El 14 de març del 1943 a la tarda s’havia de representar La Passió a la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà). Era la primera vegada que es feia des d’abans que esclatés la Guerra Civil –tot i que la tradició es remunta al segle XVIII- i el municipi s’hi va bolcar de ple. Només una hora abans de l’estrena, amb les entrades venudes, el vestuari i els decorats a punt, la Guàrdia Civil es va presentar al Teatre Principal amb un telegrama del governador civil prohibint-la. Entre els motius: que era en català i estava basada en els evangelis apòcrifs. Aquest 2 d’abril, 80 anys després, actors dels Pastorets i l’orquestra i el Cor Carreras Dagas en recuperaran una vintena d’escenes per retre homenatge a aquest “represaliats” pel franquisme.
Es té constància que es representava al municipi des del segle XVIII i que, a partir del 1850, es va començar a fer al Teatre Principal, que es va cremar als anys 60. L’últim cop que es va fer va ser l’any 1932 i amb la Guerra Civil la tradició va quedar truncada. L’any 1942 un grup de bisbalencs que l’havien fet als anys 30 es van engrescar a reprendre-la. No tenien tot el text, però al teatre s’hi guardaven els decorats.
Va ser llavors quan va entrar en escena Maria Gispert, coneguda com la Maria de la impremta. Amb l’objectiu de recuperar el text, va fer passar un a un els actors vius perquè li dictessin el seu paper i així poder reescriure i adaptar-la, en part, a les normes de Pompeu Fabra. Amb la feina a mig fer, van localitzar una còpia del 32 i va acabar de completar-ho.
Ja ho tenien tot: el vestuari llogat a Barcelona, els decorats i les entrades venudes. També havien aconseguit el recolzament de la ‘Junta Local de Educación y Descanso’ però el dia de l’estrena les il·lusions d’aquell grup d’actors es van truncar. “A les tres de la tarda, una hora abans de l’estrena, va arribar la Guàrdia Civil amb un telegrama de Luís Mazo Mendo, el governador civil de Girona, prohibint-la”, explica el director dels Pastorets, Jordi Bassa.
“Era en català i el sector catòlic de més a la dreta s’hi va posar en contra al·legant que estava basat en els evangelis apòcrifs i van acabar de convèncer el governador”, afegeix. “Aquesta gent es van arruïnar. Van haver de fer obres per pagar els vestits i les despeses que hi havia. A més, van amenaçar gent dient-los que si gosaven fer l’obra els expulsarien d’Acció Catòlica i no van quedar ganes de tornar a fer-la. Fins ara.
Les partitures de Josep Canet
L’any 2009 Albert Morcillo, musicòleg i exdirector del Cor Carreras Dagas, estava preparant la seva tesina sobre Joan Carreras i Dagas quan consultant el fons Canet de l’Arxiu Comarcal del Baix Empordà va localitzar les partitures originals dels Pastorets i de la Passió de la Bisbal de Josep Canet, el fundador de La Principal de la Bisbal.
La troballa el va trasbalsar i li ho va comentar a Bassa, que dirigeix els Pastorets. “Amb la coral vam recuperar una part de la música dels Pastorets però el projecte de La Passió va quedar allà”, explica Morcillo.
Una vintena d’escenes
La Setmana Santa d’aquest 2023, però, farà 80 anys d’aquests fets i amb l’objectiu de retre homenatge a aquestes persones represaliades pel franquisme, s’ha decidit recuperar una part de la Passió. “Serà minimalista, farem unes 20 escenes, les que tenen música”, explica Bassa. Hi participaran 20 actors, 10 músics de l’orquestra i 40 cantaries. La resta d’escenes que no es representaran s’explicaran. “No farem la crucificació però sí l’escena del terratrèmol, amb violins, per exemple”, explica Bassa.
“La idea és fer un homenatge, que quedi enregistrat al banc de sons i a l’arxiu, però no fer-ho cada any”, remarca Bassa. Serà el dia 2 d’abril a les set de la tarda al Teatre Mundial, el successor del Principal que es va cremar els anys 70, i les entrades tindran un preu de 15 euros. Al vestíbul, a més, s’hi farà una petita exposició de material fotogràfic, cartells, partitures, textos i articles de l’època.
Pel que fa a la música, el Cor Carreras Dagas, ajudat per cantaires d’altres corals i solistes, i dirigits pel seu director David Granato, interpretarà les cançons corals i solos que seran tocades per una orquestra de deu músics. Granato diu que s’han fet petits ajustos i s’han “adaptat” als músics que tenen.
“Es tracta d’una mica de recuperar aquesta emoció que devia tenia aquella gent quan van decidir recuperar-ho, després de la guerra, i que després els diguessin que no podien fer-ho”, afirma Granato. “És un homenatge doble al patrimoni de la Bisbal”, diu Morcillo.
