L’alta representant per a la política exterior de la Unió Europea, l’estoniana Kaja Kallas, presidirà aquest dilluns des de Brussel·les la seva primera reunió amb els ministres d’Exteriors de la Unió Europea, una trobada amb diversos temes sobre la taula, però que estarà marcada per la situació dels refugiats sirians després de la caiguda de Bashar Al-Assad al país de l’Orient Pròxim. Si bé els estats membres s’ha mostrat fortament dividits sobre aquesta qüestió durant els últims dies -països com Àustria fins i tot ofereixen bonus econòmics per incentivar els retorns- i esperen un missatge “de mínims”, els 27 pretenen subratllar que cal “acompanyar” Síria en una situació que qualifiquen “d’inestable” però que representa “una oportunitat”.
El missatge de Kallas durant els últims dies ha estat el de presentar la situació a Síria com un moment “històric” que ha de servir per “reunificar, estabilitzar i reconstruir el país”, respectant la seva “integritat territorial” i garantint el respecte del dret internacional. “Rebutgem qualsevol forma d’extremisme”, va assenyalar la setmana passada en un comunicat.
Si bé la intenció de l’alta representant és que la discussió s’enfoqui en aquests termes, des de la caiguda d’Al-Assad diversos estats membres -entre ells Alemanya, Itàlia o els Països Baixos- han paralitzat els tràmits sobre les sol·licituds d’asil de ciutadans sirians. Per altra banda, des de la mateixa Comissió Europea s’ha obert la porta a finançar els retorns voluntaris de civils de Síria, una mesura que Àustria ja ha anunciat que promourà.
Fonts diplomàtiques espanyoles rebutgen aquest enfocament i apunten que la voluntat de l’Estat és que es respectin els criteris de l’agència pels refugiats de l’ONU (Acnur), la qual recomana analitzar la situació “amb paciència” per garantir que es puguin produir retorns “voluntaris, segurs i sostenibles” i que les persones refugiades “puguin prendre les decisions de forma informada”.
En aquest sentit, fonts diplomàtiques europees esperen que el debat sobre les polítiques de retorn no acapari la discussió general sobre l’Orient Mitjà -i en especial sobre Síria- i que la Unió Europea articuli un discurs d’acord amb el respecte dels seus valors.
La reunió dels titulars d’Exteriors, a més, es produirà després d’un viatge de Kallas a la ciutat jordana d’Àqaba, on es trobarà amb representants dels països àrabs, Turquia i els Estats Units per treballar conjuntament amb diferents actors sobre la zona.
Noves sancions a Rússia
La nova cap de la diplomàcia europea s’ha fet un nom a Brussel·les alçant-se com una de les veus més crítiques contra el president rus, Vladímir Putin. De fet, el seu primer viatge com a alta representant -juntament amb el president del Consell Europeu, António Costa, i la comissària per a l’Ampliació, Marta Kos- va ser a Kíiv.
I encara que el debat sobre Ucraïna ja s’ha convertit en un punt fix en l’agenda dels ministres d’Exteriors, Kallas manté aquesta aposta. En la reunió d’aquest dilluns, els dirigents europeus discutiran sobre l’ajuda militar al país, en un context en què la situació al camp de batalla per a les tropes de Zelenski és més compromesa.
Al mateix temps, els 27 adoptaran formalment el quinzè paquet de sancions contra Rússia, centrat principalment a reforçar la implementació de les sancions actuals -posant especial èmfasi en les exportacions de petroli rus- i que afectaran 52 vaixells, 32 empreses i 53 persones físiques.
Altres qüestions
Vinculada a la qüestió russa, els ministres d’Exteriors també debatran sobre la situació a Bielorússia, on el pròxim 27 de gener se celebraran unes eleccions que fonts diplomàtiques apunten que ja venen amb les cartes marcades.
L’agenda inclou alhora un punt sobre Geòrgia, on l’actual govern prorús ha paralitzat les negociacions d’adhesió a la Unió Europea, i també sobre la situació al Líban després que s’acordés un alto el foc amb Israel que des de la UE es percep com a fràgil.
