Camí de noves eleccions gràcies al PSOE
El 17 d’agost “comença tot”. Els partits ja tenen assenyalada una data al calendari abans d’encetar les negociacions formals per a la investidura de Pedro Sánchez. Aquell dia es constituiran, a les 10 hores, el Congrés dels Diputats i el Senat. Qui n’ocuparà la presidència és encara avui una incògnita sense revelar, però les formacions independentistes hi jugaran un paper clau. Les mirades estan novament fixades en Junts, per saber cap on es decanta la balança, amb els blocs d’esquerres i dretes empatats. En aquest context, el PSOE i Sumar han intensificat els gestos per intentar retenir els vots catalans, amb el xantatge del grup parlamentari a ERC i Junts, i amb la falsa promesa de fins a reformar el reglament per permetre l’ús del català a la cambra baixa espanyola.
Facilitar uns grups parlamentaris que no tenen futur si s’acaba anant a noves eleccions
Un cop recollida l’acta per part dels 350 diputats i diputades -termini que finalitza el 16 d’agost-, se celebra la sessió constitutiva del nou Congrés, fixada pel dia 17 a les 10 hores. I el primer que faran els nous parlamentaris és escollir la Mesa, òrgan de govern de la cambra espanyola, composta per una presidència, quatre vicepresidències i quatre secretaries. Aquesta votació, que es fa introduint un nom en una papereta, sol pactar-se abans del ple. Aquest cop, però, encara no està tot lligat.
Els blocs conservador i progressista hi arriben empatats. Sobre el paper, el PSOE i Sumar en tindrien quatre representants, i el PP i Vox quatre més. El novè membre, que es disputarà amb la presidència del Congrés, farà decantar la balança. La presidència s’elegeix en primera votació per majoria absoluta o, en segona volta, per majoria simple entre els dos candidats més votats.
Amb l’entrada del vot a l’estranger, que va provocar un petit canvi en el repartiment d’escons, el PP, Vox i UPN sumen 171 diputats, els mateixos que el PSOE, Sumar, EH Bildu, el PNB, el BNG i també ERC. En aquest escenari, els 7 vots de Junts per Catalunya, així com el de Coalició Canària, seran determinants.
A més de la presidència, les quatre vicepresidències es voten simultàniament i surten elegits els quatre candidats amb més vots. El mateix passa amb les secretaries. En cas d’empat, es vota entre els candidats igualats. Aquest sistema de votació fa que els partits hagin de ser molt estratègics a l’hora de coordinar-se. En l’anterior legislatura, la manca d’acord entre PP i Vox va fer que Unides Podem obtingués més representants malgrat tenir menys diputats que la formació d’extrema dreta.
Per què és tan rellevant la Mesa? Si anem a eleccions no té cap importància
La composició de la Mesa del Congrés marcarà la legislatura. L’òrgan és qui dirigeix l’activitat de la cambra baixa, resol sobre la interpretació del reglament i fixa els temps de la tasca legislativa. La Mesa ordena el calendari de plens i de les iniciatives que estan en marxa a la cambra baixa, tenint la capacitat d’admetre o rebutjar lleis així com accelerar o endarrerir l’aprovació de normes. També dona llum verda a les comissions d’investigació o les compareixences.
Durant la passada legislatura, entre altres qüestions, la Mesa del Congrés va decidir no admetre a tràmit una proposició de llei d’amnistia d’ERC, JxCat, PDeCAT i CUP després que els lletrats de la cambra recomanessin en un informe que no es tramités. Una llei d’amnistia que els partits independentistes tornen a posar damunt la taula en les negociacions per a la investidura.
Un altre element que hi suma rellevància és el fet que el PP té majoria absoluta al Senat, amb la qual cosa tindrà la capacitat de vetar, modificar i allargar l’aprovació de normes que vinguin de la cambra baixa. En aquests supòsits les iniciatives tornarien al Congrés, que podrà tractar de sortejar-ho. A més, el dia 17 també es triarà la Mesa del Senat que tindrà presidència del PP.
El PSOE vol retenir la presidència del Congrés però si va a eleccions ja pensa en aquestes
La Mesa del Congrés de l’anterior legislatura (2019-2023) la va presidir la també candidata del PSC, Meritxell Batet -que podria repetir al càrrec-, en cas d’acord. El vicepresident primer ha estat Alfonso Rodríguez (PSOE); la segona, Ana Pastor (PP); la tercera, María Gloria Elizo (Unides Podem); i el quart, Ignacio Gil (Vox). Les secretaries les han ocupat Gerardo Pisarello (Unides Podem); Sofía Hernanz (PSOE); Javier Sánchez (Unides Podem); i Carmen Navarro (PP).
El PSOE ja ha expressat la voluntat de retenir la presidència del Congrés, que també implica que qui l’ostenta és la tercera autoritat de l’Estat per darrere del rei Felip VI i del president del govern espanyol. La número dos dels socialistes, la ministra María Jesús Montero, així ho va confirmar dimarts en una entrevista a RTVE. Si tornaran a postular Meritxell Batet o no encara és una incògnita que no revelen des de Ferraz.
Grup propi per ERC i Junts?
El reglament del Congrés fixa que per constituir grup propi fan falta almenys 15 diputats o tenir-ne almenys cinc i el 15% dels vots corresponents a les circumscripcions en què s’hagi presentat candidatura o el 5% al conjunt de l’Estat. ERC i Junts no compleixen aquests requisits. El PSOE ha obert la porta a facilitar que puguin constituir-se com a grup. Una via no regulada, però permesa, és cedir-los temporalment diputats.
