En un gir inesperat després de dies gravitant el ‘no’, Junts s’ha abstingut de votar cap dels tres decrets que el govern espanyol ha portat aquest dimecres al Congrés, com tampoc els acords sobre els objectius d’estabilitat i el pla de recuperació. Amb aquesta decisió, Junts ha permès per passiva l’aprovació d’un dels tres decrets presentats, el de funció pública i Justícia, per 172 vots a favor i 171 en contra. El segon decret, el dels subsidis de desocupació, ha quedat rebutjat fruit del ‘no’ de Podem i el no vot de Junts per 167 vots a favor i 176 en contra. El tercer decret, de mesures anticrisi, no s’ha pogut aprovar encara perquè s’ha produït un empat a 171 vots a favor i en contra, i es tornarà a votar en una hora.
Junts –i un altre diputat- tampoc han votat els acords de l’executiu sobre els objectius d’estabilitat i el pla de recuperació, fet que ha provocat també empats a 171 vots i obliga a repetir la votació.
Tot plegat després d’hores de negociacions in extremis i d’un intercanvi d’advertències entre el govern espanyol i Junts. En la defensa del decret de mesures anticrisi, el ministre ha advertit que un ‘no’ tindrà “conseqüències importants” per als ciutadans, perquè implicarà un retorn a les “retallades” i a les polítiques “d’altres èpoques”.
Per contra, la portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, ha acusat el govern espanyol “d’irresponsable” per haver portat al Congrés decrets sense negociar prèviament amb els socis. “Són a temps de rectificar; facin el decret sense trampes i tindran els vots de Junts”, ha assegurat, perquè “alguns han confós dialogar amb negociar i pactar, potser perquè els tenien molt ben acostumats”.
Negociacions a contrarellotge
Aquest dimarts al vespre el secretari general de Junts, Jordi Turull, i la portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, es van reunir amb els socialistes per provar d’acostar posicions, però aquest dimecres al matí Nogueras ha afirmat que després d’una “negociació intensa” no hi havia hagut cap canvi de posicions i, per tant, els set diputats de Junts continuaven al ‘no’.
Poques hores després, mentre el ple ja estava en marxa, la vicepresidenta primera del govern espanyol, María Jesús Montero, i el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, han demanat “altura de mires” a Junts per poder aprovar uns decrets “molt importants” per als ciutadans. Montero ha afirmat que els socialistes negociarien “fins a l’últim minut” els tres decrets, i Bolaños els ha advertit que “ningú entendria politiqueries per perjudicar els ciutadans creient que perjudiquen el govern”.
Els contactes han continuat al llarg de tot el matí. També amb altres formacions. Bolaños s’ha deixat fotografiar conversant amb el portaveu del PNB, Aitor Esteban, mentre que Junts evitava intervenir en els debats dels dos primers decrets per no haver de fixar posició fins a l’últim moment. Paral·lelament, s’anaven produint les votacions telemàtiques, que han començat a les 9.30h i han acabat a les 15.30h, tot i que oficialment no s’anuncien fins que acabi el ple.
Des de la tribuna del Congrés, Nogueras ha recordat que l’executiu espanyol “fa setmanes” que té les propostes de Junts sobre la taula. Unes propostes “modestes i raonables”, ha dit, que l’executiu espanyol ha obviat. “Respectin les competències i tindran els vots de Junts. Respectin i paguin allò que correspon a Catalunya i tindran els vots de Junts”, ha afirmat la cap de files de Junts al Congrés. “Facin la feina ben feta i assumeixin que no tenen una majoria”, ha conclòs.
Un decret salvat, un caigut i l’altre a l’aire
El no-vot de Junts ha promès salvar el decret 6/2023, decret omnibus, de mesures urgents per a l’execució del pla de recuperació i sobre el servei públic de justícia, funció pública, règim local i mecenatge incloïa lleis per millorar l’eficiència digital i processal. Hi consta inicialment un article 43 bis que a la pràctica, segons Junts, suposa una “catifa vermella” perquè els jutges paralitzin l’entrada en vigor de l’amnistia. El Congrés ha aporvat que es tramiti com a projecte de llei, i per tant els grups hi podran introduir modificacions.
Podem ha forçat la caiguda per 167 vots a favor i 176 en contra del decret 7/2023 sobre conciliació de la vida familiar i laboral preveia un augment del subsidi de desocupació dels 480 euros actuals a 570 euros els primers sis mesos de l’any i 540 als altres sis mesos del 2024. També establia que els treballadors poden acumular dies de lactància. Junts, que no ha votat, reclama que s’inclogui la patronal catalana als espais representatius on es prenen aquestes decisions, en el diàleg social. Recorda que ho demana des del 2022 i que l’executiu espanyol no ha fet cap gest efectiu en aquest sentit.
L’últim decret està a l’aire per un empat a 171 vots.
El decret 8/2023, manté fins al juny la rebaixa de l’IVA al 0% per a aliments bàsics i fins al 5% per a pasta i oli. També el descompte de la factura de la llum del 65% per a consumidors vulnerables i del 80% per a vulnerables severs. També prorroga l’augment de la tarifa regulada de gas i situa l’IVA de l’electricitat al 10%. A més, estableix la gratuïtat dels viatges a Rodalies, Mitjana Distància i línies d’autobús estatals i prorroga la bonificació del 30% de la tarifa de bitllets urbans i interurbans.
Pel que fa a les pensions, estableix que les contributives augmenten el mateix que l’IPC, un 3,8%, i estableix que l’Ingrés Mínim Vital (IMV) augmenta un 6,9%. En matèria d’habitatge prorroga la suspensió dels desnonaments per a llars vulnerables, i també la prohibició de cobrar comissions per l’amortització anticipada de la hipoteca. A més, prorroga els impostos a la banca i a les elèctriques. Junts denuncia que l’Estat no ha fet el pagament del 30% de bonificació que li pertocava des que va engegar aquesta mesura, mentre que les comunitats sí que han afrontat el seu 20%. La formació de Puigdemont reclamava que l’Estat assumeixi tot el 50% de la mesura.
