JxCat ha demanat que es torni a citar l’expresident del govern espanyol Mariano Rajoy a la comissió d’investigació de l’aplicació del 155 al Parlament. La diputada Gemma Geis ha fet la petició just al començament de la sessió d’aquesta setmana i ha argumentat que després de la publicació del llibre ‘Una Espanya millor’, on afirmava que el 155 s’hauria aplicat igualment si hi hagués hagut eleccions catalanes, cal que Rajoy comparegui “per donar explicacions on rau la sobirania de Catalunya i dir els danys que va causar”. Tot i això, la mateixa Geis ha admès que saben que no hi acabarà assistint, com ja va fer en la primera citació, perquè s’escudarà en el dictamen del Consell d’Estat que detalla que, com a alt càrrec, on ha de retre comptes és al Congrés.
Sobre aquest dictamen, Geis ha assegurat que el Consell d’Estat és un òrgan “polititzat” i ha recordat que l’exministra Soraya Sáenz de Santamaría, a qui s’ha referit com a “fugada” per la seva incompareixença a la comissió, en formava part. De fet, Geis ha citat la mateixa Sáenz de Santamaría per retreure-li que, amb el 155, el que pretenien era “escapçar l’independentisme”. “Demanem la seva compareixença, no pot ser que estigui fugats permanentment del control parlamentari”, ha conclòs.
El president de la comissió, Toni Morral (JxCat), ha assegurat que ara estudiaran la petició i resoldran si l’entren a tràmit o si la desestimen.
Afectacions del 155 al món local
A la sessió d’aquest dimarts estaven citats a comparèixer el secretari interventor de l’Ajuntament de Tarragona, Joan Anton Font, i la vicepresidenta de l’Associació Catalana de Municipis, Àstrid Desset. També estava citat l’exfiscal del Tribunal Suprem José Antonio Martín Pallín però per una indisposició no ha pogut assistir-hi. El secretari interventor ha apuntat que algunes de els conseqüències de l’aplicació del 155 “no es podran revertir mai” perquè es tracta “d’una qüestió d’oportunitat”.
Per a Font, un exemple són les convocatòries de subvencions que no es van acabar convocant o algunes propostes de subvenció aprovades provisionalment i que es van tancar amb els pressupostos del 2017, de manera que ha lamentat que algunes efectes han estat “irrecuperables”. “Hi ha situacions de risc que ha general el 155 i que no són reversibles”, ha resumit.
En ser preguntat sobre si hi ha plans de contingència previstos des dels ajuntaments davant una hipotètica nova aplicació del 155, per tal que els consistoris puguin fer front a situacions econòmiques adverses, el secretari interventor ha reconegut que no n’hi ha ni es poden fer perquè “els recursos són limitats”. Així, Font ha explicat que la capacitat de generar ingressos per mitjà d’impostos i taxes per part dels ajuntaments és molt limitada i tampoc poden fer increments sobtats perquè afectaria l’economia dels ciutadans.
Desset, per la seva banda, també ha lamentat els efectes socioeconòmics que va tenir l’aplicació del 155, tant a escala local com nacional perquè va suposar “la paralització de la política governamental i parlamentària”. La vicepresidenta de l’entitat ha destacat que la primera conseqüència de l’aplicació de l’article va ser que els alcaldes i els regidors es trobin “en una amenaça de judicialització constant” i ha remarcat la “regressió important de la democràcia” en diversos àmbits locals. “Sabem el que volia el poble, reclamava un referèndum acordat”, ha recordat Desset.
La vicepresidenta ha lamentat que els càrrecs polítics “estan sempre mirant de no fer el que no toca” perquè hi ha “una amenaça constant de l’autogovern” i si es repetís el 155 “afectaria les polítiques del món local”. “Ara és com una turbina que s’ha aturat i costa de fer funcionar”, ha explicat Desset, que ha afegit que el Govern va estar molt temps “sense funcionar”, “tot estava paralitzat” i els ciutadans van acabar patint “perjudicis” a nivell social.
