Amb prop de 65 quilòmetres de prestatgeria i una col·lecció física que supera els 4,7 milions d’exemplars (4.727.816) i una de digital de més de 100 TB, la Biblioteca de Catalunya té per objectiu preservar el patrimoni bibliogràfic i documental de Catalunya. Per aquest motiu, conserva un exemplar de tots els llibres publicats al país, així com d’altres documents en paper i de publicacions audiovisuals. La llei obliga a dipositar qualsevol producció bibliogràfica a la institució des del 1981, però la biblioteca assegura que el seu fons es remunta a l’any 889 i que al seu catàleg no li falten obres destacades de cap període literari des dels primers textos en català.
La directora de la Biblioteca de Catalunya, Eugènia Serra, ha explicat que la institució procura “recollir tot allò que s’edita en qualsevol mena de suport, ja siguin en format de llibre, revista, partitura, un document sonor o un audiovisual”, ha detallat en una entrevista amb l’ACN. Per Serra, els 4,7 milions de documents que hi ha al fons han de servir perquè “tant ara com les generacions futures tinguin accés al coneixement i al patrimoni d’allò que és important per a la història social i cultural de Catalunya”.
Gestió de més de 100.000 nous documents que arriben cada any
Els volums que conserva la institució estan majoritàriament dipositats a diverses plantes subterrànies sota la sala de lectura de la biblioteca, al carrer Hospital de Barcelona, o bé a un magatzem de l’Hospitalet de Llobregat. Entre els dipòsits legals, donatius i compres, “uns 150.000 documents” arriben cada any a la BC, com ara llibres, revistes, cartes, plànols, partitures, o discos musicals. D’aquests, se’n processen uns 130.000, dels quals es queden en dipòsit entre 100.000 i 120.000.
Alguns exemplars es rebutgen, per exemple, perquè ja els tenen i eviten acumular duplicats, mentre que acostumen a acceptar documents singulars, com ara correspondència d’un autor que dona la seva col·lecció. La Biblioteca de Catalunya té preferència a l’hora de conservar material d’escriptors, editors o músics – compta amb al voltant de 400 fons personals –, mentre que l’Arxiu Nacional de Catalunya prioritza el món polític i empresarial.
Com que l’espai del qual disposen és limitat i la col·lecció no ha de parar de créixer, des de la Biblioteca de Catalunya es plantegen buscar emplaçaments per ampliar l’equipament progressivament de cara al futur.
El patrimoni també inclou documents digitalitzats, diaris antics i versions de webs
A banda de gestionar el patrimoni analògic, fa anys que a la Biblioteca de Catalunya també es conserva el digital. D’una banda, emmagatzemen una còpia a l’any de webs catalans. En total, les prop de 124.000 versions de webs ocupen uns 45 terabytes.
En paral·lel, destinen 69 terabytes per a digitalitzar els documents que tenen al fons –aquells que no tenen drets d’autor– i dels fons nascuts directament en digital i que no tenen suport físic. A això se’ls ha de sumar la contribució de la biblioteca a l’Arxiu de Revistes Catalanes Antigues (ARCA). Es tracta d’un projecte cooperatiu que recull números de diaris i revistes d’interès per a Catalunya que ja no es publiquen i que arriben al 1761. En total, el fons digital de la institució oscil·la entre els 112 i 114 terabytes.
Catàleg de més d’un mil·lenni d’història
El patrimoni documental de la Biblioteca de Catalunya s’estén més d’un mil·lenni, amb l’Acta de consagració de l’Església del Castell de Tona (Osona), del 889, com a document més antic. Les Homilies d’Organyà, el text literari més antic en català que s’ha trobat fins ara, també formen part del catàleg.
Altres objectes històrics també es guarden, com un piano del compositor Enric Granados, els carnets de la biblioteca expedits durant la Guerra Civil i anul·lats pel franquisme per considerar-se “rojos”, o bé cartes de Grace Kelly o Elizabeth Taylor al doctor Josep Trueta. L’edifici data del segle XV i va funcionar com a hospital durant cinc segles, atenent pacients il·lustres com Rafael Casanova o Antoni Gaudí.
