Junts i la CUP han retret a la consellera d’Acció Exterior, Meritxell Serret, que no hagi mencionat la posició sobre l’autodeterminació i l’amnistia que pretén defensar el departament d’Acció Exterior i Unió Europea. En una compareixença al Parlament celebrada aquest divendres per presentar el pla estratègic de la conselleria, tant Junts com la CUP han exigit a Serret que doni “més explicacions” i que sigui “més explícita” en els seus missatges. Per la seva banda, la dirigent republicana ha defensat que l’autodeterminació i l’amnistia són qüestions que ja estan incloses en el pla de Govern i que la continuïtat i consolidació del departament d’Exteriors és “una política de país irrenunciable”.
La intervenció per part de Junts ha estat protagonitzada pel diputat Josep Rius, qui ha reconegut que se sent “amoïnat” pel fet que Serret “no hagi fet cap menció a la defensa dels drets civils i polítics, […] entre ells el dret a l’autodeterminació i l’amnistia”. Per la seva banda, el diputat de la CUP, Carles Riera, ha demanat a la consellera que vagi “una mica més enllà”. “Té raó quan diu que cal discreció i austeritat, fer més que parlar; discreció sí, però opacitat no, i ens agradaria que fos més explícita pel que fa a les actuacions en aquest sentit”, ha dit.
Alhora, Riera ha demanat més informació a Serret sobre la posició del departament amb el suport a processos d’autodeterminació en altres països. “Podria ser una altra línia estratègica”, ha suggerit.
Serret, per la seva banda, ha recordat que l’actual pla d’Acció Exterior -per al període 2023-2026- és “el més participat” de la història i que el seu gran objectiu és “establir aliances, en especial amb la Unió Europea, per portar el missatge de Catalunya al món”, sent “útils i lleials” a la Generalitat i als interessos de la societat catalana.
Més retrets
Durant la compareixença, han sigut diversos els retrets que han fet els grups parlamentaris, tant sobre la mateixa existència del departament d’Exteriors com de les seves accions. A banda de la qüestió de l’autodeterminació, des de Junts han lamentat que el pla presentat aquest divendres “no és un pla pensat per a tot el món”, tal com ha exposat Serret. Segons la formació, el pla només fa referència a tres estratègies de desenvolupament regional, que són el Japó, el Mediterrani i l’Àfrica (a banda de Corea del Sud, que es menciona pel futur). Pel diputat Rius, el document hauria d’incloure també mencions a l’Amèrica Llatina, l’Àsia, Oceania i “deixar clar” quines relacions vol mantenir Catalunya amb els Estats Units i el Canadà.
Alhora, Rius ha posat en dubte que el pla de la consellera sigui el més participat de la història, tot recordant que el Govern actual només compta amb el suport dels 33 diputats d’ERC.
També han fet objeccions des d’En Comú Podem, que ha demanat al Govern que “deixi de posar banderetes” i que expliqui amb detall “per a què serveixen les delegacions” de l’executiu a l’exterior. Per la diputada del partit, Susana Segovia, Catalunya hauria de prendre com a referència les àrees d’actuació de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i mirar també cap altres territoris com l’Equador, Guatemala o l’Àfrica subsahariana.
Des de Vox i Ciutadans s’han mostrat més contundents, qualificant directament el departament de “sobrer”. “Hi ha altres departaments que podrien fer les mateixes funcions; la conselleria va ser creada per Romeva per vestir i vendre la moto del procés de trencament de la societat catalana”, ha denunciat el diputat de Cs, Matías Alonso.
Per part de Vox, el diputat Alberto Tarradas ha assegurat que la vocació d’Exteriors és la de “no respectar la Constitució” i ha criticat que es destinin 105 milions d’euros -el pressupost del departament- a la creació “d’un cos de funcionaris endollats”.
Rèplica de Serret
En el torn de rèplica, Serret ha denunciat que algunes formacions vulguin utilitzar l’Acció Exterior “per posar-li ideologia i partit” i, d’aquesta manera, “instrumentalitzar-la per dir mentides i atacar la seva competència i els interessos de la societat catalana”. La consellera també ha assenyalat que el seu departament és el que ha patit més atacs d’aquest tipus i ha refermat que la seva tasca va sempre encaminada a defensar els interessos de la ciutadania. “Qui vulgui utilitzar l’Acció Exterior per atacar i exposar el departament, ens trobarà de cares”, ha manifestat.
Més enllà de la resposta, la dirigent republicana ha enumerat les prioritats de la seva àrea per als pròxims tres anys, centrades a consolidar la xarxa de delegacions a l’exterior després de l’aplicació de l’article 155, impulsar la macroregió mediterrània i mantenir relacions de màxim nivell amb la UE, amb qui el Govern “ja ha recuperat la interlocució”.
Serret ha dividit la seva acció en cinc eixos, basats en la influència, la transformació, la prosperitat, la utilitat i la singularitat. A banda de detallar cada un d’aquests punts, la consellera ha fet una menció especial a la creació del Cos d’Acció Exterior i Unió Europea, un òrgan que pretén professionalitzar la tasca del Govern en matèria de política exterior amb la contractació de funcionaris especialitzats.
