Junts ha governat a Vic de manera còmoda els últims quatre anys després de la majoria absoluta que Anna Erra va aconseguir a les eleccions del 2019. Poc després de la decisió de l’alcaldessa de no repetir, es va donar a conèixer el seu relleu: Albert Castells, actual regidor de Serveis i Medi Ambient. La incògnita que ha de resoldre el 28 M és si Castells podrà mantenir la majoria absoluta o si haurà de buscar aliances per governar. En aquests comicis la participació serà clau per determinar l’entrada o no de nous partits com Ara Vic, Vic en Comú Podem, Som Identitaris, PP o Vox. ERC -amb cinc regidors-, la CUP -amb quatre- i el PSC -amb un- aspiren a millorar resultats.
La nit electoral del 2019 Anna Erra va guanyar les eleccions amb 7.786 vots, 2.522 més que el 2015. Venia d’un mandat amb 9 regidors i acords amb dos regidors (Vic per a Tots i un regidor no adscrit -ex del PSC-) per poder governar. L’aritmètica electoral va donar a Erra 11 regidors dels 21 possibles, un resultat que li va regalar la tranquil·litat de poder governar en solitari.
Durant aquests quatre anys, la majoria absoluta ha convertit els plens en un camp on l’oposició ha tingut poc a dir a l’hora de prendre part en les grans decisions de ciutat. La resta del consistori el formen els cinc regidors d’ERC, encapçalats per Maria Balasch; els quatre regidors de Capgirem Vic i una regidora del PSC, que durant la legislatura ha passat a no adscrita per desavinences amb el partit.
La Biblioteca Pilarín Bayés i les adoberies, nous pols d’atracció
En aquesta legislatura, marcada principalment per la gestió de la pandèmia, la ciutat ha vist néixer un dels grans projectes culturals: la nova biblioteca. Amb una inversió de 8,5 MEUR, la biblioteca Pilarín Bayés ha omplert de llibres un dels espais que va protagonitzar l’episodi més fosc de la història de la ciutat, el solar que va deixar l’atemptat d’ETA a l’antiga caserna de la Guàrdia Civil l’any 1991. La nova biblioteca no només ha servit com a reconeixement a les víctimes, una assignatura pendent de la ciutat, sinó també per trencar marcs mentals entre els dos Vics, el d’aquells que viuen al centre i el dels que viuen a l’anomenat Vic Sud. L’equipament s’ha presentat al guardó a millor biblioteca pública del món que atorga la Federació Internacional d’Associacions de Bibliotecaris i Institucions.
Durant aquest mandat també s’ha començat la intervenció en un dels espais més emblemàtics: el barri de les Adoberies. En l’anterior legislatura es van comprar les adoberies 2 i 4, les que donen entrada al barri, però no ha estat fins aquest mandat en què s’ha començat a actuar per rehabilitar-les. El soroll de les màquines i l’olor de pell tractada que es respirava abans es canviarà ara per un centre d’interpretació que explicarà la importància de la tradició adobera a la ciutat i espai per a altres serveis municipals. L’adquisició i rehabilitació d’aquestes dues adoberies per part de l’Ajuntament de Vic vol ser una punta de llança per a la transformació del barri.
Un altre dels temes de ciutat ha estat l’adquisició del Club Patí Vic que l’1 de gener d’aquest any va passar a ser municipal. Després de tres anys en concurs de creditors, l’Ajuntament de Vic i l’entitat bancària amb qui tenia deutes el club van arribar a un acord de compra per 1,1 MEUR. També caldran 7 MEUR més per rehabilitar els espais i posar-los al dia. Actualment s’estan realitzant les obres de millora amb la prioritat d’obrir almenys una piscina de cara a l’estiu.
La construcció de l’aparcament al parc Maria Àngels Anglada ha estat un dels punts que més polseguera ha aixecat durant la legislatura. El març de l’any passat es va aprovar amb els vots de l’equip de govern. L’oposició hi va votar en contra. De fet, l’oposició en bloc va emprendre accions legals per intentar aturar sense èxit la construcció del pàrquing perquè entenien que no obeïa a l’interès públic, sinó als interessos dels consultoris Bayés, l’empresa que havia comprat el Seminari Vell, un edifici al costat del parc.
De cara als propers quatre anys, els grans temes a gestionar que hi ha sobre la taula són la seguretat, la percepció d’inseguretat i l’incivisme. En aquesta línia, l’augment de fets delictius en zones comercials sobretot del centre i altres punts, ha provocar la instal·lació d’una desena de càmeres de vigilància a la via pública amb l’objectiu de fer tasques de seguretat ciutadana. D’altra banda, el nou equip de govern també haurà de fer front a millorar aspectes com la cohesió social, la mobilitat o l’accés l’habitatge, en la línia d’ampliar el parc d’habitatge social i intentar corregir la segregació urbana als barris del sud de la ciutat.
