84 països i organitzacions han subscrit la declaració conjunta que ha resultat de la conferència de pau organitzada per Ucraïna i celebrada a Suïssa. Una desena d’estats, entre els quals hi ha la Índia, Sud-Àfrica, l’Aràbia Saudita o Mèxic, han decidit no signar el text. Segons ha explicat el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, en alguns casos els països estan debatent el seu suport al comunicat i podrien acabar afegint-s’hi. El text de la declaració defensa garantir la seguretat nuclear i alimentària tant a Ucraïna com a la zona, així com un intercanvi de presoners amb Rússia. També planteja que “totes les parts” han d’estar implicades en unes futures negociacions de pau.
Concretament, la declaració conjunta defensa que les instal·lacions nuclears quedin al marge del conflicte i es mantinguin “segures”. En la mateixa línia, remarquen la planta nuclear de Zaporíjia “ha de seguir operant de manera segura sota el control sobirà d’Ucraïna i sota la seva supervisió”. També adverteixen que qualsevol amenaça de l’ús d’armes nuclears és “inadmissible”.
D’altra banda, els països signants subratllen que és “fonamental” la navegació comercial “lliure, plena i segura”, així com l’accés als ports marítims del Mar Negre i el Mar Azov. En aquesta línia, afirmen que els atacs a vaixells mercants en aquesta ruta o al mateix port és “inacceptable”. El comunicat destaca que la seguretat alimentària no pot convertir-se en una arma i defensa que les exportacions agrícoles d’Ucraïna puguin ser transportades lliurement.
Un tercer punt del comunicat reclama un intercanvi de presoners entre Rússia i Ucraïna i, específicament, exigeix que es retorni “tots els nens ucraïnesos desplaçats de manera il·legal i deportats, així com la resta de civils ucraïnesos detinguts de manera il·legal”.
Per als signants, per aconseguir la pau a la llarga caldrà incloure Rússia a les negociacions. En aquesta línia, han especificat que emprendran passos “concrets” en els tres punts recollits al comunicat perquè, en un futur, representants de totes les parts es puguin implicar en les converses.
Al comunicat, els estats i les organitzacions afirmen que durant la cimera hi ha hagut “un intercanvi de punts de vista i camins constructiu” per avançar cap a “una pau duradora i basada en el dret internacional”. “Reafirmem el nostre compromís d’abstenir-nos de l’amenaça o l’ús de la força contra la integritat territorial o la independència política de qualsevol estat”, remarquen.
Absències a la declaració conjunta
Encara que a la cimera hi ha participat prop de 90 països, no tots han decidit signar el comunicat conjunt. Una desena d’estats, entre els quals hi ha el Brasil, la Índia, Sud-Àfrica, Mèxic, Eslovàquia, l’Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs i Indonèsia, entre altres, se n’han desmarcat.
En una roda de premsa per cloure la conferència, Zelenski ha justificat que no tots els països hagin signat el document perquè, segons ha dit, en alguns casos els representants de l’estat no tenien el nivell d’autorització suficient per decidir-ho, mentre que en altres casos simplement es volia debatre internament al govern en qüestió. En qualsevol cas, ha celebrat el suport rebut per la majoria dels països participants.
Zelenski també ha lamentat que hi hagi alguns països que “encara no hagin entès que el món no té un problema potencial amb Rússia, sinó un problema real” i ha apuntat que ara mateix “Rússia no vol la pau”. El president ucraïnès ha remarcat que la declaració “segueix oberta” perquè els estats s’hi sumin.
La conferència, “un èxit”
Durant la compareixença el president ucraïnès ha qualificat d'”èxit” la conferència i ha assegurat que és “un primer pas molt poderós” cap al final de la guerra. En aquesta línia, ha explicat que s’ha acordat començar a treballar en grups específics després de la cimera per anar aterrant diverses propostes que permetin “restaurar la seguretat”. Aquest seria un pas previ, segons ha dit, per a una nova cimera.
Zelenski també ha celebrat que la majoria d’estats hagi estat d’acord en voler mantenir al marge les instal·lacions nuclears del conflicte i que s’hagin mostrat partidaris de “restaurar la seguretat total” a la planta de Zaporíjia.
Von der Leyen demana a Rússia que escolti la comunitat internacional
Per la seva banda, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha demanat en una conferència al final de la cimera que Rússia “escolti la comunitat internacional, respecti la integritat del territori, acabi la violència imperialista i retorni els nens”. Von der Leyen també ha criticat que el que Vladímir Putin proposa “no és una negociació de pau” sinó “una capitulació” i ha assegurat que “cap país acceptaria mai aquests termes indignants”.
