. Bosch insisteix que el canvi ha de ser progressiu, mirant què coses funcionen i què no, quines dificultats tenen els alumnes i els docents i com es poden abordar.
D’altra banda, afirma que les matemàtiques manipulatives no són noves i rebutja també parlar de mètode antic i mètode nou. A més, lamenta que la societat no dona la importància que es mereix a l’ensenyament i reclama un debat més “seriós”. “Quan discutim si aquest mètode és millor que l’altre estem trivialitzant”, manifesta.
Segons Bosch, s’ha de fer un treball del conjunt d’agents, guiat per la recerca, per saber quines coses funcionen, quines no funcionen i s’han de canviar i com es pot fer, tenint en compte els recursos disponibles. “La societat canvia, les matemàtiques també han de canviar, no poden ser les mateixes que fa 40 anys perquè tenim unes eines molt diferents, hi ha d’anar havent adaptacions”, explica.
Crítiques per permetre l’empresa privada als centres
Una de les veus crítiques amb l’arribada d’Inovamat als centre educatius -uns 2.300 al món- és la d’USTEC. “El que no podem fer és que entrin les empreses privades a dins dels centres a oferir res”, exposa taxativament Iolanda Segura. La portaveu sindical diu que ha de quedar clar que l’objectiu d’aquesta empresa és “obtenir guanys” i per això defensa que hi hagi els recursos necessaris als centres per plantejar els aprenentatges que es considerin necessaris, sense recórrer a aquestes empreses. “Es por fer el mateix treball sense haver d’estar pagant a una empresa privada per fer aquesta tasca”, sosté.
Segura no dubta que el mètode plantejat sigui bo o dolent, de fet, afirma que la renovació pedagògica “sempre és necessària”. Insisteix però que es poden fer formacions, facilitar material als centres amb recursos públics i tenir de base “grans referents” de les matemàtiques sense necessitat de comprar un mètode d’una companyia. A més, marca distància entre la correlació entre innovar i millorar els resultats i afirma que els resultats depenen en bona part dels recursos que tenen els centres, de la segregació, de les ràtios i de la “poca atenció” a la inclusiva. Per a Segura, la clau està en la “diversitat metodològica”.