Llistes a la cursa electoral
Junts presenta Albert Castells com a relleu d’Erra a l’alcaldia. Castells, que va entrar a la política municipal ara fa quatre anys de la mà de l’alcaldessa, ha estat regidor de Serveis, Món Rural i Medi Ambient. Tot i el seu marcat perfil tècnic i poc conegut per a molts ciutadans, Castells va ser escollit per unanimitat dins l’equip de govern i aspira a revalidar la victòria del seu espai amb l’aval de la gestió que ha fet fins ara. Més enllà dels reptes de la transició energètica i la revolució tecnològica als quals Vic haurà de fer front els propers anys, per ell parlar “sense complexos” de la seguretat a la ciutat també és tema clau. “A Vic qui la fa la paga”, va dir durant la seva presentació com a candidat.
La decisió salomònica de la Junta Electoral de Barcelona que ha resolt que Junts i el PDeCat s’haguessin de repartir el 50% dels drets electorals beneficia Xavier Farrés i la seva candidatura Ara Vic. Farrés ja va ser regidor de Salut en el govern de Josep Maria Vila d’Abadal i aspira a aglutinar el vot de l’antiga Convergència que no se sent còmode votant Junts.
La segona força de la ciutat és ERC amb cinc regidors. Els republicans han tornat a confiar en Maria Balasch per intentar aconseguir l’alcaldia. Balasch s’ha mostrat crítica amb la gestió que s’està fent de l’habitatge a la ciutat i aposta, entre d’altres, per reactivar la Taula de Convivència i Seguretat.
Els anticapitalistes de Capgirem Vic, ara amb quatre regidors, tornen a la marca CUP Vic amb la regidora Carla Dinarès al capdavant, que continuarà liderant la formació. Per la CUP un dels principals reptes de la ciutat és donar resposta a l’emergència d’habitatge. A més, també aposten per paralitzar i revertir totes les privatitzacions i externalitzacions de serveis públics que s’han fet.
De la seva banda, el PSC ha optat pel cardiòleg Miquel Ylla com a cap de llista per recuperar la representació dels socialistes a la ciutat. El 2019 el partit només va aconseguir un regidor, quan n’havia arribat a tenir cinc ara fa vint anys. Fruit de les tensions sobre qui encapçalaria la llista aquest 2023, Carme Tena, actual regidora, va anunciar que es donava de baixa de la formació. Tena va passar a ser no adscrita el novembre passat, i tot i que el PSC li va demanar que tornés l’acta, ella no hi va accedir.
Velles cares que volen tornar a la política municipal
El panorama de partits sense drets electorals a la cursa per l’alcaldia de Vic es completa amb Vic en Comú Podem. Antic ICV, amb la marca Vic per a Tots, Arnau Martí ja va ocupar cadira al consistori vigatà la legislatura 2015-2019. Durant el primer govern d’Erra i sense entrar a formar-hi part, Martí va donar suport a l’alcaldessa des de fora. El 2019 va aconseguir el 4,7% dels vots, cosa que el va deixar a les portes de repetir com a regidor. Martí es presenta amb l’objectiu de retornar “la veu progressista i d’esquerres” al consistori.
El votant de la ja extinta Plataforma per Catalunya va quedar orfe en les últimes eleccions ja que una sentència de l’Audiència de Barcelona va impedir a Josep Anglada concórrer-hi. En aquests comicis Anglada es torna a presentar amb la seva nova formació d’extrema dreta, Som Identitaris. Un dels homes forts de Plataforma amb qui Anglada va compartir grup municipal però que després va acabar molt malament quan es va desfer la formació és Joan Carles Fuentes, que ara es presenta sota les sigles de Vox.
L’única cara estrictament nova al consistori seria la de Pau Ferran, el candidat del PP. Molt actiu a les xarxes, el jove cap de llista dels populars intentarà fer-se lloc en un consistori que el partit no ocupa des de la legislatura de 1999-2003. L’any passat Ferran va denunciar Albert Castells als tribunals per haver signat l’acta que va negar al PP instal·lar una carpa informativa a la plaça Major. El cas es remunta al mes de gener del 2022, enmig de la polèmica per la sentència del 25% de castellà a les aules. Finalment el jutge va arxivar el cas perquè va considerar que no hi va haver discriminació per motius ideològics i va descartar el delicte de prevaricació.
