Girona és la demarcació catalana on més s’utilitza el català als jutjats. El departament de Justícia ha fet públic que un 14,4% de les sentències que es van dictar a les comarques gironines durant l’any passat van ser en aquesta llengua, 3 punts per sobre de Lleida (11%) i 12,5 punts per sobre de les Terres de l’Ebre (1,9%), la demarcació on se’n va redactar menys en català de tot Catalunya. Des de Justícia alerten, però, que les dades dels últims anys indiquen que l’ús del català a l’administració judicial cau en picat i avisen que “el problema” es consolida. I és que en termes de tot Catalunya, l’ús del català en les sentències judicials el 2018 va ser d’un 7,7% de totes les que es van dictar a Catalunya. Una dada lleugerament inferior a la de l’any 2017, que van ser d’un 8,2%.
El Departament continua oferint serveis per al foment i la formació en llengua catalana, com ara la traducció, la correcció, l’assessorament lingüístic i el manteniment de la legislació estatal en català. A més, facilitar eines als jutjats com ara cercadors terminològics en línia i formularis, entre d’altres. Actualment, hi ha publicades 199 lleis en català que es poden consultar en línia.
La Generalitat alerta, a més, que els treballadors de l’administració tenen el deure de saber el català, i que els ciutadans que s’adrecen a la justícia tenen el dret d’utilitzar-lo. L’article 33 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (EAC) indica que els professionals de l’àmbit judicial han d’acreditar “un nivell de coneixement adequat i suficient” de les llengües oficials –també del català– per prestar els seus serveis a Catalunya i garantir el dret d’opció lingüística. En canvi, la llei estatal permet que jutges, magistrats, fiscals, lletrats i personal funcionari dels jutjats de Catalunya no tinguin cap coneixement de la llengua catalana.
El Consell d’Europa
En aquest sentit, el Consell d’Europa, ha advertit reiteradament en els seus últims cinc informes que el govern espanyol incompleix la Carta Europea de les llengües regionals o minoritàries, que compromet els estats signants –entre els quals hi ha Espanya- a garantir l’ús d’aquestes llengües en la justícia, l’Administració pública o els mitjans de comunicació. En relació amb això, el Comitè de Ministres del Consell d’Europa ha instat l’estat espanyol a fer canvis legals per augmentar el percentatge de personal judicial competent en aquestes llengües.