En definitiva, tenir grup propi a la cambra baixa atorga més temps per intervenir al faristol, més ajudes econòmiques, i l’opció de presentar esmenes a la totalitat. Pel que fa a la part econòmica, tenir grup implica una subvenció fixa de 30.346,72 euros mensuals i una subvenció variable de 1.746,16 euros al mes per cada diputat.
En declaracions a Rac1 ara fa una setmana, la propera número 2 d’ERC al Congrés, Teresa Jordà, va explicar que ja hi havia hagut trucades amb el PSOE per parlar de la constitució de la Mesa. L’exconsellera, portaveu de l’equip negociador republicà, va valorar com a “vital i important” que els socialistes hagin plantejat que ERC i Junts puguin tenir grup propi.
Si finalment ERC no pogués tenir grup propi al Congrés, els republicans es plantegen alguna aliança amb Bildu -amb qui comparteixen estratègia a Madrid- i el BNG. Més remota és l’opció de compartir grup amb Junts. En aquest darrer cas, els dos ex socis a la Generalitat sumarien 14 dels 15 escons necessaris per, reglament en mà, formar grup propi.
Des de Junts admeten que el fet de poder tenir grup propi podria facilitar el clima de la futura negociació per la investidura, tot i que asseguren que no és la seva prioritat. La formació de Laura Borràs i Jordi Turull està preparant-se per aquesta segona fase des de l’hermetisme. Només assenyalen que no es mouen de l’autodeterminació i l’amnistia i que l’expresident Carles Puigdemont “hi serà”, amb un rol encara per definir.
El silenci només l’ha trencat Borràs, dimarts passat a Twitter, on va acusar el president Aragonès d’estar “desconnectat de la realitat de l’independentisme” per mantenir-se en l’aposta per l’acord de claredat i la taula de diàleg.
Parlar català al Congrés?
La vicepresidenta en funcions i líder de Sumar, Yolanda Díaz, posava damunt la taula una proposta, en una entrevista aquest dimecres a TVE: reformar el reglament del Congrés perquè s’hi pugui intervenir en català, basc i gallec. Díaz sostenia que suposaria un reconeixement que l’Estat és “un país divers, plural i un país de països”. Durant la legislatura passada van produir-se incidents entre diputats independentistes i la presidenta Batet, justament per fer servir la llengua catalana des del faristol.
Des de Junts, el mateix Carles Puigdemont ha aigualit la proposta de Díaz. L’expresident de la Generalitat ha rebatut que l’ús del català depèn de “la voluntat política de la presidència” i no del reglament. I ha criticat el que considera “una estratègia per fer perdre el temps fent veure que intentes arreglar un problema que en realitat a tu t’importa un rave”.
Malgrat tot, era una reforma que apareixia al programa amb el qual es va presentar Junts a les eleccions del 23-J. El partit plantejava “modificar el reglament intern del Congrés per permetre l’ús de les llengües oficials diferents del castellà en les sessions plenàries i a les comissions”. ERC també ho portava al seu programa, una reivindicació que anava més enllà. Els republicans també exigien que es blindés l’escola catalana, així com que la llengua continuï sent requisit a l’administració pública.
No hi ha hagut cap pronunciament públic d’ERC al respecte, però sí del Govern. La consellera de Territori, Ester Capella, s’ha mostrat escèptica sobre la proposta de Díaz: “Veurem si tot el que es digui algun dia és materialment possible. En aquests moments tothom opina, però el que hem de veure és cap a on transitem”.
Fonts de Calàbria consultades per l’ACN indiquen que sempre serà “positiu” blindar el català “a tot arreu”, també al Congrés, però insisteixen que no n’hi haurà prou, fins i tot en cas que el suggeriment de la líder de Sumar es materialitzi. I recorden que el reglament del Congrés només permet l’ús del castellà, i que sempre que s’hi ha parlat en altres llengües se’ls ha retirat la paraula o se’ls ha convidat a abandonar la tribuna. I posen com a exemple l’exlíder republicà a Madrid Joan Tardà. Situacions que ja s’han produït la darrera legislatura amb altres partits catalans, com amb Pilar Calvo (Junts) o Albert Botran (CUP).
Sigui com sigui, el mateix PSOE ja ha rebaixat l’ús del català al Congrés. La portaveu del govern espanyol en funcions, Isabel Rodríguez, defensava aquest dijous un “ús normalitzat” de les llengües cooficials, però remarcava les “dificultats” per a dur-ho a la pràctica al Congrés.
El “cordó sanitari” que va fracassar el 2019
No sempre està tot ben lligat. Una mostra és el que va passar en la constitució del Congrés de la passada legislatura, el desembre del 2019. Sobre el paper, els números donaven per fer un “cordó sanitari” per impedir l’accés de Vox a la Mesa, especialment davant la manca d’acord entre el PP i la formació de Santiago Abascal.
Abans del ple, el bloc progressista va conjurar-se per barrar el pas a la formació d’extrema dreta i van aconseguir sumar els vots d’ERC i Junts, que instants abans havien votat nul a la presidència de la cambra baixa espanyola. Però, a l’hora de la votació, el PSOE i Unides Podem no van presentar un tercer candidat a la vicepresidència. Van concentrar els vots en els seus dos noms i això va provocar que el diputat de Vox Ignacio Gil Lázaro obtingués la vicepresidència quarta. Els socialistes van culpar-ne el PP i Ciutadans per rebutjar un pacte previ.
El 23-J començava una nova partida d’escacs a l’Estat. I, 25 dies després, el primer gran moviment del joc tindrà el centre del taulell a l’edifici del Congrés. El desenllaç d’aquesta jugada determinarà els moviments de la tardor, amb el focus posat en les negociacions per investir un nou president espanyol.
