El Departament de Justícia ja ha intervingut el 65,3% dels 3.934 elements feixistes detectats a Catalunya. Bona part d’aquests, 2.056 (54,3%), han estat retirats de la via pública i 417 (11%) alterats o reinterpretats. En la seva majoria, es tracta de plaques d’habitatge, monuments, forges, tombes i làpides, relleus, inscripcions, retolació de carrers i grafits, i també commemoratius a les víctimes de la violència social del 1936 o bé creus a víctimes del bàndol franquista.
La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha incidit en la importància de la llei de memòria democràtica que s’està enllestint des de la Direcció General de Memòria Democràtica del departament. “Un cop aprovada la norma, amb el termini de dos anys s’haurà de retirar tota la simbologia franquista”, ha recordat, “tindrem una llei que ho permetrà”.
En un primer moment, el cens va incloure només símbols ubicats en capitals de comarca, municipis de més de 10.000 habitants i poblacions d’un especial interès històric. Com a resultat, 185 ajuntaments van col·laborar i es van aportar dades de 3.647 símbols. Tanmateix, des del 2019, s’està ampliant per tal que també reculli símbols de municipis d’entre 3.000 i 10.000 habitants i, ara per ara, ha permès detectar 287 elements franquistes nous.
La llei de memòria democràtica que estem enllestint des de @justiciacat instarà a què, un cop aprovada la norma, s’haurà de retirar tota la simbologia franquista del nostre espai públic.
Mentrestant, anem actualitzant el cens de simbologia franquista✔️https://t.co/BsZNWrm62v
— Lourdes Ciuró 🎗 (@lciuro) August 23, 2022
