Una de les principals reivindicacions de l’independentisme català és acabar amb l’espoli fiscal que Catalunya pateix des de fa dècades per part de l’Estat espanyol, i així va quedar recollit en els respectius acords d’ERC i Junts amb el PSOE per a facilitar la investidura de Pedro Sánchez. Aquest espoli, que durant anys i panys els partits unionistes i espanyolistes han negat insistentment malgrat les denúncies dels catalans, ha quedat confirmat de nou aquest dimarts, 20 de febrer, a través del manifest conjunt que han signat una vintena de col·legis professionals catalans.
Les institucions signants, que aglutinen alguns dels sectors professionals més importants, reclamen que Catalunya tingui les competències per a gestionar els recursos econòmics propis, exposant amb dades la gravetat de l’espoli fiscal patit. Manifesten que Catalunya ha de “tenir la capacitat de recaptar i decidir sobre la destinació dels recursos que genera amb l’objectiu de potenciar la competitivitat de la seva economia i situar el benestar i el progrés dels seus ciutadans al nivell del seu esforç, sense eludir la col·laboració raonable en l’equilibri i solidaritat territorial”.
MANIFEST_adhesions col·legis FEBRER 24
A l’escrit, que consta de vint pàgines plenes de dades comparatives que demostren el dèficit fiscal, els col·legis denuncien que aquesta situació d’injustícia ha d’acabar, ja que frena frontalment l’evolució favorable de l’economia catalana, així com la qualitat de vida dels catalans. Exposen que Catalunya, com totes les societats afectades per fenòmens com la recessió del 2008 o la COVID-19, ha “realitzat un notable esforç d’adaptació“, el qual, malauradament, “no s’ha traduït, entre d’altres i malgrat l’infrafinançament, en una notòria resposta” dels reptes afrontats.
Denuncien que l’aportació “neta excessiva”a “la solidaritat i a l’equilibri territorial espanyol en relació al seu PIB afecta negativament al creixement de l’economia catalana”, així com al benestar i progrés dels ciutadans. Constaten també que el model de finançament, amb el qual es cobreixen els serveis bàsics de l’Estat de benestar, és “totalment insuficient per finançar les competències traspassades”, ja que “no ha seguit les exigències marcades per l’evolució de la població, i no garanteix ordinalitat”. Tal com exposen, Catalunya és el segon territori que més recapta i aporta, però salta al 10è lloc en fons redistributius, i al 14è tenint en compte el diferencial de preus.
Confirma les dades del comptador de l’espoli fiscal premeditat als Països Catalans
Malgrat això, denuncien que adoptar l’ordinalitat amb els factors actuals del finançament comunitari no faria millorar el finançament de Catalunya, sinó que es mantindria el mateix nivell de dèficit fiscal.
Un altre factor més que demostrat que contribueix a fer palès el dèficit fiscal al qual s’ha sotmès a Catalunya és la “desigualtat en l’aportació de les comunitats de règim foral a l’equilibri interterritorial”, així com la “política d’inversió pública d’inspiració centralista i radial, amb Madrid com a gran beneficiària”.
