Brussel·les proposa “reduir passos fronterers” i “intensificar la vigilància” si es produeixen crisis diplomàtiques com la de Bielorússia. La Comissió Europea considera que Minsk va fomentar l’arribada de migrants i refugiats a Polònia, Lituània i Letònia per motius polítics i, per això, veu necessari introduir canvis en la regulació actual que permetin reforçar els controls a les fronteres externes.
D’altra banda, la CE també ha presentat aquest dimarts una sèrie de modificacions en la normativa de Schengen per intentar que el tancament de fronteres entre estats membre de la UE es faci com a “últim recurs” i que no es repeteixi el desgavell que es va viure durant els primers mesos de la pandèmia.
Tal com va avançar al juny, la CE ha posat sobre la taula una reforma “quirúrgica” de l’espai Schengen perquè els estats no tinguin la “temptació” de tancar fronteres sense coordinar-se. L’executiu europeu no reclamarà a les capitals que cedeixin competències en aquest àmbit, però vol limitar el marge que tenen per reimposar controls fronterers.
En concret, la proposta de la CE obliga els estats membre a avaluar primer l’impacte d’aquests controls en les regions frontereres. Si aquesta mesura s’allarga més de sis mesos, els governs hauran de proporcionar un “estudi de risc” i, si dura més de divuit mesos, l’executiu europeu examinarà la seva “proporcionalitat i necessitat”.
“Això ajudarà a garantir que els controls fronterers interns siguin un últim recurs i només durin mentre siguin necessaris”, afirma el comunicat de la CE.
Moviments interns “no autoritzats”
La CE pretén crear una “nou procediment per abordar els moviments no autoritzats” dins la UE, si bé reconeix que són escassos. Tot i això, vol permetre als governs firmar “nous acords de readmissió” de migrants amb altres estats membre.
